Sílvia Paneque: ‘Estic convençuda que el canvi pot guanyar a Catalunya’

Sí. És veritat que avui sembla una obligació. És així, perquè totes les enquestes indiquen que els socialistes, avui, tenim opcions de guanyar les eleccions i, així, tornar la normalitat institucional a Catalunya. Salvador Illa té opcions de ser president de Catalunya. A més, hem presentat un programa clar de voluntat de retorn a la unitat civil, que havia estat sempre un tret que definia Catalunya. Quan Illa diu que aquesta Catalunya és imparable, ho diu perquè ho sap, perquè Catalunya ho ha estat quan ha avançat unida. Antoni Puigvert ha escrit que la primera definició del catalanisme és la defensa de la unitat civil i hi estic d’acord. El PSC, com a partit que ha governat Catalunya, ha assumit aquestes responsabilitats, que per a mi són prioritàries com a catalana.

Parli’m de la llista per Girona, on destaca la presència de regidors i regidores.

N’estic molt satisfeta. M’hi acompanyen, en efecte, persones que han estat alcaldes o que són regidors i regidores. Totes les companyes i companys que estan a la llista són de gran valor per al PSC i per a les comarques gironines municipalistes. Òscar Aparicio ha estat alcalde de la Bisbal; Mònica Ríos, regidora de govern amb l’alcalde Maurici Jiménez a Platja d’Aro, o Salvador Calabuig, també regidor de govern a Sant Feliu de Guíxols. També hi són en Rafel Bruguera, l’Eulàlia Lluch i en Manel Nadal, que han estat i són referències per als socialistes gironins.

Catalunya és una pàtria de ciutats i municipis. Ho va ser, en especial, en els governs de Maragall i de Montilla. Ara, tenim l’oportunitat d’omplir de nou la Generalitat de municipalisme. La suficiència financera i descentralitzar competències són les dues prioritats en aquest àmbit, mentre que les propostes concretes són solucionar el finançament local, incrementar el Fons de Cooperació Local i constituir el Consell d’Àrea Urbana de Girona amb competències sobre mobilitat, residus, aigües, medi ambient i infraestructures estratègiques. També volem obrir un fons català extraordinari per a la reconstrucció social i econòmica, amb 300 M€; augmentar les transferències corrents de la Generalitat als Ajuntaments fins al 5% dels ingressos corrents de la Generalitat, i reprendre el Pla de Barris per recuperar espais, crear ocupació i millorar l’eficiència energètica d’algunes zones a les nostres poblacions.

A causa de la pandèmia, les polítiques socials han d’esdevenir l’eix vertebrador de la nova legislatura? 

Sí. La pandèmia i aquests últims 10 anys, les dues coses, obliguen que el pròxim mandat a la Generalitat hagi de ser el de la recuperació econòmica i social. A les comarques gironines els sectors més afectats per la crisi eren molt potents i són els que han perdut el 75% dels llocs de treball. Allotjament, menjar, beguda, comerç, petita empresa o cultura han estat molt afectats per les conseqüències del confinament. A Catalunya hem perdut un 13,5% del PIB interanual. Alguns problemes, però, són anteriors: hem tingut una dècada en la qual Catalunya ha perdut pes en PIB i ens hem empobrit fins a arribar a la quarta posició a Espanya de PIB per càpita. 5.700 empreses ja no són a Catalunya i hem perdut projectes d’àmbit internacional, com el de l’Agència Europea del Medicament. Estem, d’altra banda, a la cua en renovables, i tenim una taxa d’ocupació preocupant, amb un atur excessiu i una temporalitat disparada.

Per tots aquests motius és necessari insistir a passar pàgina i tornar a tenir un govern que estableixi com a prioritats la recuperació econòmica i els drets socials. La Generalitat ha de millorar el finançament. Farem, a més, una gestió molt més eficient dels recursos amb què compta la Generalitat, que durant aquests últims 10 anys ha gestionat 320.000 M€. En aquest sentit, hem de rendibilitzar l’oportunitat enorme de transformació que signifiquen els fons europeus Next Generation: a les comarques gironines hi podem presentar projectes solvents en coneixement, medi ambient, sostenibilitat, transició digital, indústria farmacèutica... I, per últim, és necessari augmentar les inversions públiques per mitjà de polítiques expansives i endeutar-se, si és necessari, per dinamitzar l’economia i combatre l’escletxa social. La millor política social és que hi hagi ocupació de qualitat.

Més enllà d’això, si el PSC surt triomfador a les urnes, quines prioritats es marcarà amb relació a la demarcació de Girona.

Recursos públics per superar aquest moment difícil, en primer lloc, al teixit econòmic i als drets socials. En turisme, són necessaris plans de xoc amb línies d’ajut a fons perdut per aquest sector que ha de superar el moment actual, perquè és molt dur, però també és momentani. A les comarques gironines tenim l’enorme potencial no només de ser un node entre Europa i Espanya, sinó també entre els Pirineus i la Mediterrània. A més, tenim un sector cultural fort, amb capil·laritat al territori. I, a banda, tenim projectes ambiciosos que van més enllà de la demarcació, com el triangle entre el patrimoni material i immaterial de Girona amb el Barri Vell, Figueres amb el Dalí i Sant Feliu amb el Thyssen. Les infraestructures també són claus per al turisme.

