La majoria de lingüistes estan d’acord a afirmar que les llengües evidencien maneres diferents d’interpretar i de conceptualitzar el món. Aquesta premissa és la que ha mogut Berta Crous a fixar-se en les expressions del mandinga que reflecteixen estats patològics, és a dir, aquelles que expressen l’estat de salut, i comparar-les amb les del català. El mandinga el parlen un gran nombre de senegalesos, gambians i guineans (de Guinea-Bissau), col·lectius amb una presència sensible al nostre país. La investigadora ha identificat en el transcurs de la recerca similituds i diferències entre les maneres dels parlants mandingues i les dels catalans en el moment de manifestar oralment la malaltia. Crous ha pogut observar que cada llengua té una manera diferent de categoritzar els estats de salut, i per tant, cadascuna dóna importància a diferents aspectes dels estats patològics, a l’hora d’identificar-los i denominar-los. Explica, a més, que en mandinga sembla que el grau de gravetat i la durada de la malaltia són alguns dels aspectes que es tenen en compte a l’hora de categoritzar els estats patològics. A les conclusions, es destaca que la categorització dels estats de salut de la medicina occidental és una més de les conceptualitzacions possibles, influïda per una cultura i una manera d’interpretar el món. La tesi defensada fa pocs dies per Berta Crous, dirigida per Lluïsa Gràcia, de la Universitat de Girona, i per Denis Creissels, de la Université Lumière-Lyon 2, de Lió, s’emmarca en el programa de doctorat Diversitat Educativa i Pluralitat Lingüística, en l’itinerari Llengües i Migració. En aquest estudi es contemplen les varietats i similituds que presenten el català i el mandinga a l’hora d’expressar els estats patològics.