Mazoni va desafiar ahir la pluja que va caure durant el concert que va oferir a l'Interludi de Calonge, cantant primer sota un tendal improvisat i després aixoplugat sota un paraigua. El bisbalenc va tancar una vetllada que havia començat tres hores abans amb les actuacions de Pau Vallvé i Maika Makovski. El mal temps ja havia obligat a postposar la nit dedicada al pop alternatiu que el festival calongí havia programat per dissabte i que finalment es va celebrar diumenge al vespre.
Amb el pati d'armes del castell baixempordanès dividit en dos escenaris diferents, Pau Vallvé va ser l'encarregat d'obrir la cita musical. A les vuit del vespre i encara amb sol, el cantautor va arrencar el concert amb “Muntanyes i glaciars”, del seu darrer disc, “Pels dies bons”. Entre bromes, d'”En càmera lenta” va passar a “Jo només faig el que puc”, en què va convidar el públic a acompanyar-lo fent el dofí. Després va apostar per dues cançons antigues, “Encara no” i “Amics dels cirerers”, a la que diu que ha agafat ràbia perquè tothom li demana i que, per això, va interpretar amb “una versió xunga” que va demanar no aplaudir. “Adéu siau” i “Aquesta és pels dies bons” van sonar abans de recuperar “Ni tu ni jo”, d'Estanislau Verdet, “el millor del bolo” segons Vallvé i en què va introduir versos dels Beatles, Los Planetas i la sintonia de “Willy Fog” mentre canviava la guitarra per la bateria. Sol a l'escenari, va fer “I jo pensant en quan vindràs”, una versió de Björk, “Que es fonguin els ploms i “17820”, dedicada a Banyoles, on viu. Va tancar el concert amb “Benvingut als Pirineus”.
Tot seguit va ser el torn de Maika Makovski, que va actuar al segon escenari del festival. La mallorquina va anunciar que interpretaria un repertori diferent al qual és habitual abans de començar amb cançons com “In Canada” i endinsar-se en les seves arrels balcàniques. Amb temes com “Body” i “Language” i alternant la guitarra i el piano va agrair als “valents” de l'organització de l'Interludi que haguessin pogut fer el concert un dia després del previst.
Finalment va ocupar l'escenari principal de l'Interludi el bisbalenc Jaume Pla, Mazoni, que va explicar que faria un repàs dels seus deu anys de carrera en català. “Memòria”, “El riu” i “Perduts en la boira” van ser molt aplaudides pel públic, que estava partit en dos, uns asseguts en cadires, els altres en una petita pista i amb ganes de ballar. “Ulls de gat mesquer” va donar pas a “Un petó per cada cicatriu”, “Totsants” i “Caputxeta”, en què va convidar el públic a cantar amb ell. Quan sonava “La granja de la Paula” van començar a caure gotes, que es van tornar més intenses, fent que a “Gised”, els tècnics protegissin els cables i part dels instruments amb un plàstic.
El plàstic es va convertir en un tendal sota el qual es van protegir els músics i alguns dels assistents. Consolidat amb pals i escombres, va servir de sopluig mentre Mazoni interpretava cançons com “Apocalypse now”. Quan tot plegat va ser massa perillós, el cantant va decidir baixar de l'escenari i, al recer d'un paraigua ofert per un espectador, va interpretar en acústic “Per primer cop”. Acompanyat pel públic, que no volia marxar tot i la pluja, va acabar amb “Ei, que surt el sol”.
Autor: A.C/GN
Radio en directo
