Josep M. Corominas: “S’obrirà una porta que ens permetrà plantejar-nos inversions importants”.

Les avaluacions finals, a l’Ajuntament d’Olot, han canviat de format. Així ho ha detallat aquesta tarda l’alcalde Josep Maria Corominas, qui ha parlat dels detalls d’un balanç de govern que es presentarà en set exposicions específiques per a cadascuna de les àrees del consistori: el 16 de febrer tocarà el torn a l’àrea de Promoció Econòmica; el 23 d’aquest mes a Benestar Social; el 2 de març el protagonisme recaurà als Serveis Municipals; el 9 de març a Esports i Festes; el 16 del mes vinent a Territori i Medi Ambient; el 23 a Educació i Joventut; i el dia 30 de març al departament de Cultura.

Amb aquesta metodologia l’equip de Govern canvia la seva exposició habitual i que ha mantingut durant els darrers set anys, una compareixença del batlle durant poc menys d’una hora, i aposta per un model més concís i segregat. “El que volem fer és explicar detalladament què ha passat durant aquests quatre anys, i amb una única conferència no som capaços de recordar-ho tot”, ha explicat Corominas, que també ha puntualitzat que aquests actes, que se celebraran cada dilluns al Saló de Sessions a partir de dos quarts vuit de la tarda, romandran oberts a tothom qui hi vulgui participar. “Posar-nos al davant de tothom per poder-nos explicar i perquè després ens puguin preguntar és, per a nosaltres, una obligació, un compromís que tenim i que ens sembla imprescindible. És per això que fem un pas més i ho realitzem d’una forma més detallada”, ha agregat.

Corominas també ha especificat que durant aquests quatre anys de legislatura al capdavant de la capital garrotxina s’han aconseguit completar pràcticament el 80% de les 135 accions del Pla de Govern establert. Alguns dels deures pendents, com l’execució de la Variant, entraran a formar part del nou compromís electoral. “El nostre compromís, de cara al proper mandat, ha de ser que les màquines estiguin treballant a la Variant”, ha assenyalat.

Com ha transcorregut aquest darrer any de legislatura?
Josep Maria Corominas. Hem anat complint el nostre programa electoral: s’ha posat en marxa la Plaça Mercat o el nou Hospital d’Olot, que és un equipament molt important per a la ciutat, i hem posat sobre la taula el traçat de la Variant, per exemple. D’altra banda, en relació a la promoció econòmica hem aconseguit consolidar el que hem estat fent durant aquests primers anys, i com a exemple tenim campanyes com l’Olotx2 o fires com l’1 de maig, Sant Lluc o l’Orígens, esdeveniments que s’han anat consolidant durant aquest temps.

L’ambició ha quedat en un segon terme degut a la crisi?
J.M.C. La nostra premissa era la de tenir tota l’ambició del món, però moderada per totes les circumstàncies econòmiques actuals, que són difícils. Això no ens permetia somiar en fer grans coses, sinó en fer moltes petites coses i, sobretot, anar acabant tots els projectes que teníem engegats.

Un mandat per damunt de tot auster, doncs.
J.M.C. Sí, i un mandat que ha suposat la solució a molts problemes i a moltes coses que a l’entrar al Govern ens vam trobar i hem hagut d’assumir. Quan vam accedir ja vam dir que tiraríem endavant tots els projectes existents, sense entrar en discussió si ens agradaven o no. Nosaltres hem posat en marxa l’Arxiu i hem hagut de fer una inversió molt important en carrers perquè l’Hospital es pogués inaugurar, per exemple. Hem fet això, i també hem disminuït el deute enmig d’unes circumstàncies en el qual els ingressos del pressupostos baixaven. Hem pagat el deute i sempre hem tancat un pressupost en positiu, no hem estirat més el braç que la màniga.

El deute d’Olot es troba per sota del llindar del 75%. Quines portes obres aquesta reducció?
J.M.C. Això ens permet, si és que així ho decidim un cop passades les eleccions, demanar algun tipus de crèdit per poder fer inversions. Tenim sobre la taula fer el Firal o les inversions vinculades amb el futbol o amb temes culturals o de promoció econòmica, uns projectes que volem afrontar, que tenim ganes de fer-ho i que ens veiem valents per tirar-ho endavant. Les circumstàncies seran molt diferents respecte de quan vam arribar, en el qual hi havia un deute molt important, i de com ho hem aconseguit situar ara després de quatre anys aguantant, estrenyent-nos el cinturó i de fer purament el que érem capaços d’estalviar.

L’austeritat deixarà d’estar escrita en majúscules?
J.M.C. S’obrirà una porta que ens permetrà plantejar-nos inversions importants i que la ciutat necessita. Per exemple, si s’ha de fer el Firal serem capaços de fer-lo i ho tirarem endavant sense haver de maltractar els veïns, sinó a través de la inversió pública.

