El Consistori Infantil de Ripoll proposa un Sant Jordi de finestres i balcons engalanats

Enguany els nens i nenes del Consistori infantil viuen una legislatura marcada pel confinament. Infants de 6è de primària, a punt d’acabar la primària, que tenien molts projectes iniciats i que ara, a causa del tancament forçós a casa, no en poden fer gaire cap. Però segueixen treballant, i cada dilluns es reuneixen virtualment per seguir amb alguns dels projectes, i per pensar-ne de nous.

Un dels temes que més els ha ocupat ha estat Sant Jordi. A Ripoll, com a la resta de Catalunya, Sant Jordi és un dia festiu, i per les escoles també, que el viuen cada una a la seva manera, però sempre amb l’exterior com a protagonista.

Així que aquestes setmanes de confinament han treballat amb la proposta que ara us compartim, engalanar els balcons i finestres amb dibuixos de roses, dracs, cavallers, llibres, etc. No importa el que ni la qualitat d’aquest que, es tracta de lluir uns balcons festius per compensar els carrers buits. Tenen 11 i 12 anys però són molt conscients que ara el que els hi toca és estar a casa.

Entre totes i tots han treballat amb un conte “EL misteri del virus de la corona i les trifulgues del  cavaller Ter i les cavalleresses Escanyavirus i Freser per tenir un Sant Jordi festiu” que s’acompanya de la proposta que demana engalanar balcons i finestres. Ha estat una tasca de  creada de forma col·lectiva i que també els ha ensenyat que hi ha múltiples formes per treballar, sobretot en època de confinament.

Sense més us adjuntem la proposta i us demanem, en nom d’aquestes nenes i nens, que col·laboreu, que gaudiu d’un Sant Jordi diferent però que el fem visible. I també proposen que quan el confinament acabi aprofiteu per anar a les llibres i floristeries de Ripoll a comprar aquell llibre que tanta il·lusió us fa o un bonic ram de flors.

El misteri del virus de la corona i les trifulgues del  cavaller Ter i les cavalleresses Escanyavirus i Freser per tenir un Sant Jordi festiu.

Des de feia uns dies, alguna cosa estranya es veia que passava a la vila  de Ripoll. A poc a poc els carrers es van anar tornant desèrtics, els nens van deixar d’anar a escola, als parcs, a fer esport, etc. Aquelles petites entremaliadures que abans tant molestaven, ara tothom les trobava a faltar i fins i tot les consideraven gracioses.

La situació es va fer tan insuportable que l’alcalde va haver de crear un comitè d’experts per tal d’esbrinar que estava passant i com posar-hi solució.

Uns deien que això era culpa de les noves tecnologies, “estan tots a casa navegant”. Uns altres van dir que potser el flautista de Hamelin havia fet com va fer amb les rates per tal de castigar les malifetes dels grans i se’n va endur tots els nens. Tothom i deia la seva, fins que un de més assenyat va dir: i perquè no ho demanem a un nen en comptes de decidir-ho sempre els adults?

I així ho van fer. I la descoberta va ser increïble: no sortien per no posar en perill la vida de les seves famílies  i a la de totes les persones vilatanes de Ripoll. Resulta que un estrany virus que s’amagava sota una bonica corona estava atacant a la gent del poble, i tot i que ells no corrien  perill, no volien posar en risc la vida dels més grans.

El Consistori Infantil els hi van fer saber que havien descobert que existia una cavalleressa, de nom “ l’Escanyavirus”, que disposava d’una  xeringa gegant  que era capaç d’acabar amb el virus amb un parell de xeringades. La qüestió era que el líquid de la “xerigollança”, solament el podien fabricar els nens i nenes restant confinats a casa durant unes setmanes. És per això, que no se’n veia cap  pels carrers.

L’alcalde i el comitè es van emocionar molt i els hi van prometre que tan bon punt tinguessin tot el líquid necessari, buscarien la  cavalleressa Escanyavirus perquè amb les seves xeringades retornes la vila a la  normalitat, a aquell  dia a dia que ens semblava tan avorrit i que ara tant enyoràvem.  

La canalla a més tenia una altra preocupació, s’acostava Sant Jordi i no estaven segurs que la Diada més bonica de tot l’any es pogués celebrar. La solució va arribar de manera inesperada i totalment màgica. Un matí de principis d’abril, la Queralt que feia estona intentava fer els deures que no acabaven mai, va sentir sorolls a la terrassa: -Ei, qui hi ha a qui fora, va cridar. Cap resposta. Sense pensar-ho ni un moment va córrer cap a fora, cap rastre, només un paper arrugat en el qual es podia llegir:

La cavalleressa Freser i el cavaller Ter

us volen fer una proposta honesta i brillant

per alegrar un dels dies més bonics de l’any.

 Amb Sant Jordi ajornat i amb la incertesa

de saber si el confinament haurà acabat,

hem de garantir que balcons i finestres,

faran un goig espatarrant.

Tant se val si en saps o no

però no et donem opció,

una tela, un drap, un llençol, tot si val

per dibuixar una rosa, un llibre, un drac o un rosal.

I ara ja ho pots posar a on tothom ho pugui mirar,

i sí de la senyera ho vols acompanyar més bonic quedarà.

Recorda  que això passarà,

i l’any vinent per Sant Jordi Ripoll tornarà a vibrar.

La Queralt estava de pasta de moniato, de seguida va fer una vídeo trucada als amics del consistori infantil.  Ho tenien clar, calia difondre  aquest missatge a petits, mitjans i grans perquè els balcons i finestres de Ripoll el dia de la Diada de Sant Jordi, lluïssin roses, dracs, llibres, etc., cada un amb estil propi.

EL desig del consistori infantil només era un: que tant de bo el mateix dia de Sant Jordi,  la cavalleressa “Escanyavirus” ja hagués pogut eliminar tot el virus de la corona, i els ripollesos i ripolleses poguessin tornar a la normalitat que tantes vegades els havia fet rondinar i que ara desitjaven tant.

Autor: Redacció