Amb freqüència, entre els nostres polítics, es confon laic amb laïcitat o aconfessionalitat (ho hem tornat a observar amb motiu del programa de TVE i Rodríguez Zapatero), penso que en aquests casos cal repetir que laïcitat és altra cosa que laic. Com realitat institucional freturosa de la condició de persona, l'Estat és entitativament incapaç de religió, d’acte religiós algun, ni positiu ni negatiu (sense que això, d’altra banda, posi en qüestió la legitimitat de la regulació estatal de les manifestacions socials, quan tals, del fenomen religiós). L'Estat, podríem dir, és llec (lego) en qüestions religioses i, en aquest sentit, laic. En raó d'aquesta seva laïcitat entitativa, l'Estat és, podem dir, confessionalment neutre. Hauríem de parlar no de neutralitat, sinó de neutritat confessional de l'Estat que correspon al que entenem per laïcitat. Quan actua com a laïcista està actuant com a confessional. Desgraciadament a l'Estat espanyol s'estan donant casos d’actuació laïcista.