És una vergonya en majúscules que el model,la ideologia política, que mou el teòric progrés econòmic a l’Estat espanyol siguin els salaris baixos. La política laboral de treballadors amb baixes remuneracions s’ha instaurat,com una malaltia crònica,a casa nostra. Cal recordar que la Carta Social europea estableix que una retribució no pot ser digna ni justa si és inferior al salari mitjà de cada país; a Catalunya serien 1618 euros mensuals. Per aquesta raó, la campanya del sindicat UGT “ posa’t a 1.000 “ és molt positiva, però només es pot definir com a moderada. Cal tenir en compte que el 20% dels treballadors catalans cobren menys de 1.000 euros mensuals. Amb aquests salaris, tan poc europeus, l’anomenat estat del benestar és una broma de mal gust i l’accés a un habitatge digne no es podria aconseguir encara que una persona visqués 300 anys. En definitiva, aquesta injustícia vital, com és la qüestió dels salaris baixos, hauria de preocupar més als polítics perquè provoca molta mortificació social. Tanta o més que la xacra del terrorisme . *JOSEP M. LOSTE i ROMERO ARTICULISTA DE PREMSA DEL GRUP GIRONANOTICIES.COM