GIRONANOTICIES.COM - Logo

El mitjà valent! Apostem per la llibertat d'expressió


Clima de Girona

27/09/2022


::



Notícies més llegides




Catalunya Nord


Perpinyà

Nicolas Garcia: ‘La independència de Catalunya és irreversible, no pot ser d’altra forma’

Catalunya Nord  -  27/12/2019  -  17:31

El dirigent del Partit Comunista Francès ressalta la lluita per la preservació de la llengua catalana: “Per primera vegada sembla que en comptes de patir una involució, estem evolucionant”


Nicolas Garcia amb Elisenda Paluzie

Nicolas Garcia amb Elisenda Paluzie



Net de republicans catalans i andalusos que es van exiliar a França, Nicolas Garcia és una de les veus amb més propietat de l’esquerra nord-catalana. Qui va ser alcalde d’Elna durant catorze anys, ara a l’oposició a l’espera de les eleccions vinents, també és dirigent del Partit Comunista Francès, formació que ha defensat des dels inicis el dret a l’autodeterminació del poble català. “El partit, avui, no dona suport a la independència de Catalunya, però sí al dret a decidir dels pobles. Per tant, dona suport al que decideix la gent, que en el cas dels catalans és decidir el seu futur com a país”, explica.

Quin moment viu el Partit Comunista Francès actualment?

Nicolas Garcia. Hem passat moments bastant difícils, però actualment sembla que estem guanyant una mica de lloc en l’opinió pública, entre altres coses perquè hi ha hagut un canvi a la direcció, però sobretot pel tema de les lluites, que és un aspecte bastant radical a França,  i en moments de forta contestació del sistema, com passa ara mateix amb diverses protestes i mobilitzacions al país, sempre guanyem una mica més d’espai polític.

Estem molt millor que partits d’Espanya o Itàlia, per exemple, però també patim i ens costa molt, tenint en compte el que ha estat el Partit Comunista a França i el que ha representat. Des del punt de vista electoral, per exemple, el sistema és el que ens convé menys, perquè de mica en mica ens ha fet perdre molts escons a molts ajuntaments. És un sistema únic a Europa i gairebé a tot el món, que fa que tot, absolutament tot, quedi a les mans d’una sola persona. En definitiva, és un sistema arcaic que ens penalitza molt, ja que teníem una bona base d’elegits -diputats, batlles, diputats provincials…- i, si fos d’una altra manera, tindríem una bona base d’electes que ara no tenim. Si el sistema electoral fos com a Catalunya, per exemple, el nostre partit tindria una molt millor representació. I com nosaltres la resta de partits petits, és clar.

Quin és el posicionament del PCF sobre la independència de Catalunya?

N. G. Aquest és un tema que em fa sentir molt orgullós, tenint en compte que es tracta del partit que més ha evolucionat. Abans de la Segona Guerra Mundial el Partit Comunista Francès era molt regionalista, després el país es va centralitzar molt, amb un fort reforçament jacobinista. Ara bé, a partir dels anys noranta hi ha hagut una evolució molt forta del partit, que l’ha portat entre altres coses a  plantejar el tema de l'autodeterminació a la política francesa.

El partit, avui, no dona suport a la independència de Catalunya, però sí al dret a decidir dels pobles. Per tant, dona suport al que decideix la gent, que en el cas dels catalans és decidir el seu futur com a país. En el cas de la Catalunya Nord encara s’ha de fer molt camí en aquest sentit, i per tant no diria exactament el mateix, però en el cas de Catalunya dins d’Espanya qui coneix aquest context sap que és una qüestió que cal posar damunt la taula. Per tant, si el poble català decideix ser independent, el Partit Comunista Francès donarà suport, i aquesta és precisament l’essència mateixa del que m’ha fet comunista a mi: que una persona no pugui expressar el seu dret pacíficament és un fet insuportable, o hauria de ser insuportable per a tots els comunistes del planeta. Jo soc molt tranquil (riu), però sobre aquest aspecte sé que es tracta d’un combat per la llibertat, la democràcia i el dret a expressar-se.

Considera, per tant, que a Catalunya hi ha presos polítics.

N. G. Per descomptat. Estem parlant d’unes persones que han anat a la presó per haver organitzat o per haver ajudat a organitzar pacíficament un referèndum, una expressió popular. A Espanya, avui, hi ha persones que són a la presó per les seves idees polítiques i, per tant, són presos polítics i no polítics presos.

