Puigdemont: d’allò que es diu i que no es fa.

Sí que li podem reconèixer un mèrit a Puigdemont: distorsiona la realitat com ningú. Quatre anys sense projecte de ciutat ni cap aportació estratègica. I ara demana quatre anys per acabar un canvi que no ha ni començat.

El personatge de Carpanta, de Josep Escobar, té un atribut similar: viu a sota un pont i s’alimenta d’aliments tan exquisits com imaginats; s’asseu amb parsimònia cerimoniosa, tovalló, ganivet i forquilla, i es cruspeix una espina de peix com si mengés caviar. La propaganda de l’alcalde tampoc no coneix límit: presenta els projectes més irreals amb la convicció dels àpats imaginats del dibuix animat.

Alguns exemples.
A la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial de l’Ajuntament, Girona té un atur de 7.000 persones. L’alcalde ho valora així: “Podem dir amb un cert goig i un cert orgull la xifra d’aturats que hem registrat a la ciutat al febrer del 2015”. Ho afirma, per no tergiversar la realitat, per fer comparacions amb altres mesos que li resulten favorables. A febrer del 2009, però, quan hi havia 2.000 aturats menys, Puigdemont ho trobava “demolidor”.

Té un programa informàtic que visualitza els projectes que imagina Puigdemont: ara ha aparegut el d’una ruta al costat de La Devesa per recórrer amb bici o a peu; i fa uns mesos va projectar la imatge de grans canvis als quatre rius i una sèquia de la ciutat. No s’hi ha mogut, però, ni una pedra.

En un altre ordre de casos, Puigdemont pacta amb trànsfugues i durant la roda de premsa diu que és un acord coherent per una democràcia més àmplia. Tan àmplia i coherent, que no la perjudica que treballi per a CiU qui va ser escollida amb els vots del PSC.

Ha dit tantes vegades que tindrem un edifici pel Trueta nou i adequat, com insistent és la vella infraestructura impertèrrita. Fa pocs dies Puigdemont acabà la intervenció per descatalogar el garatge Forner, l’únic exemple dret de l’arquitectura racionalista a la ciutat, mentre es presentava com un defensor del patrimoni. Entre les obres arquitectòniques que reivindicà hi havia la del Trueta de Josep Lluís Mateo. Al final del mateix Ple, en una moció, però, va dir que el Trueta aniria a terra i que se’n construiria un de nou.

El programa de Puigdemont va desaparèixer l’endemà de guanyar les eleccions. En recordo alguns compromisos: 1.000 aparcaments al centre de la ciutat; un nou pla estratègic de cultura; plens itinerants pels barris; línia de ferrocarril directa entre Girona i Blanes; retenir la UNED al Barri Vell; un nou institut; la reforma del passeig Canalejas; un Pla d’ascensors a tota la ciutat o la reforma de la plaça Constitució. Res de res. I al web diu que ha complert un 90% del programa.
Protasio, que era l’amic de Carpanta, participava també en les seves al·lucinacions alimentàries. A Girona, però, fer-ho és més difícil: no hi ha model de ciutat, l'atur és més alt que mai, un 17% dels nens i nenes no poden menjar carn o peix; habitatges ocupats, no hi ha aparcament; hi ha problemes de seguretat, la ciutat està més bruta; i no se solucionen els problemes del viaducte, l’aeroport, el Trueta i dels barris.

Autor: SÍLVIA PANEQUE. PSC