Haver d’escoltar, jo que estic a prop de vuitanta anys i que estic a favor de la independència, el rei Felip VI dir en l’entrega dels premis Princesa d’Astúries “que ningú construeixi murs amb els sentiments”, em fa esprémer una mica més el cervell, per si m’hi queda alguna raó de pes per donar sentit a haver de suportar una samaruga (sangonera); no cal que encara que de manera indirecta vagi fent cançons arreu a favor de l’espanyolisme, intentant augmentar la pressió sobre el procés d’independència de Catalunya, que en benefici de la seva continuïtat monàrquica només hauria de mirar, escoltar i callar. Jo l’hauria aplaudit, si aprofitant l’esdeveniment que ho mereixia hagués fet una crítica als governs que tenen a les seves mans la possibilitat de solucionar la més que lamentable i vergonyosa situació en què es troben els centenars de milers de “persones” que abandonen els seus països per la guerra, la fam i la xenofòbia, quan un sector d’Europa els ha barrat el pas i els ha deixat a la intempèrie i sense menjar amb baixes temperatures, i que no podem oblidar els que la mar s’ha engolit; sap el monarca qui i què ha produït l’èxode sirià i l’emigració massiva de ciutadans de l’Àfrica negra?; sap que s’ha arxivat el cas dels immigrants que varen morir a Melilla perquè la guàrdia civil no els va deixar tocar terra espanyola, però sí que eren a l’aigua dintre els límits?.
Catalunya no n’ha posat cap de mur, ni en posarà cap, els murs els han posat els governs centrals, en especial el PP, des que el govern de la Generalitat ha deixat de donar-los suport, després de retallar l’Estatut i portar-lo al TC, quan ja havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats i el Senat.
La unió d’Espanya ja és garantida i molt més si es garanteix la unió de Catalunya; quan cadascun dels dos futurs estats d’Europa controli els seus drets i les seves obligacions complint amb els seus deures, crec que la convivència pot ser fins i tot alliçonadora; algú em vol fer ser espanyol i europeu, però jo vull ser català independent, amb dret a ser ciutadà del món, i també d’Espanya i d’Europa; no vull trobar murs posats per la intransigència, vull que tothom tingui dret a viure allà on pugui treballar, i treballar allà on vulgui viure.
Autor: Màrius Viella
Radio en directo
