Mai m'he significat com a sionista, abans al contrari em molesta el suc polític i mediàtic que els jueus han tret al tema de l'horrible i ja famós holocaust. No obstant això no em sorprèn que certs polítics, tot el partit o alguns significats militants, utilitzin el sentiment anti-jueu i anti-ianqui, que caracteritza als europeus en general i als espanyols en particular, per a fer demagògia i utilitzar-los madiàticament, en alguns casos amb manca clara de visió d'estat. El que em sorprèn és que algunes organitzacions i milers de particulars se solidaritzin amb els palestins ("Tots som palestins" deien alguns eslògans) i no condemnin els actes de Hamàs, que desgraciadament si són palestins i culpables. Que surtin al carrer a protestar contra Israel per Gaza i contra Estats Units per el Iraq i en canvi mai hagin dit res de Darfur o sobre que en els últims dies hagi hagut més morts en el Congo que en Gaza i ningú d'entre ells hagi dit aquesta boca és meva. Què busquem, lluitar contra la violència o rendabilitzar-la mediàticament? Repudiem la violència només si ve d'elements que per endavant hem considerat com dolents? Sens dubte això és maniqueisme. És per això que cap preguntar-se: Les manifestacions correspon a cert maniqueisme, que es practica una doble moral o a ambdues coses alhora?