Té la sensació que a la Catalunya Nord hi ha una clara defensa a favor del referèndum d’autodeterminació a Catalunya, o és un tema tractat només en certes minories?

N. G. Encara és tractat en minories, però l’evolució és bona. Hi ha molta gent que és conscient que el referèndum era necessari i que hi ha hagut una repressió injusta, que és un aspecte que no s'entén. Els francesos són molt jacobins i centralistes, però també estan formats amb els valors de la República i la democràcia. Sempre els dic que no s’han de fer il·lusions amb relació a l’estat francès i tampoc pel que fa a la resta d’estats d’Europa, perquè avui dia hi ha una repressió contra la gent que discuteix els sistemes establerts; però d’altra banda, i sense fer-se cap il·lusió, insisteixo, els dic que s’imaginin que a Còrsega, on hi ha autonomistes corses, l’estat francès hi enviés la policia i posés els dirigents a la presó. Això és el que ha passat a Catalunya, i en certa manera aquest context ha creat una simpatia cap al poble català i un sentiment de condemna envers la forma com va reaccionar l’estat espanyol.

D’altra banda, noto que també hi ha molta gent que es pregunta sobre la manera d’actuar dels Mossos d’Esquadra. Durant el referèndum els Mossos van jugar un paper i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil un altre, molt més dur, molt més violent. I això no es va entendre. Els Mossos, fins i tot en aquell moment, van encarnar una mica el paper de la policia de Catalunya, la policia que havia de defensar els qui organitzaven el referèndum. Ara, d’altra banda, costa comprendre el motiu pel qual fan el paper repressiu contra els qui es manifesten.

L’actuació policial d’ara fa dos anys va marcar un abans i un després, doncs?

N. G. Sí, la condemna de l'actuació de la Policia i la Guàrdia Civil és forta a la Catalunya Nord, molt més que la defensa de la independència de Catalunya. Això, de fet, està lligat amb el tema de l’autodeterminació, és a dir, molta més gent accepta la idea que els catalans donin la seva opinió sobre la independència que no pas sobre la independència en si mateix.    

Vostè és vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, que s’ha posicionat en diverses ocasions sobre el conflicte català. Trobar una veu oficial contundent i clara és una excepció a França?

És bastant excepcional, sí. S’ha de dir que la primera institució que va fer un acte públic el setembre de 2017 va ser el Consell General, que vindria a ser la Diputació; érem dues persones les qui vam proposar una moció, llavors els batlles encara no havien reaccionat. Nosaltres vam reaccionar i vam posar a la façana del departament un llaç groc i una pancarta a favor dels presos polítics, en català i en francès. Estic molt orgullós de la integritat del grup dels senadors comunistes francesos i, uns mesos després, de la integritat del grup de diputats comunistes al Parlament francès, que va impulsar una moció per la llibertat dels presos polítics, una acció molt important tenint en compte les moltes pressions rebudes. L’únic grup sencer al Senat o al Parlament que s’ha mantingut totalment unit en aquest aspecte és el nostre, i això és molt important.

Creu que Catalunya esdevindrà un estat independent?

N. G. Per mi, la independència de Catalunya és irreversible, no pot ser d’altra forma pensi el que pensi a títol individual. El meu paper com a polític francès és el de guanyar gent per la llibertat dels presos polítics i pel dret a l’autodeterminació, per defensar la independència ja són prou (riu). Analitzant la història, veient d’on ve Catalunya i el nivell d’autonomia que s’ha guanyat, és gairebé automàtic que la gent demani la independència. Es podria arribar a imaginar una altra cosa si l’esquerra espanyola hagués estat a un altre nivell, si hagués aportat alguna altra proposta, però no ha estat així. L’esquerra en aquest tema s’ha mostrat molt endarrerida, en fora de joc, i com a home d’esquerres trobo que no ha estat capaç d’avançar i d’imposar la seva proposta.

Des del Consell també brindeu diverses ajudes a favor de la llengua catalana. 

