Louis Aliot critica la decisió del Consell Constitucional de restablir les ZFE i la ZAN

L’alcalde de Perpinyà i president de Perpignan Méditerranée Métropole, Louis Aliot, ha lamentat la decisió del Consell Constitucional francès de censurar la llei que derogava les Zones de Baixes Emissions —ZFE— i el dispositiu de Zero Artificialització Neta —ZAN—. Segons Aliot, es tracta de dues mesures especialment penalitzadores per als ciutadans i per al desenvolupament dels territoris.

El batlle perpinyanès considera que les ZFE limiten la capacitat de circulació dels ciutadans que ja pateixen més dificultats, mentre que la ZAN redueix de manera considerable els drets a construir nous habitatges i dificulta l’arribada d’empreses que vulguin instal·lar-se al territori.

Aliot recorda que diputats i senadors havien decidit, amb una àmplia majoria, suavitzar la ZAN i derogar les ZFE, en considerar que aquests dos dispositius entraven en contradicció amb les necessitats i les expectatives legítimes dels ciutadans. Per això, interpreta la decisió del Consell Constitucional com un pas enrere respecte a una voluntat democràtica expressada de manera transversal.

En el comunicat, l’alcalde assegura que respecta la decisió perquè es declara profundament vinculat a l’autonomia i la independència de la justícia constitucional, però alhora admet que la lamenta “fortament”. Segons Aliot, la resolució s’oposa al que volen molts ciutadans i a les necessitats reals dels territoris.

El president de Perpignan Méditerranée Métropole alerta que la decisió posa sobre la taula la capacitat dels poders públics per respondre a les demandes de la ciutadania sense que les iniciatives siguin tombades posteriorment. En aquest sentit, defensa que cal trobar ràpidament mecanismes per tornar a apartar les ZFE i la ZAN del marc normatiu.

Aliot afirma que hi ha urgència per garantir la mobilitat dels francesos i eliminar els obstacles que, segons ell, frenen el desenvolupament econòmic. També adverteix que, si no es dona resposta a aquestes preocupacions, una part de la ciutadania podria acabar rebutjant un marc constitucional que percep com un fre a qüestions com la seguretat, la regulació dels fluxos migratoris o la conciliació entre preservació del medi ambient i creixement econòmic.

Autor: Redacció