Ningú es pot portar a engany, i molt menys un president del Govern que fins fa pocs mesos negava l'existència de la crisi. La gent sofreix en carn pròpia el drama de l'atur i la ineficàcia absoluta de l'Executiu per a generar confiança en una societat escèptica i desmoralitzada. Les dades (d'atur i de pobresa) dibuixen la veritable realitat d'un país que no es poden ocultar amb ocurrències per a sortir del pas o amb dogmes ideològics passats, tal vegada els darrers informes de Càrites mostren aquesta realitat. Rodríguez Zapatero hauria d'analitzar amb detall aquestes dades i no dedicar-se a culpar a l'oposició, als empresaris o a tots aquells que no estan disposats a acceptar les fal·làcies que planteja un Executiu desbordat pels esdeveniments. El de menys és aconseguir que s'aprovin “com sigui”; “el zapatazo” o uns Pressupostos Generals de l'Estat o llançar cortines de fum per a distreure l'atenció de l'opinió pública dels problemes que importen de debò als ciutadans. És lamentable que, en una situació d'extrema gravetat, es pretengui governar a força d'operacions d'imatge al servei del partidisme i la conjuntura immediata. Recorda com va ser la presentació de la llei d'economia sostenible? Per cert Què ha estat d'aquesta llei?