Dins de la directiva que va proposar la Comissió Europea als estats membres per eliminar el secret bancari en el territori comunitari per als no residents s’inclou un apartat que afecta molt directament Andorra. La normativa presentada pel comissari de fiscalitat Laszlo Kovacs estableix que qualsevol conveni fiscal (com un acord de doble imposició) que se signi amb un país tercer com Andorra incorpori l’obligació d’intercanviar informació tributària. Aquesta obligació significaria que el país tercer hauria de facilitar la informació econòmica que li demanés la Hisenda pública, per exemple espanyola, sobre els ciutadans, per exemple espa­nyols, no residents a Andorra. A efectes pràctics accedir a aquestes demandes d’informació sig­-nificaria renunciar al secret bancari. El Govern està intentant iniciar negociacions amb diferents estats per aconseguir convenis de doble imposició. Si la directiva comunitària s’aprova qualsevol dels estats de la UE hauria d’exigir a Andorra que dins del conveni s’especifiqués l’obligació de facilitar informació, cosa que convertiria en paper mullat el secret bancari, si la Hisenda pública ho demanés. I no només això sinó que l’estat comunitari tindrà l’obligació de passar la informació a d’altres membres de la UE si els pot ser d’utilitat per controlar l’evasió fiscal. I fins i tot preveu que també es trameti a un altre país no comunitari sempre que es comprometi a reunir proves de la infracció tributària investigada. L’article Concretament l’article de la directiva fixa que “quan l’autoritat competent d’un estat membre rebi informació d’un tercer país destinada a la correcta determinació dels impostos als quals es refereix l’article 2 haurà de facilitar-la a les autoritats competents dels estats membres als quals pugui resultar d’utilitat i, en qualsevol cas, a tots aquells que ho sol·licitin, en la mesura que els acords internacionals subscrits amb aquest tercer país no ho excloguin”. En aquesta primera part de l’article s’entén que si algun estat comunitari té actualment un acord fiscal amb un país tercer que no inclogui l’intercanvi d’informació s’ha de respectar. Però això no passaria amb els que se signin en el futur perquè la segon apartat de l’article fixa que “els estats membres hauran d’assegurar-se que en els futurs acords que celebrin amb països tercers no es prevegin exclusions d’aquest tipus”. Tot i que la directiva hagi estat presentada per la comissió europea hi ha una sèrie d’obstacles perquè pugui ser adoptada. El primer gran problema amb què s’enfronta la comissió és que la normativa ha de ser aprovada per unanimitat dels vint-i-set estats membres. I n’hi ha tres (Bèlgica, Àustria i Luxemburg) que mantenen el secret bancari dins del sistema financer. Els tres estats s’han mostrat fins ara contraris a eliminar el secret i fins i tot la directiva que regula la fiscalitat de l’estalvi els tracta com a un país tercer perquè puguin mantenir aquesta clàusula. Com a màxim al gener La proposta de la comissió europea recull que els estats comunitaris tindran “en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment al que s’estableix en la present directiva a més tardar el gener del 2010”. Es preveu que la negociació comenci immediatament tot i que el resultat és encara incert. Per a Àustria “no té sentit” que el secret s’elimini Àustria ja ha manifestat l’oposició a la directiva de cooperació administrativa impulsada per la comissió. El portaveu del ministeri de Finances, Harald Waiglein, va qualificar la proposta com “una solució unilateral que pot perjudicar Àustria”. Segons Waiglein, la directiva eliminaria el secret bancari dins de la Unió Europea i deixaria tots els estats membres en desa­vantatge respecte de països tercers, com ara Suïssa i Liechtenstein. El portaveu del ministeri de Finances va destacar que abandonar el secret bancari “no té sentit”. El Govern austríac va garantir que el sistema financer nacional està “preparat per intercanviar informació quan tot­hom hi estigui d’acord”. Un dels problemes fonamentals que veuen els estats comunitaris amb secret bancari a l’hora de renunciar-hi és que molts altres països del món el continuen mantenint i que els capitals fugiran immediatament cap a, per exemple, les illes Caiman si s’aprova una mesura d’aquestes característiques en el territori de la UE.