N. G. Sí, un dels meus càrrecs al Consell és precisament el tema de les polítiques de la llengua catalana. Durant aquest temps, hem fet avançar l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, sobretot gràcies al Departament, que ha fet un gran paper per a la seva evolució. D’altra banda, aquest any també soc president de l’Institut Franco-Català Transfronterer i, en definitiva,  fem tot el que podem amb els companys que defensen la llengua per fer avançar coses i per concentrar les polítiques del català que es fan a la Catalunya Nord més enllà del folklore. És a dir, el nostre és un treball enfocat sobretot a la llengua i a la seva difusió.

Quin moment viu la llengua al territori nord-català?

N. G. Hi ha entre un 5% i un 10% de locutors; un 20% que la parlen una mica i un 80% que la voldrien parlar i que voldrien que els seus fills també la parlessin. Són dades d’un estudi sociolingüístic finançat pel Departament i les Universitats de Barcelona i Perpinyà, que demostra que hi ha un potencial enorme perquè s’observa que hi ha molta gent que vol aprendre la llengua o que desitja que les noves generacions també ho facin, i no pas per un tema de folklore, sinó perquè es tracta d’una llengua útil.

Cada dia és una lluita. El que és interessant, i espero humilment que continuï essent així durant el temps que em quedi en el càrrec, és que el context evoluciona positivament. Lentament, però positivament. Estem avançant, sí, i per primera vegada des de fa molts anys sembla que en comptes de patir una involució estem evolucionant. La situació que es viu a Catalunya, d’altra banda, ajuda a fer-ho possible, a prendre consciència. 

Durant la seva trajectòria com a alcalde d’Elna va recuperar la Maternitat.  Quins records té d’aquell projecte?

N. G. És un gran orgull, una de les principals coses que m’emportaré, sens dubte. Soc net de republicans i de combatents andalusos que van lluitar contra Franco. He viscut a gairebé dues passes de la Maternitat, i quan vaig arribar a l’alcaldia vaig tenir aquesta oportunitat, va ser una gran sort, certament. I també va ser una gran lluita, afortunadament vam tenir el suport del tripartit català i del Memorial Democràtic, entre altres, una ajuda que va coincidir amb el fet que l’Elisabeth estigués viva. Realment, estic molt orgullós de la feina feta, però malauradament aquests últims anys hi ha hagut un ajuntament que no ha tingut tanta fe en el projecte, esperem d’aquí a tres mesos tornar a l’ajuntament i tirar-ho endavant perquè és un espai molt important, no només per Elna o per Catalunya o Espanya, sinó pel món. Al cap i a la fi, és un lloc de resistència, l’Elisabeth va fer néixer gent que el tirà volia eliminar. Va fer néixer unes generacions que han resistit.  


Autor: Redacció


#perpinya #nicolasgarcia #catalunyanord


#perpinya #nicolasgarcia #catalunyanord





Comentaris (2)

Anna Maria Ribot-Lourdou 2019-12-28 00:09:33

Com régidora amb el batlle Nicolas Garcia estic molt contenta de la seva feina per la Llibertat dels presos politics i exiliats ,i de la seva déterminacio ! També quan amb el ajuntament hem lluitat per la Maternitat Suissa d'Elna i que sigui patrimoni reconegut de deber de mémoria,per mi es un exit inobidable. També tinc que félicitar l'associacio Dame dont faig part de la feina feta per fer conneixer la seva historia. Hem senti plenament catalana de cor i de ment i lluitaré fins al final per els presos politics i exiliat i que per fi la justicia politisada de l'estat espanyol sigui castigada per aquest procés injust i fals per Europa .

LUCÍA BORI GONZALEZ 2019-12-29 16:47:45

No permetrem 40 anys més de represió els meus oncles Republicans exiliats i un a whasington amb tots els meus cosins nascuts allà mai van voler la doble nacionalitat la demanaran quan siguem independents i esperen q ho vehin els seus fills i de mentres mai mirar enrere si no sempre endavant i lluitar per la terra i la llengua que hans volen treure i que ens ha fet tant grans arreu del món



La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Ville de Perpignan
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt -

Jesús Domingo Martínez

Un infern demogràfic

La veritat és que una societat sense fills és, simplement i planament, una societat sense futur...


alt -

Jesús Domingo Martínez

Una bona formació sexual

Si es viu bé desapareixeran o disminuiran notablement els avortaments, com també els embarassos no...


Agenda



PATROCINADOS

Solicita los mejores préstamos en Matchbanker. Obtén de forma 100% online tus créditos.


Reseñas de empresas conocidas