Amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació, que es va celebrar el passat octubre, les organitzacions internacionals han ofert les seves dades més miserables amb l’objecte de conscienciar-nos a tots de la situació real en el món. Entre altres coses han dit que: 923 milions de persones passen fam (avui son prop de 1.000 milions); la majoria són nens, ancians i malalts; hi ha 75 milions de persones famolenques més que fa un any. Aquestes últimes, se sumen a la xifra a causa del encariment dels preus dels aliments que va anar, de mitjana, del 52 per cent entre 2007 i 2008. Segons analistes experts el nivell de preus actuals es mantindran entre nou i deu anys més. Tot, a pesar que produïm el doble d’aliments dels que el món necessita i que les collites del 2007 van batre rècords, augmentant un dos per cent. I tot apunta, que almenys quant a cereals es refereix, el 2008 serà encara millor. Però no hi ha dubte que alguna cosa falla, la distribució no és d’adequada i malgrat tot, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) calcula que la producció agrària mundial s’hauria d’incrementar en un 30 per cent en 2030 i duplicar-se en 2050 si volem satisfer les necessitats d’aliments d’una població que arribarà a els 9.000 milions de persones. A més, es precisen 3.000 milions d’euros per a salvar a 19 milions de desnodrits. No obstant això, els principals mandataris estudien, davant la crisi financera mundial, reduir les ajudes a l’agricultura, cras error, es retallarien les collites i viuríem una nova pujada dels preus dels aliments bàsics. Ja ho adverteix la FAO, "si l’any passat va ser dolent, el pròxim pot ser pitjor". Així que "la crisi financera mundial no ha de fer-nos oblidar la crisi alimentària". Penso que es tracta d’un greu contrasentit que el món produeixi el doble d’aliment del que necessita però alberga a 900 milions de famolencs. Que sigui més ric que mai i les collites van batre rècords, encara així, la producció agrària mundial hauria d'incrementar-se en un 30% en 2030 i duplicar-se en 2050. Altre enemic: l’augment indiscriminat dels preus que deixa 75 milions de famolencs més. La solució no està a produir aliments més barats, no oblidem que també s’han de guanyar la vida els que els produeixen, sinó en distribuir-los adequadament.