Evolució urbanística i social de Sant Feliu els darrers 50 anys.

El Monestir de Sant Feliu de Guíxols acull des d'aquest dissabte i fins al 29 de juny l'exposició "De Bat a Bat, un lloc per viure: Sant Feliu de Guíxols 1954-2008", impulsat per les artistes Rosa Maria Rourich i Adela Picón. La mostra vol analitzar des de la participació un fragment del nostre territori, en un període recent de la nostra història, com és la mirada a l'evolució urbanística i humana dels darrers 50 anys a Sant Feliu de Guíxols. Entre altres apsectes, l'exposició parteix d'una anàlisi comparada de l'evolució general del territori, a partir de dos mapes aeris, l'un de 1950, l'altre del 2008. Com era la divisió per barris a Sant Feliu, l'any 1950. Es destaca el barri de major creixement: el barri de Vilartagues per veure com neix i creix a partir de l'aparició l'any 1954 del 'Poble Nou', un primer nucli de casetes aixecades per la primera onada d'immigrants procedents principalment del sud de Espanya. Aquesta ciutat atragué als treballadors foranis pels treballs de reconstrucció passada la Guerra Civil, del port, i per la represa de les activitats tradicionals (sobretot la indústria del suro). Aquests nous veïns – que s'allotjaren provisionalment i miserablement, més endavant s'autoconstruïren casetes o pogueren accedir a habitatges oficials- foren testimonis com la resta de guixolencs, dels canvis forçats per l'embranzida de la construcció i el turisme, i d'aquest nou progrés que desbordava arreu.

Font: Redacció

Autor: Redacció