Lloret de mar
Autor: Redacció
Lloret de Mar, en caiguda lliure turística i econòmica segons les dades oficials de l’INE
+ Notícies - 23/10/2025 - 21:45
El municipi registra 171.000 pernoctacions menys que el 2019 i 14.000 menys que el 2024, confirmant l’estancament d’un model turístic esgotat
Lloret de Mar torna a ser notícia pels mals resultats turístics del 2025. Les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que la destinació ha perdut 171.704 pernoctacions respecte al 2019 i 14.261 en comparació amb el 2024, consolidant una tendència a la baixa que preocupa tant a veïns com a empresaris del sector. El tercer trimestre d’enguany, el que concentra els mesos de juliol, agost i setembre, també reflecteix una davallada significativa: 54.520 pernoctacions menys que el 2019 i 32.434 menys que el 2024.
Aquest descens continuat confirma un estancament estructural del municipi en matèria turística, malgrat el discurs optimista del govern local, que insisteix a qualificar la temporada com a “positiva”. L’anàlisi econòmica, però, apunta en la direcció contrària: Lloret perd competitivitat, identitat i capacitat d’atracció davant d’altres destinacions mediterrànies que han sabut apostar per la qualitat, la sostenibilitat i la diversificació de la seva oferta.
Desconnexió institucional i malestar ciutadà
Els veïns denuncien una gestió municipal allunyada de la realitat i un model de turisme descontrolat i de baix perfil que genera incivisme, soroll i degradació urbana. A més, diversos testimonis del teixit comercial i associatiu lamenten la manca de neteja, el deteriorament del mobiliari urbà i la sensació que “Lloret ha perdut la seva essència com a destinació emblemàtica de la Costa Brava”.
El Partit Popular de Lloret de Mar, encapçalat per Miguel Moreno, ha advertit que el municipi viu al límit del col·lapse econòmic i que cal “un canvi de rumb urgent”. En un document recent, Moreno proposa la creació d’un nou pacte per Lloret que impliqui al sector privat, tècnics municipals i ciutadania per redefinir el model turístic sobre tres eixos: qualitat, sostenibilitat i convivència.
Competència internacional i pèrdua de valor
Mentre altres punts del Mediterrani —com Croàcia, Grècia o determinades localitats catalanes— han sabut adaptar-se a la demanda postpandèmia amb productes autèntics i experiències de valor afegit, Lloret continua arrossegant un model de “turisme de festa barata” que expulsa el visitant de qualitat i desgasta la imatge de la marca.
Aquest declivi repercuteix directament sobre el teixit empresarial local, amb una pèrdua constant de comerços i establiments orientats al públic familiar. Segons fonts del sector, “el turista que podria regenerar el municipi ja no hi ve”, i els que ho fan “no contribueixen a la millora econòmica ni social”.
Reptes immediats
El repte passa per professionalitzar la gestió turística i recuperar la confiança del resident i del visitant. Cal un pla integral de rehabilitació urbana, una revisió dels mecanismes de participació ciutadana i una estratègia clara de màrqueting orientada a mercats sostenibles.
Els indicadors de l’INE confirmen que el temps juga en contra. Cada temporada perduda acosta més Lloret de Mar al precipici econòmic, en un context on la competència internacional no espera i el prestigi de la destinació es juga a cada estiu.
Autor: Redacció











Radio en directo


