La pandèmia de la Covid-19 ens ha habituat a focalitzar l’atenció en les dades projectades a gran escala: que si el risc de rebrot, els positius acumulats o més recentment -i afortunadament-, les vacunacions totals efectuades al territori català. Però lluny d’aquests termes genèrics s’hi emplaça una concepció més local, que de la mateixa que és invisible en les macro-informacions epidemiològiques també és transcendent en àmbit local.
I és que la crisi sanitària, i per tant social i econòmica, ha afectat arreu: des de grans ciutats fins a micropobles. Un d’aquests petits nuclis és Mollet de Peralada, a l’Alt Empordà, una localitat que segons el darrer cens poblacional no arriba als 200 habitants -198- i que ha hagut d’aguantar les envestides de la Covid sustentada en el seu principal punt fort: la familiaritat que uneix a tots els seus residents. “Mollet sempre ha estat un poble molt familiar, però això ja era així abans de la pandèmia, sempre hi ha hagut molta unió”, detalla Enric Barris, regidor d’un ajuntament que té a Josep Cristina com a alcalde. Segons l’edil, aquest vincle ferm entre els veïns i veïnes s’ha erigit en el principal baluard per lluitar contra els efectes del coronavirus, tot i que afortunadament, des d’un punt de vista de salut, no s’han hagut de lamentar traspassos al poble.
El mateix Barris assenyala que l’inici d’aquest malson, amb el confinament domiciliari, no va ser especialment dur al poble, tenint en compte que la gent ja disposa de jardí o eixida a les seves llars i això els va permetre “agafar una mica d’aire i esbargir-se”. A més, es dona la circumstància que a Mollet no hi ha gent gran residint sola, sinó que ho fan en parella o amb els fills, la qual cosa va ser un punt favorable perquè el consistori pogués tenir un cert control dels més necessitats.
No obstant això, la falta d’establiments al nucli sí que ha dificultat en alguna ocasió l’adquisició de provisions dels vilatans, sobretot a causa del confinament local, que va suposar la necessitat de disposar contínuament de justificants de desplaçament. En aquest sentit, la darrera botiga de Mollet va ser ‘Cal Flequer’, tancada des de fa molts anys, i els molletencs i molletenques s’han de desplaçar generalment a Figueres per fer la compra, tot i que al Centre Cívic s’hi poden trobar alguns productes de primera necessitat. El bar del Centre Cívic, precisament, és un dels dos negocis de restauració del municipi, juntament amb Ca la Maria, uns establiments que podran començar a respirar una mica a partir de dilluns, quan s’aixecarà -amb condicionants- el confinament comarcal. “Les restriccions sempre s’han fet en termes generals, i això ha fet que els pobles petits hàgim hagut de pagar la mateixa moneda que ciutats com Girona o Barcelona, per exemple”, concreta Barris abans d’afegir un altre exemple molt il·lustratiu: “Nosaltres hem hagut de deixar de jugar a la típica partida de la botifarra de les tardes per les restriccions”.
Canvis demogràfics
L’edil, d’altra banda, també considera que una de les conclusions que quedarà després del pas de la Covid per les nostres vides és la vàlua creixent dels pobles. “Sí, les persones ara els valoren més que abans”, apunta, conscient de l’èxode de molta gent de ciutat cap a ambients rurals. Aquest, però, no és ben bé el cas de Mollet, perquè ja fa temps que l’oferta de lloguer dels habitatges del poble està destinada, majoritàriament, a joves parelles que han arribat a terres alt-empordaneses per establir el seu projecte de vida.
Tots ells, juntament amb els vilatans de sempre, molts dels quals d’edats més avançades, caminen conjuntament i amb bona germanor cap a una “normalitat” que, tal com diu Barris, “està tornant de mica en mica”. “Volem pensar que el pitjor ja ha passat, i ho hem superat, entre altres coses, gràcies a tota la gent del poble, a qui felicito pel seu bon comportament durant aquests mesos difícils”, conclou.









