Amb qui pactarà ERC a les properes municipals?

A mesura que s’acosten les eleccions municipals, arriben les travesses, les teories, els números i els debats sobre els pactes. Sorgeixen dubtes sobre a qui cal votar i es fan extrapolacions sobre la configuració del nou govern. Algunes hipòtesis són fruit de la curiositat sana, i d’altres, són molt malintencionades.

A l’Escala existeix el bipartidisme entre CiU i PSC-PSOE, els quals s’han anat disputant el poder local des de la democràcia, alternant governs amb majories absolutes o governs nascuts gràcies a acords amb altres forces, que els han facilitat governar amb la mateixa comoditat que una majoria absoluta.

És sabut que una de les estratègies electorals del bipartidisme és que els partits, diguem-ne, “grans” defensen la seva “capacitat” de governar en detriment dels, diguem-ne, “petits”, dels quals diuen, diuen, diuen que no en són “capaços”; i ho fan amb l’objectiu d’endur-se’n els seus vots. S’ha donat el cas en algun municipi, en situació de bipartidisme també, en què els dos “grans” han perdut tota credibilitat a causa dels casos de corrupció, però s’alternen igualment en el poder, ara els uns ara els altres, perquè propicien la “cultura de govern”, segons la qual estan “capacitats” per governar perquè ho estan fent des de fa anys.

A poques setmanes de les eleccions municipals de 2015, en les tertúlies escalenques s’ha instaurat la capciosa idea, fruit de l’estratègia electoral del bipartidisme que comentàvem, que els dos “grans” a l’Escala, Víctor Puga (PSC-PSOE) o Mariona Solés (CiU), seran les forces més votades i que els partits “petits” haurien de desencallar i decidir a qui es dóna l’alcaldia.

Però sabem que aquestes properes eleccions municipals no són com les altres. Ens trobem en una situació nacional excepcional, una situació excepcional que va propiciar que ERC fos la força més votada, tant a Catalunya com a l’Escala, en les europees del 2014. Prou que sabem que no podem comparar el resultat d’unes eleccions europees amb unes municipals. Però també és cert que tampoc podem saber què pot passar el dia 24 de maig, ni quin serà l’escenari polític que en resultarà. Per aquest motiu, donar per fet que el PSC o CiU guanyaran les eleccions del 24 de maig és un error o bé una afirmació molt tendenciosa.

No, no sabem què pot passar. Però una cosa sí que és ben clara. Ara com ara, l’equip d’ERC-Junts per l’Escala de ganes de pactar no en té, gens ni mica. Amb ningú. Perquè ERC vol treballar pel poble. Perquè ERC no considera imprescindible pactar. Ni amb els que volen fer política municipal per a una minoria selecta, ni amb els que estan clarament en contra de la independència. Perquè ERC mai no acceptaria un acord, amb ningú, amb la condició de convertir-se en els regidors del “res a dir” en els plens. Perquè el 24 de maig ERC vol esdevenir la veritable força del canvi, amb una nova manera de fer a l’Escala: amb defensa de la justícia social, la regeneració democràtica i la independència de Catalunya.

Governar en minoria i arribar a acords amb les altres formacions en funció del seu programa és sa i democràtic. Amb CiU, formació conservadora, estem d’acord amb qüestions de país, però no pas de justícia social, ni de transparència, ni de gestió. Amb el PSC no compartim en absolut la praxi a cop de decret, ni ens entenem a l’hora de defensar els valors republicans i independentistes. ERC a l’Escala té voluntat de governar. I pot fer-ho en solitari, si convé, perquè el cap de llista d’ERC, Xavier Ballesta, i també el grup (no només la gent que forma part de candidatura d’ERC, sinó tot l’equip, que va més enllà de la llista electoral), és gent qualificada, honesta, honrada, gent capacitada i molt treballadora, que s’estima aquest poble i s’estima aquest país.

També es pot donar el cas que, mentre al carrer s’extrapola amb qui pactarà ERC, els dos “grans” es tanquen al despatx per negociar una nova sociovergència, és a dir un pacte entre la Mariona Solés i en Víctor Puga. I no seria el primer cop que passa (recordem el pacte entre Josep Maria Guinart, CiU, i Estanis Puig, PSC-PSOE). Aquesta possibilitat, però, no surt a les tertúlies de cafè, perquè defuig la seva pròpia estratègia electoral, l’estratègia del bipartidisme. I no els interessa.
El quid de la qüestió, doncs, és que l’estratègia electoralista del bipartidisme esquiva i amaga el debat real, el de fons, el del programa. N’hi ha que ara ens volen distreure del que és realment important i s’entesten a fer-nos decidir entre CiU i PSC, però potser aquests que ara amb un xic d’arrogància i moltes exigències ens van al darrere per pactar es queden en una minoria incòmoda o fan pactes contra natura per accedir al poder els uns o per mantenir-s’hi els altres.

Esquerra Republicana-Junts per l’Escala vam elaborar fa quatre anys un programa que va ser l’enveja d’altres formacions polítiques escalenques. Malgrat que, després de quatre anys de fer propostes, de veure com la majoria de les nostres idees que bonament traslladàvem a l’equip de govern es desaven en un calaix sense fer-hi ni un sol cop d’ull, o, contràriament, després de veure com algunes de les nostres idees eren desenterrades a posteriori i apropiades o plagiades; hem insistit en la nostra feina i hem continuat treballant. Hem incorporat nous projectes i hem adaptat el programa a les necessitats actuals de l’Escala. I ens en sentim molt orgullosos novament.
Si arriba el moment en què alguna formació política vol parlar amb nosaltres, tant si és per demanar-nos que els ajudem a obtenir l’alcaldia, com si és per oferir-se a donar-nos l’alcaldia a nosaltres, tenim clar quines volem que siguin les línies de debat i d’actuació. Per començar, volem el programa al cim de la taula. Després començarem a parlar.

ERC no veu la necessitat de pactar i defensa governar en minoria amb acords puntuals
PSC o CiU poden acabar recorrent a pactes contra natura per accedir al poder o per mantenir-s’hi.

Autor: Rosa M.Caballero-ERC L'ESCALA