L’esborrany del projecte de llei d’intercanvi d’informacions fiscals que el Govern ha tramès als grups parlamentaris inclou un seguit de clàusules molt garantistes tant per als afectats com per a les entitats financeres que pos-seeixin dades objecte de la investigació. La més destacable és la possibilitat de l’implicat de recórrer a tres instàncies diferents si l’e­xecutiu decideix que s’ha de facilitar la informació que hagi demanat l’administració tributària del país on resideix la persona en qüestió. La possibilitat de recurs també s’amplia a les entitats a les quals s’insti a facilitar les dades. Segons l’article 8, la petició s’haurà de notificar a la persona afectada i, si es considera convenient, també al banc o financera. D’aquesta manera l’implicat sabrà que l’estan investigant i que el Govern ha decidit facilitar la informació. I aquí comença la possibilitat de recurs. Des de la notificació, disposarà de tretze dies naturals per presentar un primer recurs al Govern, que tindrà el mateix termini per respondre. En cas de rebuig, la segona instància prevista és la sala administrativa de la Batllia –amb els mateixos tretze dies per a les dues parts–. Idèntics terminis es fixen per al tercer i últim esglaó per al recurs: la sala administrativa del Tribunal Superior. Si el procés finalitza amb el rebuig dels arguments de l’afectat es procedirà a trametre la informació a l’estat peticionari. Un element important de la redacció és el que estableix que des del moment en què es presenta el primer recurs, l’execució de la tramesa d’informació “queda en suspens”. Diferents requisits Els recursos, però, són el pas posterior que el Govern hagi acceptat trametre la informació. I per concedir-la, s’han establert una sèrie de requisits que haurà de complir l’administració peticionària. L’article 4 recull fins a nou condicions que s’han de complir en la demanda. Les últimes quatre són les que marquen, però, la diferència. L’Estat sol·licitant ha de justificar per què creu que Andorra “disposa” de la informació que li reclama. També ha de detallar, “en la mesura” que es pugui, qui ha de facilitar la informació i adjuntar-hi una declaració “conforme” la petició s’ajusta a la legislació del país peticionari. Per últim, ha de justificar que ha buscat pels mitjans possibles la informació dins del propi país. Secret professional al marge El projecte de llei estableix que si s’insta una entitat bancària o financera domiciliada en territori andorrà a facilitar informació, haurà de ser entregada, i en cap cas no suposarà cap violació del secret professional. Un detall important és que es determina que les despeses que s’ocasionin en la recerca de la informació (excepte les purament administratives) les pagarà l’Estat peticionari. La no-retroactivitat s’aplicarà des de l’entrada en vigor dels acords o convenis Un dels punts fonamentals del projecte de llei del Govern sobre l’intercanvi d’informació estableix que l’aplicació només serà efectiva en els casos que es produeixin “a partir de l’entrada en vigor d’acords d’intercanvi d’informació o de convenis de doble imposició” que se signin amb d’altres estats. Així ho recull la disposició final segona del projecte de llei, que encara és més específic quan determina que les peticions d’informació han de fer referència a “anys fiscals posteriors” a la data de ratificació dels convenis o acords. La no-retroactivitat, ja avançada ahir pel Diari, és un punt clau, perquè permet que quedin fora de qualsevol possible investigació fiscal tots els moviments de comptes anteriors a l’entrada en vigor dels futurs convenis. La clàusula blinda així el capital que hi pugui haver actualment en entitats andorranes. I el blindatge és total, ja que encara que s’estigui desenvolupant una acció judicial contra un afectat, Andorra no facilitarà cap tipus d’informació si les dades cor­­responen a exercicis fiscals anteriors a la ratificació dels convenis.