La vila comtal de Besalú ha celebrat avui la festa de Sant Vicenç adaptada a les circumstàncies de la Covid, la qual cosa significa que l’acte s’ha desenvolupat envoltat de totes les mesures sanitàries possibles per evitar el contagi del coronavirus, és a dir, amb un aforament limitat al 30% i el seguiment de totes les normatives del protocol i seguretat sanitària que marquen les autoritats.
El gran atractiu de la jornada és que s’ha obert al públic el Cap Reliquiari del sant, que fins ara estava tancat: en concret, al voltant de la una s’ha presentat la museïtzació de la peça, que data del segle XIV. En aquesta època, concretament el 1391, les relíquies de Sant Vicenç Capella, provinents de Tavèrnoles, van ser portades a Besalú pel doctor en lleis Pere Rovira, en un moment en el qual Sant Pere ja disposava de les relíquies de Sant Prim i Felicià, patrons de la vila, i Santa Maria de les de la Veracreu.
L’Ajuntament, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va obrir les relíquies l’any 2007, on van trobar diversos fragments de crani a més d’altres parts del cos, així com un petit text d’un notari de Besalú de principis del segle XVIII, resultant d’una obertura anterior. Aquest treball es va efectuar amb l’objectiu de certificar l’autenticitat de la peça.
La relíquia, que ha estat custodiada durant els últims anys pel Bisbat de Girona, es va restaurar per part de l’Ajuntament fa dos anys i mig, novament a través del Departament de Cultura. Un cop fets aquests treballs, el Bisbat el va tornar a guardar mentre Besalú preparava la logística adequada: una urna amb condicions i amb tècniques de seguretat adients per poder tenir l’objecte dins Sant Vicenç.
La peça, una obra argentaria d’alta qualitat de l’època del gòtic internacional, esdevé un tresor únic a la demarcació, ja que no n’hi ha cap altre cap reliquiari conservat més antic a la diòcesi de Girona. La seva museïtzació complementa la que ja es va dur a terme el passat novembre amb les restes del reliquiari de la Veracreu, que esdevenen dos objectes d’art molt importants per a la història i el patrimoni de la localitat garrotxina.
Autor: Redacció