Em temo , que l’interès per enderrocar el viaducte de Girona pot formar part de la nefasta i gran especulació del sol , que a l’hora , del petard que Pasqual Maragall feu esclatar al Parlament de Catalunya ,(3%), encara poden quedar reserves al magatzem; perquè, no voler reconèixer que la ultima opció ha ser l’enderroc, un cop s’hagin esgotat els recursos dels estudis a que es tindria de sotmetre per el seu aprofitament per a us públic , tota vegada , que aglutina la major part de places d’aparcament de la Ciutat, i mes que en pot oferir; es la única via que permetria travessar Girona sense cap problema , amb automòbil, en bicicleta i perquè no a peu , com també es podria aprofitar per l’anella ferroviària de les gavarres , o de la Garrotxa i Pla de l’Estany. Sempre han existit “il·luminats”, com els que feren desaparèixer els trens d’Olot –Girona; San Feliu-Girona i Palamos-Girona, i en aquest moments desprès de reconèixer la necessitat de recuperar-los , la família Nadal diu que d’aquí a cinquanta anys en podrem començar a parlar; crec que aquesta experiència , a de ser suficient per fer reflexionar sobre l’enderroc del viaducte, tenint en compta la necessitat de descongestionar les poblacions d’arreu., que el progrés i la manca de prevenció , i l’excessiu interès especulatiu privat i particular han provocat . Pagui qui pagui aquest enderroc, segons el meu criteri , es podria considerar una malversació de diner públic , des del moment que no s’ha profunditzat prou en la conveniència de la seva utilitat , que crec que la majoria dels ciutadans i poden tenir alguna cosa a dir, que son els que tindran de pagar , i a sobre donar les gràcies.