*Xavier Rius Independentment de les seves idees polítiques, Josep Borrell (Pobla de Segur, 1947) sempre m'ha semblat un polític amb una sòlida formació professional. De fet, amb la seva carrera d'enginyer aeronàutic té més currículum que no pas Pasqual Maragall per ocupar una plaça en el consell d'administració d'EADS -el consorci europeu que construeix l'Airbus-, una plaça esplèndidament remunerada d'altra banda. També és veritat que tinc certa debilitat per aquells personatges a qui posen més travetes des del seu propi partit que des de fora. Potser com a president de l'Europarlament va cometre la relliscada de recomanar Rajoy que no anés als toros en helicòpter després del seu accident. I malgrat les seves darreres declaracions públiques sobre "la nostra", el seu suport al català ha estat més aviat tebi. Però encara li queda una mica de consciència crítica, com quan va advertir que, amb el canvi climàtic, 20 milions de persones emigraran d'Àfrica a Europa. La meva flaca per Josep Borrell -i per José Luis Morlanes, que li va portar llavors la campanya- arrenca de quan va gosar desafiar l'aparell del PSOE i guanyar aquelles primàries a Joaquín Almunia. Amb el temps, la meva admiració paral·lela per Morlanes ha disminuït, perquè no s'entén com un militant de la UGT pot acabar al consell d'administració de La Seda. En tot cas, les primàres van ser una experiència tan democràtica que, des d'aleshores, al PSOE no n'han fet mai més. L'últim que ho va provar va ser l'esmentat Pasqual Maragall, amb els resultats ja coneguts tant pel que fa a l'expresident de la Generalitat com per a Montserrat Tura, castigada ara a Justícia. Però a Borrell no li van perdonar mai la gosadia i, des del mateix aparell del partit, van filtrar a El País els casos de corrupció d'Hisenda que van acabar gairebé amb la seva carrera política. Sempre m'ha quedat el dubte de saber si les filtracions en qüestió van sortir de l'entorn de Narcís Serra; al capdavall, el vicepresident va haver de dimitir per les escoltes del Cesid. I ara que plega de president del Parlament Europeu, costa de creure que Zapatero no l'hagi triat a ell com a alcaldable per Madrid en comptes del desconegut Miguel Sebastián. Bé, sí que ho entenc perquè Borell no és de la seva corda, però l'exministre reunia totes les condicions per ser un bon alcaldable per Madrid: no només és més espanyol que català, sinó que seria també l'únic candidat amb garanties per enfrontar-se a Alberto Ruiz Gallardón. Més valdria això que recol·locar-lo a l'OSCE.