A dia d’avui com afecta la crisi a la ciutat d’Olot?
J.M.C. Hi continuen havent persones que ho passen molt malament, que necessiten el Consorci d’Acció Social per poder tirar endavant en el seu dia a dia. La sort és que tenim un Consorci que està donant una bona resposta, però em sap molt de greu que hi hagi persones que no puguin seguir el ritme que entenc que la ciutat està seguint. Crec que a Olot i en aquesta comarca en general l’economia funciona una mica més bé que en el global: hi ha empreses del sector càrnic que inverteixen; hi ha grans superfícies que fan obres i que contracten gent; i el nostre índex d’atur va baixant i està molt allunyat de les xifres habituals, crec que la comarca en poc temps es posarà per sota del 10% pel que fa als índexs d’atur. Per tant, sí que em continua dolent que hi hagi molts ciutadans que no pugin seguir aquest ritme, però d’alguna manera em conforma pensar que hem posat instruments per donar resposta a aquesta situació. I en seguirem posant, com sempre.

Recentment, i després d’una llarga espera, Foment ha fet un pas important per desencallar les obres de la Variant d’Olot. Motiu d’optimisme?
J.M.C. Crec que hem avançat. La Generalitat ha completat els estudis que havia de fer, ha allargat els túnels a les zones de Cudella i d’Olot i ha millorat molt la rotonda de la carretera de Riudaura i la zona del Pla de Llunes. El que faltava era que l’Estat es pronunciés i finalment ho ha fet, dient-nos que construirà fins a tocar la carretera de Riudaura. A partir d’ara, aspirem que totes aquelles millores que nosaltres havíem pactat amb la Generalitat, i que vam presentar mitjançant una al•legació, les incorporin des de Madrid.

La situació ara no s’alenteix, ja que tenim un marc per poder treballar. Ells han dibuixat una traça i a partir d’aquí tenim coses molt sòlides per a poder defensar. Per exemple, defensarem amb totes les nostres forces el tema del túnel de l’Hostal del Sol, tot i que sabem que és un punt de confrontació; o la zona d’entrada a Olot a l’Avinguda Europa, i sobre com ho lligarem amb la carretera vella i amb la rotonda de Can Tresserras, un punt on hi ha moltíssim trànsit i on no n’hi podem abocar més tal i com així ho ha dibuixat l’Estat. Aquests són els punts que ara tenim sobre la taula i que intentarem millorar a través de les propostes tècniques.

I d’un projecte encara per fer a un altre de ben tangible: la Unió Esportiva Olot.
J.M.C. Si l’equip sent pressió per anar més amunt l’Ajuntament en sent deu vegades més per estar a l’alçada del que fa la Unió Esportiva Olot. Anem de la mà del club i no només en relació a l’estadi, sinó també en referència al seu futbol base: la zona del Morrot s’ha de millorar moltíssim. De la mateixa manera que durant anys hem estat capaços de fer grans inversions en esports de pista o d’acabar l’estadi d’atletisme, crec que ara toca fer una inversió important en el futbol per poder acompanyar aquest ambient esportiu que hi ha a la ciutat i a la comarca, un ambient que és molt positiu i que ens dóna autoestima.

Ha expressat en algunes ocasions la seva voluntat de presentar-se a les eleccions del maig. La seva serà una candidatura continuista?
J.M.C. Sí, serà molt continuista i l’equip també, tot i que sempre hi ha retocs a fer. El projecte incorporarà matisos que probablement abans d’estar a dins l’equip de Govern no vèiem i ara sí, però en general seguirem treballant com fins ara, amb la màxima il•lusió i amb tot el compromís i l’entrega que hem sigut capaços de generar durant aquests quatre anys.
És l’última vegada que em presento com a candidat a l’alcaldia. Crec que dos mandats són suficients, després es necessiten altres persones que tinguin noves visions, que notin altres pressions i que fins i tot se sàpiguen relacionar amb persones diferents. Jo em presentaré ara però després m’apartaré.

Quins projectes de futur contempla en cas de ser reelegit?
J.M.C. Hi ha moltes coses per fer. Per exemple, centrar-nos en com millorar la relació dels ciutadans amb l’administració, un aspecte que no és fàcil i que continua essent feixuc tot i que ja s’ha millorat. També treballarem per convertir el festival Sismògraf en un gran èxit o perquè l’Orígens faci un pas endavant. D’altra banda, caldrà potenciar els ensenyaments que estan lligats amb el teixit productiu o reforçar la col•laboració amb Vic o Girona, uns vincles que són fonamentals. Els deures no s’acaben mai, quan en tens un d’enllestit en surt un altre.

Autor: Jordi Nierga/GN