La prevenció és l’antecedent imprescindible d’un bon control de plagues i malalties i, com a conseqüència, productes més sans. Les plagues i malalties donen a l’agricultor una batalla permanent, perjudicant any rere any els seus rendiments i, en conseqüència, els seus resultats econòmics. Però si els problemes s’identifiquen a temps i correctament, es pot recórrer a nombroses; eines que els minimitzen, el que per altra banda també afecta positivament els comptes al poder-ne evitar tractaments intensius d’últim moment. Les mesures poden prendre’s en diversos nivells; la clau és fer-lo a temps. Bàsicament es tracta de realitzar controls regulars, aplicar mesures preventives adequades, utilitzar equips en bones condicions i, finalment, realitzar aplicacions de fitosanitaris de manera raonable, si és necessari. Els mètodes de control biològic no solen eliminar els problemes de manera instantània; és important introduir els controls a temps, per a evitar brots descontrolats, o repetir-los regularment, per a mantenir la pressió sobre la plaga. Accions aparentment banals, com eliminar petits focus de males herbes dintre de d’hivernacle, poden ser decisives a l’hora d’evitar l’aparició de focus infecciosos. En qualsevol lloc que hagi males herbes, hi ha un focus potencial perquè s’instal·lin àfids, àcars o "trips". I per descomptat també cal combatre zones de males herbes que es trobin als voltants de! hivernacle; allí aguaiten miríades d’insectes llests per a penetrar en aquesta bonança d’aliment que és d’hivernacle. El combatre les males herbes, tant dintre com fora de l'hivernacle és, llavors, part importantíssima de qualsevol programa de control integrat de plagues. El control de males herbes amb herbicides o desherbants ha de ser realitzat de manera curosa, ja que això ppdria, al seu torn, conduir a nous problemes. El realitzar un monitoreu constant de la situació en d’hivernacle és un pas indispensable per al control de plagues i malalties. Una bona idea és que els empleats que recorren l'hivernacle duguin amb si cintes de colors i estaques per a delimitar les àrees problemàtiques. S’ha de ser curós per a no facilitar el trasllat de plagues o inoculo de malalties d’un lloc a altre de d’hivernacle. Les zones que se sospiten o se saben infestades han de ser recorregudes en últim terme i la circulació a través d’elles minimitzada, a l’efecte de reduir la difusió dels agents infecciosos. Paranys amb cola són molt útils per a tenir una idea del tipus de plagues a les quals cal plantar cara. Correctament col·locades, permeten conèixer el tipus de plaga i la intensitat de l’atac, i inclusivament l’estadi de desenvolupament que es troba l'insecte atacant. Els paranys per a controlar Franküniella o àfids s’han de col·locar directament sobre el àpex de les planyies, el que permetrà dur un control dels moviments dels insectes de planta a planta. Els paranys per a capturar mosques blanques en cultius alts han de ser situades més baix, per a poder enxampar-les a mesura que emergeixen. Si es col·loquen molt altes, no donaran una bona indicació sobre d'on procedeixen els adults capturats i, en conseqüència, no serà possible localitzar la font del problema. No sigui garrepa amb la quantitat de paranys indicadors que posi. Cal posar suficients, per a poder identificar els focus d’infecció i les seves característiques. Posi una major concentració de cintes enganxinoses en aquelles zones on espera que sorgeixin els majors problemes, encara que ha de cobrir tota la superfície de d’hivernacle. Zones a les quals cal cobrir especialment és prop de les entrades o de les ventilacions. La neteja i les mesures sanitàries són també de gran importància per a minimitzar els problemes de plagues i malalties. Aquestes mesures han de ser preses permanentment: abans, durant i després de l’estació de creixement. Això evita que s’introdueixin o reintrodueixin insectes o fongs, contenint-se en un problema permanent. Netegi curosament tota la superfície de d’hivernacle abans de tornar a col·locar material vegetal en aquell. Les restes vegetals han de dipositar-se lluny de l'hivernacle: almenys a 20 m de distància, i protegits per algun obstacle, com tanca o tanca. Una pila de restes infestades és una font d'inoculis i larves. Però totes aquestes precaucions, si bé són molt útils per a disminuir la importància dels brots infecciosos, és probable que no aconsegueixin evitar les infeccions. Si enfront d’un atac d’una plaga es decideix utilitzar mètodes biològics per al seu control, és essencial comprendre bé el funcionament del cultiu i de la forma que treballen els insectes auxiliars a utilitzar. Quins són les plagues que ataquen a aquestes plantes amb major intensitat? Les varietats que conreo, són resistents o susceptibles a aquests atacs? Plantes de floració primerenca atreuen molt als "trips", per exemple: poden ser utilitzades per a ajudar a determinar la presència d'aquesta plaga. Una planta indicadora susceptible mostrarà els símptomes abans que altres resistents, el que permetrà predir l’atac amb certa antelació. Pel que fa als insectes auxiliars, el més important és determinar la capacitat del insecte que es va a introduir per a atacar a la plaga, i sota quines condicions. Alguns auxiliars són més efectius si s’usen amb determinats cultius. Uns altres es prenen el seu temps per a arribar a una densitat poblacional efectiva, mentre que uns altres presenten el seu bec poblacional ràpidament. El que els permet donar una resposta ràpida. Però cal tenir en compte que els mètodes de control biològic no solen eliminar els problemes instantàniament; és important introduir els controls a temps, per a evitar brots descontrolats, o repetir-los regularment, per a mantenir la pressió sobre la plaga. Els controls químics solen ser sovint inevitables. Si és necessària l’aplicació de fitosanitaris, recorri sempre a productes autoritzats i procedeixi a aplicar-los d’acord amb les instruccions del fabricant. En particular, verifiqui els calendaris i condicions d’aplicació, volums d’aigua, pressions, etc; i per descomptat realitzar els espolvorees o aspersions coincidint amb el moment que la plaga o malaltia que es desitja controlar està en una fase vulnerable. El monitoreu constant és un pas indispensable per al control de plagues i malalties. Una bona idea és que els empleats que recorren d’hivernacle duguin amb si cintes de colors i estaques per a delimitar les àrees problemàtiques Els paranys que s’utilitzen contra mosca blanca en cultius alts han de ser situades en les parts més baixes del cultiu, per a poder capturar-les a mesura que emergeixen.