om aquell qui diu sense voler i jugant una estona amb el comandament a distància del televisor de casa, he anat a espetegar a un canal de televisió el qual, crec, té com a màxim accionista a un conegut editor que, a la vegada, també és el màxim accionista, diuen, perquè jo no hi entenc gens, d’un club de futbol que la temporada que ve serà un club de segona divisió que tindrà un estadi nou de trinca de primera divisió acabat d’estrenar. Doncs be. Fet aquest petit preàmbul, anem per la primera curiositat. S’ha donat el cas que en el moment d’entrar en aquest canal de televisió que suposo que a aquestes alçades vostès ja hauran endevinat de quin es tracte, estaven en ple telediari del vespre. I m’he trobat amb unes magnífiques imatges exultants, de iots de totes mides i preus, motos d’aigua, motors fora borda i embarcacions de les anomenades «zodíac» de totes mides i colors, així com tot un reguitzell d’accessoris per a navegar pels mars i oceans del món. Es tractava d’unes imatges d’un Saló Nàutic. Fins aquí res d’estrany. El que sí és estrany, és que aquest Saló Nàutic s’estigui celebrant... a Madrid!!! No sabia que Madrid tingués port de mar! Des de quant el tenen? I que ha de ser gran a fe! Que doni per a muntar-hi un Saló Nàutic! Perquè suposo que el Riu Manzanares no dóna per a tant, oi? El que sí sabia, gairebé des que vaig començar a estudiar geografia, que precisament Madrid i el seu entorn no era ciutat portuària marítima. Perquè portuària sol sí que ho és: tenen una cosa estranya que en diuen «Puerto Seco»! Recollons pandereta! I tan sec! En fi. Anem per la segona curiositat. Quan s’han cansat de dir bestieses i ximpleries del Saló Nàutic i d’altres coses que ara no venen al cas, han passat a l’apartat dels esports. S’estaven jugant en aquells moments quatre partits de futbol de la Lliga de Campions. Doncs bé. El presentador-conductor de l’espai esportiu d’aquesta cadena de televisió que ja totes i tots sabem quina és, ha parlat llarg i estès només de tres partits. Del partit que s’estava jugant al Camp Nou entre el Barça i l’Olímpic de Lió, que en aquells moments ja guanyava el Barça per quatre gols a zero, (a la fi ha guanyat per 5 a 2) no s’ha dignat explicar-ne ni una coma de com anava el partit; res! Mut! Callat! Possiblement i probablement, si el resultat hagués estat advers pel Barça, no classificant-se pels quarts de final, el locutor no hagués tingut cap inconvenient en recrear-s’hi i fins i tot riure-se’n de l’equip català, perquè els motius d’aquest mutis també totes i tots ens els sabem. O no?