Justament va començar l’any i es produïa la notícia “Per tan sols el preu d’un cafè es pot comprar a un productor (pagès) 3 litres de llet, 10 quilos de taronges, 7 de pastanagues o 12 de patates”. Era una organització agrària qui feia la denúncia i demanava preus justs per a agricultors i consumidors. En circumstàncies com aquestes no és difícil entendre la dura situació en la que es troben els agricultors i ramaders espanyols -aquí resten inclusos els catalans, molts estan abandonant-, a causa de la diferència entre els preus d’origen i els preus que paga el consumidor, és lògic que demanin s’acabin els "abusos" que sense cap dubte es poden atribuir a la cadena comercial. El tema revesteix major gravetat si considerem la importància que té l’agricultura per al desenvolupament rural del país, en el qual hi ha 7.000 municipis que ocupen el 80 per cent del territori i acullen al 25 per cent de la població. En total, un milió de persones formen part de la població activa dedicada a l’agricultura i a la ramaderia. La major part són titulars d’explotacions familiars de petita i mitjana dimensió, els quals generen gran quantitat d’ocupació entre treballadors autòctons i immigrants. En una economia de “trueque” seria vergonyós veure a un agricultor dur un sac amb 12 quilos de patates per a poder pagar un cafè en el bar de la plaça del poble.