La construcció, una de les activitats que més de prop està patint els efectes de la crisi econòmica, no sembla que aixequi el vol. El sector continua estancat, si s’analitzen a les dades de metres quadrats autoritzats d’obra nova.Una comparativa entre el primer semestre d’enguany i el de l’any passat mostra que les dades, tot i ser superiors ara, no disten excessivament. Durant la primera part de l’any passat es van autoritzar quasi 34.000 metres quadrats, i pel que fa aquest any la xifra no supera els 44.0000 (43.963 metres quadrats concretament). Les xifres d’entre gener i juny del 2009 (facilitades pels comuns i atenent el que publica també el Butlletí mensual de conjuntura) s’aproximen a les dels mateixos mesos de fa dos anys. Llavors es van comptabilitzar al voltant dels 40.000 metres quadrats d’obra nova. D’altra banda, bona part dels projectes que durant els primers sis mesos d’enguany s’han tramitat corresponen a habitatges i xalets; alguns també a edificis industrials, però no pas en forma de grans promocions, com va passar en els anys previs i immediatament posteriors a la moratòria. Un bon exemple són les dades registrades al departament d’Obres Públiques i Urbanisme d’Encamp. Durant tot el 2008 es van atorgar llicències per aixecar edificis de nova planta per un valor de 29.000 metres quadrats. I ara, en els primers sis mesos, el volum autoritzat no supera els 3.600 metres quadrats.“Cal tenir en compte, però, que hi ha un volum significatiu d’obres a punt de decretar, cosa que ens fa pensar que a final d’any les dades es podrien equiparar a les del 2008”, comenta el conseller responsable del departament encampadà, Antoni Iglesias. Economia i plans urbanístics Iglesias, com la majoria dels seus col·legues de la resta de corporacions, assenyala principalment dos factors que expliquen l’estancament constructiu: la situació econòmica i els plans d’urbanisme. La complexitat per tirar endavant plans parcials (les tramitacions, el necessari acord entre els particulars i les taxes que han de pagar els propietaris) tampoc no hi ajuda. “Però a Encamp ja estem fent algunes reunions amb propietaris per desenvolupar unitats, i això és bon senyal”, ressalta esperançat. En la mateixa línia el conseller d’Obres Públiques d’Ordino, Pere Riba, hi afegeix que el “feixuc” procés dels plans d’ordenació, amb cessions econòmiques, de terrenys per fer els vials, i els diners que suposa engegar un pla sectorial no representen pas una empenta per al sector. “Costa molt desenvolupar plans”, constata. Si es desglossen els números per parròquia, es veu que Canillo, amb 25.320, és la que, de moment, guanya en metres autoritzats fins al juny. A Ordino en sumen més de 10.000 (cinc edificis d’habitatges, dos d’unifamiliars i un de ramader, segons han detallat des de la corporació), i a Sant Julià, quasi n’ha decretat 5.000 (el 95% dels quals també corresponen a xalets i apartaments). I la Massana, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella (a les dues primeres parròquies només s’han pogut obtenir dades fins a l’abril d’enguany) la situació és molt més complicada: no s’ha autoritzat cap metre d’obra nova. Amb tot, tal com han desglossat al comú de la capital, enguany s’han tramitat nou llicències, encara que totes de reforma. El conseller d’Urbanisme, Antoni Armengol, argumenta que molts propietaris es fan enrere pel 15% de cessió obligatòria que preveu el POUP. Cosa que, si se suma a l’elevat volum de pisos que hi ha ara buits en espera de ser venuts o llogats, deixa la construcció en un escenari delicat. “La gent pensa que no val la pena embarcar-se a fer coses ara perquè sobren pisos, i s’espera per construir més endavant”, assegura. També recorda que a Andorra la Vella el terreny “és més car”. Un factor que, paral·lelament, demostra l’aturada constructiva és la recaptació d’impostos procedents de la construcció: “D’ITP estem fluixíssims.”