Som al punt en què Rajoy fa temps que volia arribar, pensat i calculat amb cura metafísica, conscient que la investidura a la Presidència no l'aconseguirà, i que de ben segur que el soci escollit també i pot haver contribuït a foragitar altres possibilitats de suport.
Seran tres comicis amb un mateix guanyador, però incapaç d'aconseguir ser investit president del Govern de l'Estat espanyol; aquí hi ha alguna cosa que put a cremat; però ningú vol posar els mitjans per sufocar el foc, perquè de tothom és sabut que aquest és de tanta envergadura, que és imprescindible que algú se socarrimi per poder deixar les pistes transitables, i perquè la justícia faci amb llibertat i independència la seva feina, si és que hi ha algú que el dubte el mantingui reprimit.
Només, i és molt, hi ha una tercera part de ciutadans amb dret a vot que vol que governi el PP (no vol dir que tots vulguin Rajoy); però hi ha dos terços que volen altres opcions, però hi ha una majoria que nega a Catalunya el dret a decidir, quan el que es vol és intentar consensuar mitjançant un referèndum el destí de Catalunya; i aquí és on hi ha la mare dels ous; no tenim govern perquè hi ha prop del 50% de catalans que aspiren a la independència de Catalunya i lluiten per sortir d'aquesta sala de ball de llàgrimes, per intentar garantir un futur millor als fills i néts de futures generacions.
En aquests moments, estem a hores de la tercera tanda d'eleccions i última oportunitat de Rajoy i del PP per formar govern a l'Estat espanyol; queda poc temps per esmenar els errors, i jo no sé quina ha de ser la millor solució, però em fa pànic pensar que podem tornar a tenir Rajoy i PP quatre anys més; tampoc m'agrada pensar que Sánchez no pugui governar, si no accepta ERC i JuntsxSí; això vol dir que els torrons no faran profit a tothom, i que els Reis d'Orient tindran l'oportunitat de repartir molt de carbó, que esperem que sigui asturià.
Autor: Màrius Viella
Radio en directo
