Orriols avisa que el Camp de Tarragona pot convertir-se en un «museu industrial»

La presidenta d’Aliança Catalana i portaveu del Grup Mixt, Sílvia Orriols, ha advertit aquest dijous al Parlament de Catalunya sobre el risc de desindustrialització del Camp de Tarragona. La diputada considera que l’encariment de l’energia, els impostos, la burocràcia i el calendari de descarbonització amenacen la continuïtat del principal complex petroquímic del sud d’Europa.

Orriols ha recordat que el polígon concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i una quarta part de la de tota la península, i que unes 11.000 famílies en depenen directament o indirectament.

La líder d’Aliança Catalana ha centrat la seva intervenció en els dos grans crackers de Dow Chemical i Repsol. Aquestes instal·lacions trenquen la nafta per produir etilè i propilè, dues de les matèries primeres essencials per al conjunt de la indústria química.

“Si s’aturen, s’atura el polígon sencer. Si tanquen, el Camp de Tarragona es converteix automàticament en un museu industrial”, ha advertit.

Orriols ha recordat que Dow va anunciar el juny passat 138 acomiadaments a Tarragona si no rebia suport per afrontar la transició energètica. També ha mencionat el tancament definitiu del cracker de Böhlen, a Alemanya, i de dues plantes més situades a Alemanya i al Regne Unit.

“Dow Chemical no va de farol com el processisme”, ha afirmat la diputada.

Energia cara i pèrdua de competitivitat

Segons les xifres exposades per Orriols, produir una tona d’etilè a Europa costa uns 800 dòlars, mentre que als Estats Units o al golf Pèrsic el cost és inferior a la meitat. La líder d’Aliança Catalana considera que aquest desavantatge s’agreuja amb els impostos sobre la producció elèctrica i les emissions de diòxid de carboni.

La diputada també ha criticat un calendari de descarbonització que, segons ella, ha estat dissenyat des dels despatxos sense conèixer la realitat de la indústria química.

“Quan un continent es dedica a encarir l’energia, taxar les emissions i multiplicar les normatives i la burocràcia, signa la seva sentència de desindustrialització”, ha sostingut.

Orriols ha recordat que, durant l’apagada de l’any passat, els dos crackers de Tarragona van quedar aturats durant setmanes. Ha remarcat que unes instal·lacions que treballen a temperatures pròximes als mil graus no es poden apagar i tornar a posar en funcionament com si fossin una bombeta, i que cada interrupció provoca pèrdues milionàries.

Defensa de l’energia nuclear

La presidenta d’Aliança Catalana ha defensat que la indústria electrointensiva necessita una energia estable, abundant i barata. En aquest sentit, ha presentat les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs com una infraestructura indispensable per al futur industrial de Tarragona.

Orriols ha criticat que el calendari oficial prevegi tancar-les entre els anys 2030 i 2035, coincidint amb el període en què la indústria química haurà d’accelerar la seva electrificació.

La diputada considera inviable substituir aquesta producció únicament amb energia eòlica, perquè obligaria a instal·lar centenars d’aerogeneradors i grans sistemes d’emmagatzematge al Camp de Tarragona.

“És aquesta la seva proposta? Omplir de molins el país per produir, a empentes i rodolons, allò que dues centrals que ja tenim produeixen cada dia?”, ha preguntat.

Aliança Catalana proposa allargar la vida de les centrals d’Ascó i Vandellòs i facilitar l’arribada a Catalunya d’una nova generació de reactors nuclears modulars.

Menys tones i més valor afegit

Orriols ha admès que la indústria química europea de gran volum té moltes dificultats per competir amb països que disposen d’età o energia a preus molt inferiors. Per aquest motiu, ha rebutjat que la resposta es limiti a concedir subvencions permanents.

“Pretendre compensar aquest desavantatge estructural a cop de subvencions és com intentar omplir una banyera sense tapar el desguàs”, ha afirmat.

La seva proposta passa per reforçar la cadena de valor i evitar que l’etilè i el propilè produïts a Tarragona marxin en vaixell com a matèries primeres barates. Orriols defensa transformar-los al mateix territori en productes d’especialitat, química fina, productes farmacèutics i materials avançats.

Com a exemple, ha destacat que Dow Chemical fabrica a Tarragona un polietilè especial per a envasos farmacèutics que, segons ha assenyalat, no es produeix en cap altre lloc del món.

“Menys tones i més valor per tona. Aquí sí que podem guanyar la batalla”, ha remarcat.

Crítiques directes a Junts

Orriols també ha carregat contra les propostes de Junts, basades en rebaixes fiscals, compensacions pels costos de les emissions de CO? i la creació d’una taula de treball amb Dow Chemical.

La líder d’Aliança Catalana considera que aquestes mesures reprodueixen les peticions del comitè d’empresa, però eviten abordar els grans debats energètics i industrials.

“Ni una paraula sobre el calendari de tancament nuclear ni sobre el cost del Pacte Verd que el consens polític català ha imposat i beneït any rere any”, ha denunciat.

Orriols ha tancat la intervenció assegurant que la indústria petroquímica del Camp de Tarragona no demana caritat, sinó unes condicions que li permetin competir i continuar generant activitat econòmica.

“La indústria del Camp de Tarragona demana energia segura, permisos ràpids i llibertat per créixer. És demanar massa, això?”, ha conclòs.

 

Autor: Redacció