Un dels problemes més greus de la nostra societat catalana, i més ara amb aquesta crisi estructural tan brutal i amb l’augment espectacular de l’atur, és la lluita irracional pels serveis públics ( socials ) entre la població autòctona pobre i la població immigrant . Aquesta és una qüestió molt vidriosa que cal evitar si volem mantenir la cohesió social a casa nostra . El problema de debò és la pobresa. De fet, un dels punts importants del Pacte Nacional per a la Immigració diu específicament que cal evitar la competència pels serveis socials. Aquest és un apartat en què cal molta pedagogia .És més, si les coses no es fan com cal, indirectament , s’està fomentant el racisme i la xenofòbia ( aquells insidiosos comentaris de carrer que tot s’ho queden els immigrants) en amplies capes de la població que no són necessàriament d’extrema dreta .Lògicament, també ha d’existir més rigor : un control més acurat en la destinació de les ajudes socials i que l’assistència social vagi vinculada a la integració de debò; és a dir, a un, autèntic, arrelament laboral i sociolingüístic