El govern de Salt ensopega amb els préstecs municipals i queda en evidència al ple

El darrer ple municipal de Salt va deixar en evidència l’equip de govern arran de la no aprovació de diversos punts relatius a operacions de crèdit a llarg termini per a inversions previstes al pressupost de l’exercici 2026. Els punts afectats feien referència a tres préstecs municipals amb Arquia Bank, Banco Santander i l’Institut Català de Finances, que havien de servir per finançar actuacions incloses als comptes municipals.

Concretament, el ple havia de votar l’aprovació d’una operació de crèdit a llarg termini amb Arquia Bank, una altra amb Banco Santander i una tercera amb l’Institut Català de Finances. Tot i això, aquests punts no van tirar endavant, en un context marcat pels dubtes sobre el compliment de les condicions legals establertes.

La situació obre un nou front polític per a l’equip de govern, que veu qüestionada la gestió d’unes operacions financeres de gran transcendència per al futur pressupostari del municipi. La no aprovació dels punts ha posat el focus en la tramitació dels expedients i en la necessitat que qualsevol operació de crèdit municipal compleixi de manera estricta tots els requisits legals.

En aquest context, ha transcendit l’escrit d’un veí de Salt que ja havia presentat una instància alertant d’un possible frau de llei en relació amb aquesta matèria. Segons aquest escrit, l’Ajuntament de Salt ja va intentar aprovar inicialment, el mes d’abril, una modificació de crèdit que va acabar sent retirada de l’ordre del dia abans de la votació per l’existència de problemes jurídics.

El document sosté que l’expedient presentava diverses mancances, entre les quals la falta d’un informe preceptiu d’Intervenció, la necessitat de majoria absoluta, deficiències en la justificació del finançament, vulneració del principi de legalitat pressupostària, inexistència real de l’aprovació inicial i manca de crèdit garantit per iniciar determinades actuacions.

L’escrit també assenyala que el govern municipal va tornar a portar la modificació al ple el 18 de maig, aquesta vegada fraccionada en tres crèdits separats, una pràctica que, segons el veí, podria tenir com a objectiu eludir controls vinculats al llindar del 10%. La mateixa comunicació remarca que l’oposició no va bloquejar l’expedient, sinó que l’equip de govern va intentar defensar-lo amb arguments que no serien vinculants davant la legislació estatal aplicable.

La polèmica situa l’equip de govern de Salt en una posició delicada i torna a posar sobre la taula la necessitat de màxima transparència en la gestió econòmica municipal. Quan es tracta d’operacions de crèdit i de modificacions pressupostàries, el compliment estricte de la legalitat no pot ser una qüestió menor ni quedar supeditat a interpretacions polítiques.

Des de l’àmbit veïnal, es remarca que la participació ciutadana en processos pressupostaris no és un simple tràmit, sinó un mecanisme real de control de la legalitat administrativa. En aquest cas, la intervenció d’un veí ha acabat posant el focus sobre un expedient que ha generat dubtes jurídics i que finalment no ha obtingut el suport necessari al ple municipal.

La situació obre ara interrogants sobre com pensa actuar l’equip de govern de Salt i si revisarà els expedients per garantir que qualsevol operació financera futura compleixi de manera escrupolosa tots els requisits legals.