L'alcaldessa destaca l'economia verda i la digitalització com a motors per a la reactivació econòmica de Girona

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat l’economia verda i la digitalització com a motors per a la reactivació econòmica de Girona avui en la seva conferència a la Cambra de Comerç. Madrenas ha inaugurat el cicle “Trobades Cambra Gi” amb la xerrada que portava per títol “Girona, cap a una reactivació econòmica amb accent propi”.

El discurs s’ha centrat en explicar la recuperació econòmica que enfronta la ciutat ara que estem en fase de reobertura i vacunació massiva de la COVID-19. En aquest sentit Madrenas ha afirmat que la feina feta prèvia a la pandèmia en sectors com l’economia verda i la digitalització, així com la consolidació del comerç, el turisme i la cultura permeten ara a la ciutat sortir amb més força de les conseqüències del confinament i de les restriccions.

Madrenas ha posat d’exemple l’aposta feta en el sector cultural pel govern de Girona. “La cultura va ser un dels motors que va reactivar l’activitat a Girona després de la crisi del 2011. El segell Girona Ciutat de Festivals ens va servir per atraure visitants i promocionar la ciutat, ajudant així als sectors del comerç i del turisme. Però des del govern de la ciutat vam evolucionar aquest concepte, i entenent el sector cultural com un sector industrial que havia d’ajudar a diversificar la nostra economia, fa tres anys vam iniciar una aposta rigorosa per la professionalització del sector. Un exemple d’aquesta evolució és el Pla Estratègic de Competitivitat Territorial de les Indústries Culturals i Creatives, que estem desenvolupant al Modern amb un finançament de prop de 3,7 milions”, ha afirmat destacant que tot aquest treball i experiència ha estat molt útil en aquesta segona gran crisi, la de la pandèmia.

Alhora ha subratllat que “la ciutat està en bones condicions per sortir amb força d’aquesta situació” i ha citat tres indicadors: Girona és la quarta ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb un PIB per habitant més alt, de 41.300 euros l’any, i està per sobre de la mitjana del total de municipis de Catalunya; el sector serveis és predominant (un 94% dels ocupats treballen en aquest sector); i creixem més que el nostre entorn (les dades d’afiliació a la seguretat social assoleixen avui unes xifres superiors el 2019, quan havíem tingut la xifra més elevada d’abans de la pandèmia).

“A Girona la pandèmia no ens va agafar a contrapeu. Se senten crítiques, sempre des de determinats sectors, que a Girona no tenim model. Però la realitat és que estem sortint de la pandèmia, estem sortint-ne forts i amb perspectives optimistes. I això no passa per casualitat. Passa perquè fa cinc anys ja vam intuir que Girona s’havia d’adaptar a les grans transformacions globals, sobretot digitals i climàtiques”, ha afirmat.

Durant tot el discurs l’alcaldessa ha volgut destacar el paper col·laboratiu entre el sector públic i el privat per enriquir la ciutat. “Aquest treball conjunt ens ha permès ser més resilients en els moments difícils, i que Girona estigui més preparada per remuntar la situació. I ara que ja som dins de la quarta revolució industrial, és més important que mai aquesta col·laboració públicoprivada”, ha subratllat.

Tot seguit, l’alcaldessa ha posat el focus en els dos sectors emergents i motors de la reactivació econòmica de Girona: l'economia verda i la digitalització. Pel que fa al primer, Madrenas ha subratllat diferents projectes que s’han tirat endavant sobre la gestió dels residus i el foment de la bicicleta i de la construcció sostenible com a nous sectors econòmics. És el cas del Model Girona (els contenidors intel·ligents i el porta a porta), ser la seu de la fira Waste in Progress i de la Sea Otter Europe, el projecte Edificat que pretén sensibilitzar empreses i ciutadania envers la construcció sostenible i l’eficiència energètica i la futura Fira del Vehicle Elèctric que s’està treballant.

Sobre l’altre gran pilar, les noves tecnologies i la digitalització de la societat, Madrenas també ha volgut destacar la feina feta: acollir la Mobile Week, ser la seu del Centre Blockchain de Catalunya, l’impuls de cursos i formacions per eliminar l’escletxa digital, el programa d’incubació de projectes de videojocs que s’està promovent i la futura Casa de la Tecnologia que acollirà el Museu de les Matemàtiques i serà el punt des d’on es dinamitzaran les línies de les noves tecnologies.

També ha subratllat el nou parc de salut situat al voltant del futur hospital Josep Trueta de Girona. Segons ha explicat, impulsarà la presència d’un nou motor econòmic per a la ciutat: la recerca i la investigació mèdica i els serveis sociosanitaris. “La pandèmia ha demostrat que cal destinar més recursos a la salut, i hem d’aprofitar l’acord a què vam arribar sobre el Trueta per desenvolupar aquest parc de salut potent, de referència, amb la universitat i el teixit econòmic que ja es dedica actualment a la medicina i la farmàcia”, ha afegit.

En segon terme, l’alcaldessa ha parlat sobre les ajudes i els fons europeus. “Els ajuntaments tenim al davant dos anys financerament difícils, perquè absorbirem l’impacte de la pandèmia. Per això és tan important per al progrés la gestió dels fons europeus, perquè se’ns dibuixa com una de les principals fonts d’ingressos per als propers anys”, ha explicat. De moment, l'Ajuntament de Girona ha presentat ja 4 projectes per aconseguir fons europeus per valor de 34,2 milions en eficiència energètica, mobilitat sostenible i capacitació digital, i en prepara dos més adreçats al comerç i turisme i a l'administració electrònica.

Per últim, Madrenas ha destacat que l’aparició de nous sectors no ha d’anar en detriment dels que ja estan consolidats. En aquest sentit, ha recalcat que se seguirà fomentant el comerç i el turisme. En concret, se seguiran implementant accions de l’actualització del Pla de Comerç, es treballarà de la mà amb el sector i es crearà el Pla Estratègic per a la implantació d’una àrea de promoció econòmica urbana que serveixi per enfortir el model comercial i crear més ocupació estable i de qualitat.

En l’àmbit del turisme, l’alcaldessa ha alertat que les actituds de turismofòbia poden tornar a aparèixer, i ha posat en valor que Girona necessita aquest sector perquè crea un volum important d’ocupació. També ha parlat sobre l’aeroport de Girona defensant que el territori necessita unes infraestructures a l’alçada del país. “Crec que avui, i aprofitant el debat sobre el Prat, cal que les institucions gironines ens tornem a unir per reclamar la gestió de l’aeroport. L’Ajuntament, la Diputació, la Cambra hem de reclamar de nou poder desenvolupar les polítiques comercials de l’aeroport que més interessin al territori. Ara que s’ha obert el debat, és una finestra d’oportunitat per tornar-hi a posar l’aeroport de Girona al centre”, ha conclòs l’alcaldessa.

Autor: Redacció