Mor Josep Benet, un referent de la lluita per la llibertat a Catalunya

L'historiador, advocat i polític Josep Benet ha mort aquesta nit passada a l'edat de 87 anys. La capella ardent s'instal·larà aquest dimecres al Palau de la Generalitat. Amb la seva mort desapareix una de les figures més destacades de la lluita política per la democràcia i pel catalanisme. Format a l'escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit republicà. A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya (1944-47), que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1945), fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba (1946-47), cofundador de "Germinabit" i un dels promotors, i col·laborador, de 'Serra d'Or'. Inspirà o promogué molts dels episodis de la resistència antifranquista al Principat -com la vaga de tramvies (1951), l'afer Galinsoga (1960), accions a favor del català a l'escola, o la campanya "volem bisbes catalans" (1967). Va defensar nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes, va participar, com a independent, en la fundació de l'Assemblea de Catalunya. L'any 1977 fou elegit senador per l'Entesa dels Catalans, i reelegit el 1979, amb el suport del PSUC, partit que el portà al Parlament de Catalunya (1980) i el preconitzà, sense èxit, per a la presidència de la Generalitat. Especialitzat en la història social, política i religiosa dels ss XIX i XX, és membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i ha estat professor a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. Va publicar Maragall i la Setmana Tràgica (1963), El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps (1968), Catalunya sota el règim franquista (1973), Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974) -sota el pseudònim de Roger Arnau- i, amb Casimir Martí, Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1976), Fets i personatges (1981), Exili i mort del president Companys (1990), El president Tarradellas en els seus textos (1992), L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya (1995), La mort del president Companys (1998) i Carles Rahola, afusellat (1999); els seus texts més polítics han estat recollits en els volums Desfeta i redreçament de Catalunya (1978) i Combat per una Catalunya autònoma (1980). Del 1984 al 2000 fou director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Li han estat atorgats el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2000). Pepe Montilla: “Era un polític transversal del catalanisme” El president de la Generalitat, José Montilla, ha destacat el caràcter de Josep Benet com a "polític transversal del catalanisme". Montilla ha subratllat la dedicació de Benet "a la Catalunya sorgida de la transició i ha posat de relleu la seva condició d'"home compromès amb el seu temps i amb el seu país". El president de la Generalitat ha fet aquestes declaracions a Catalunya Ràdio, en saber-se la noticia de la mort de Benet. Per a José Montilla és de destacar que Benet va defensar la llibertat i les persones que lluitaven per la llibertat en moments molt difícils" Jordi Pujol, expresident de la Generalitat també ha lloat la figura de l'historiador, advocat i polític desaparegut. Per a Jordi Pujol, "Benet és un d'aquells homes que se'n va amb la motxilla ben plena" de serveis al seu país. "Benet, te'n pots anar tranquil", ha dit Pujol. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya ha qualificat Benet com a "persona" en el sentit "més profund de la paraula", sobretot pel que fa a la seva "convicció pel respecte als drets humans i la solidaritat". En el seu bloc personal, Benach destacat Benet com un home "amable, amb sentit de l'humor i de l'honor". "Catalunya perd un fill estimat i un tros de la seva història recent, una mirada clau del moviment democràtic del catalanisme polític i una figura de mla transició per la seva capacitat inspiradora i compromesa", afegeix el president de la cambra catalana. Artur Mas, secretari general de CDC, n'ha destacat el "compromís" catalanista, una condició que, diu, va posar "per sobre de les ideologies clàssiques d'esquerra o dreta". Segons Mas, Benet va mantenir el seu compromís amb "el país, la fe cristiana i la democràcia". Des del PSC destaquen "la seva defensa dels valors de la democràcia durant l'època franquista", quan va exercir d'advocat "per defensar presos polítics malgrat les conseqüències". En un comunicat, els socialistes catalans parlen també de la seva vessant d'historiador, com una "figura de gran importància en l'estudi de al història recent de Catalunya" i que "en diverses ocasions va generar polèmica" entre els historiadors, per la seva defensa "amb convicció de les sevges posicions. Com a polític, des del PSC el ressalten com "una figura destacada com a defensor del catalanisme". Per part del PPC i a través d'un comunicat han definit Benet com "un defensor dels valors democràtics" de la societat actual i en destaquen la seva tasca com a historiador, especialitzat en l'estudi de la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX. La Malla diari-e de Catalunya

Font: LaMalla.net

Autor: LaMalla.net