La Batllia dictarà, durant el dia d’avui, l’empresonament del suposat homicida de la seva parella. La policia ha posat a disposició judicial aquesta passada matinada el presumpte autor del primer crim de violència de gènere d’ençà del 1997. L’home va ser detingut formalment les primeres hores de la matinada de diumenge, després, entre altres, que una dona a qui la víctima cuidava el seu fill alertés que aquesta no s’havia presentat a fer-ho. Un cop els cossos de seguretat van acudir al domicili conjugal, al carrer Prat de la Creu de la capital, es va destapar l’homicidi. El suposat homicida s’havia fet diversos talls de no excessiva importància als braços i presentava un alt estat d’embriaguesa. La dona era morta en una estança del pis i el seu estat indicava el fet luctuós. Els primers indicis de l’autòpsia que es va fer diumenge al cos haurà de confirmar que l’homicidi va ser dijous a la nit. I que l’arma del crim van ser les mans del marit: la dona va morir escanyada. Ilidio Carneiro Lopes i María Silva dos Santos, de 54 i 51 anys respectivament, feia uns tres anys que vivien al Principat. Hi havien arribat des de Suïssa, on resideixen els quatre fills de la parella. Originaris de Portugal, ja feia més d’un any que vivien a la tercera porta de la cinquena planta del número 83 del carrer Prat de la Creu de la capital. Anteriorment, havien viscut en un altre habitatge del mateix bloc. Ella, segons diverses fonts, cobrava una pensió arran d’una deficiència física i feia algunes ocupacions a temps molt parcial, com ara tenir cura d’algun infant. Menuda, simpàtica, ben vestida. Ell, més tancat, treballava al sector de la construcció. Durant uns mesos havia estat sense feina i això havia deteriorat la relació. Però ara feia unes setmanes que tornava a treballar, segons els testimonis consultats. Cap incidència rellevant Aparentment, no hi havia cap motiu que fes pensar en un desenllaç com el que es va descobrir dissabte a la nit. Tard. La policia tampoc no tenia constància de cap denúncia per fets que tinguessin relació amb el succés ni amb cap altre lligat al matrimoni. I els veïns no havien sentit mai res que els fes sospitar. A ell, sobretot a ell, no se’l veia gaire. De fet, “no eren de molta vida”, segons explicaven ahir alguns veïns. Però ningú, al replà, no va sentir cap crit ni res que se li assemblés ni dijous, quan haurien succeït els fets, ni les hores posteriors, amb l’home suposadament a l’interior fent tímids intents per suïcidar-se i ingerint alcohol com ja hauria fet abans de cometre l’homicidi. Només quan algunes amistats de la dona van presentar-se dissabte a primera hora de la tarda a l’edifici van començar a témer el pitjor. Però no s’ho volien pas creure. De fet, ahir, a l’edifici, on només, aparentment, hi restava un precinte a la porta, hi havia alguns veïns que encara no se’n sabien avenir, d’haver tingut un cadàver dos dies a l’escala. I es canyat pel marit. El mòbil que sonava, el gat que miolava i la clau dins Després de la insistència d’algunes amistats, que no tenien notícies de María des de feia un parell de dies, i dels veïns, que també van alertar la policia, els cossos de seguretat van acudir a l’immoble dissabte a la nit, passades les deu, probablement –el cos de l’ordre no va fer cap comunicació oficial dels fets ni durant el cap de setmana ni ahir en espera de posar l’home detingut a disposició del batlle de guàrdia–, i de seguida van comprovar que hi havia quelcom que no rutllava. Les trucades a la porta no van tenir cap efecte. Si intentaven comunicar amb el telèfon mòbil de la dona, aquest sonava, i sonava a l’interior del pis, però ningú no responia a l’altra banda. Per més elements de sorpresa per a aquells que coneixien els hàbits de la parella, segons com i segons qui s’acostava a la porta també s’hi atansava, per l’altre cantó, el gat, que mai no deixaven a casa si el matrimoni feia una sortida perllongada. I el gat hi era. I miolava. I gratava la porta. Decidits a entrar, quan els agents del cos de salvament van voler forçar la porta es van veure negres per poder-ho fer. La clau estava posada al pany. Per dins. Al final van fer saltar la resistència de la porta i van descobrir el crim.