Pel que fa als eixos forts, aquests són l’Eix, l’AP7 i l’N-2/A-2, que han de tenir una articulació correcta i segura amb el conjunt del territori gironí. Les variants d’Olot i Les Preses són imprescindibles per al bon desenvolupament econòmic d’aquest territori, han de ser un projecte global. A més, és imprescindible trobar solucions sostenibles a l’entrada de Blanes i Lloret, mentre que la variant d’Anglès també és una obra que fa temps que s’espera. Cal actuar, també, en punts negres de sinistralitat: fa falta un pla de millores del Baix Ter a la Gi-633 des de Medinyà-Sant Jordi fins a Torroella; així com a la C-63 entre Vidreres i Lloret i l’N-141e en el tram entre Bescanó i Anglès. 

Amb relació al transport col·lectiu, cal dotar l’ATM dels recursos imprescindibles per incrementar les freqüències que marca el Pla de Transport de Viatgers i passar a tenir 8 línies de la xarxa exprés.cat. L’aportació ferroviària més important és el Corredor Mediterrani de doble plataforma amb ample internacional, fet que permetrà potenciar les comarques gironines com a node de pas entre Europa, la resta d’Espanya i Àfrica. A banda, és important tenir freqüències altes de les estacions dels regionals dels municipis de la Selva interior amb l’Alta Velocitat, i pel que fa als 8 ports de la demarcació presentem un model de més proximitat i més transparència ambiental, un model que enforteix la sostenibilitat econòmica, millora la interconnexió portuària i connecta les activitats del port amb la cultura, l’esport i el teixit empresarial del territori. El port de Palamós, precisament, ha d’aprovar el Pla Director, que entre altres coses preveu la connectivitat del passeig marítim amb el port i, per tant, la continuïtat entre port i ciutat. 

Paral·lelament, és molt important acabar el desplegament de la fibra elèctrica, tenint en compte que som una regió que ja té un grau en línies de transport elèctric adequat.

Quina importància tenen les comarques gironines en la Catalunya actual i quina considera que hauria de tenir?

Hi ha un article de Jordi Amat sobre la Barcelona olímpica que explica el projecte d’una Catalunya oberta, en comptes de tancada. Aquella Catalunya era un projecte en comú que tenia la fortalesa d’aglutinar persones molt diferents. En aquell país, les ciutats hi eren protagonistes. Participaven d’un moment d’unitat civil i de progrés. Crec que els municipis i ciutats de les comarques gironines haurien de tenir aquell protagonisme de nou. Recordo com la flama olímpica va arribar a Empúries, precisament portada per Rafel Bruguera.

Si ens centrem en el 14-F, té la sensació que estem al davant d’un nou plebiscit sobre la independència. 

No. Són les eleccions del canvi. Hem de situar els objectius prioritaris del moment, que són la salut i la recuperació econòmica, i ser capaços d’arribar a aquests dos primers acords de país. Recuperar un govern seriós, que actuï de manera institucional, abraci objectius pragmàtics i ambiciosos i gestioni amb lleialtat amb altres institucions. També ha de ser el mandat del nou Trueta a Salt. Serà un motor de progrés per a l’àrea metropolitana de Girona i s’hi ha de treballar amb urgència, perquè anem tard, tant a l’àmbit de la Generalitat com al municipal.

Els darrers sondejos són favorables al PSC. Les enquestes han de ser un punt de referència o, simplement, un estímul per continuar endavant?

El més important és que, molts anys després, el PSC pot tornar al govern de la Generalitat. Més enllà que en Salvador Illa pot ser president, el més important és que podem portar un govern diferent, amb uns objectius diferents, a la Generalitat de Catalunya. Crec que això és possible i animo a la gent a votar, perquè em semblen unes eleccions especialment importants per al nostre país. Poden iniciar una nova època que, al meu entendre, serà millor per a tothom sense ni una exclusió.

Què creu que pot aportar Salvador Illa com a president?

El canvi a Catalunya. És una persona amb uns valors molt profunds arrelats al respecte a les persones, té unes conviccions molt clares i sap que vol tornar Catalunya a la normalitat institucional. Està convençut que Catalunya ha de ser ambiciosa i tornar a tenir un projecte de lideratge a Espanya i a Europa. Té marcats valors municipalistes, perquè ha estat alcalde de La Roca, i actua sempre amb rigor. Trasllada confiança, tant per intel·ligència com per temprança.

I què pot aportar Sílvia Paneque al Parlament? 

He fet aquesta campanya com no ser fer-la d’altra manera, anant de municipi en municipi i parlant amb gent molt diversa. Vull traslladar tot allò que he conegut o que se m’ha traslladat com a projecte o com a problema al Parlament de Catalunya i ser-hi per donar solucions possibles a la gent. Ernest Lluch no parava mai quiet i li encantava conèixer persones i territoris diferents. Crec que és la millor manera de conèixer el territori i les propostes que s’hi fan. Voldria ser la veu de com més persones millor i de com més gent diversa, de tantes persones que volen unes comarques gironines millors, més cohesionades socialment, amb oportunitats, forta en medi ambient i amb infraestructures.