Aquesta setmana ha sortit a dos mitjans de comunicació de Girona el que vaig apuntar en aquest dietari ara fa una setmana: que els socialistes estudien un peatge a l’ombra per construir la maleïda N-II desdoblada. Què és un peatge a l’ombra? La concessió de la construcció d’una obra a una empresa que, a canvi, rep una contraprestació econòmica durant anys i anys pel nombre de vehicles que circulen per l’autovia o per un preu alçat per any. Quan un pacient està molt fotut, qualsevol remei li sembla bé. I a la opinió pública li semblaria bé veure màquines treballant en el desdoblament adormit. Però la solució d’urgència del socialisme apurat no és el correcte. Perquè vivim en un període en que l’Estat hauria de fer una inversió alta en obra pública a Catalunya en compliment de l’Estatut, perquè s’han de gastar les partides compromeses. Sempre se’ns ha dit que la dificultat del desdoblament de la N-II obligava a minitrams de 4 o 8 quilòmetres de concessió. Si hi ha peatge a l’ombra, ja veuran que de cop una empresa es queda tota l’obra pendent, que és molta, i començarà a cobrar dels nostres impostos, però també pagaran fills i nets a l’empresa constructora. Dos vies de peatge: un peatge al sol, i un peatge a l’ombra. No és el que es mereixen les comarques gironines.