Aquesta peça, aplaudida per l’escena contemporàniaa, va rebre el 2006 el Premi Aplaudiment Sebastià Guasch. EL jurat va valorar: “la seva capacitat de desenvolupar l’obra en un espai senzill, arriscant en noves propostes de comunicació, on tots els registres són cuidats al detall, deixant entreveure humilitat en escena, que ens permet palpar humanitat, entrega i treball en equip, mostrant que l’important de la seva obra no és només l’actor sinó el resultat del conjunt de la creació, que desemboca en una valenta aposta de dansa i teatre que demostra una clara evolució en les arts escèniques”. Los Corderos SC coincideixen per primera vegada a la Universitat Jaume I de Castelló al 1994. En 1996 coincideixen a Visitants Compañía de Teatro on adquireixen l’experiència necessària per afrontar el repte del Teatre de Carrer. Posteriorment traballen amb La Fura dels Baus, Sol Picó Compañía de Danza, Pikor Teatro, El Teatro de L’Home Dibuixat, La Danaus, etc..., dedicant-se a espectàcles de teatre, dansa i intervencions ausiovisuals Al 2003, a Barcelona, decideixen portar el seu training fins a l’elaboaració d’una peça: Crónica de José Agarrotado, que investiga el treball físic de l’ actor. L'atmosfera íntima que es crea en aquesta peça, a modus de sopar o retrobada, és violentament colpejada ja des d'un principi -tot i que mai trencada- per la contundència física i verbal d'unes accions i situacions orgàniques i realment autèntiques. Un absurd elaborat però quotidià, amb base tant física com conceptual, fresc i jovial, però en cap moment gratuït, és utilitzat com a fil creador d'un món propi, amb lleis pròpies, on poder narrar una experiència com la que s'explica a Crónica de José Agarrotado. Que bé podria ser la voluntat de convivència en els termes més generals, i les seves particulars impossibilitats; amb el conseqüent enfonsament de tot allò creat. ¿Mai has pensat que matar el teu alter ego podria ajudar-te a suportar millor la vida?. És bàsicament, una cita sense sortida amb algú tan proper a tu, que bé podria ser la teva parella o tu mateix. Ara bé, davant d'aquesta peça, un mateix no acaba mai de distingir entre improvisació i coreografia, text i diàleg, quotidianitat i extraquotidianitat, experiència i confessió, en resum, veritat o ficció, perquè la seva creació està assentada sobre aquesta zona de la realitat que més propera es troba al teatre, un intent de veritat teatral. Premi Aplaudiment Sebastià Gasch 2006. Preu: 5 € Durada: 50 minuts Idioma: Castellà Intèrprets: David Climent i Pablo Molinero Il·luminació: Óscar de Paz So: Óscar de Paz Producció: Pilar López