Pensant en la crisi en la qual estem submergits els espanyols, no només interna sinó que sense crèdit exterior ni prestigi, i tenint en compte com hem viscut els darrers anys, especialment el 2008 i 09, amb la teoria que per a sortir de la no reconeguda crisi s'havia d'augmentar la despesa pública, gastar per gastar, em ve al capdavant la rondalla de la cigarra i la formiga. Aquella borratxera de despesa pública, ara passa factura a les Administracions. Obres faraòniques amb escassa o nul·la utilitat, almenys productiva, Pla E amb grades cartells, subvencions als amics (sindicats, els de la “Ceja”, ministeris innecessaris, ONGs afins,...) i excessos de falsa “generositat” a compte dels diners de tots, són fidel reflex d'una mentalitat de nou ric, “de cigarra”, que obliga en el moment actual a una retallada dràstica en les inversions públiques. Ara toca als ciutadans pagar tot això amb interessos, als de sempre: funcionaris, pensionistes, consumidors, classes mitges. Per què no són humils i com la cigarra (mor a la fi de tardor) i deixen el seu lloc a la següent generació? Les sofertes formigues ja farem el necessari per a sortir de la crisi, però, si us plau, que siguin altres quines ens dirigeixin i no les cigarres que durant anys s'han estat mofant de la nostra laboriositat.