El dret a la blasfèmia i la llibertat d’expressió davant el fanatisme islamista

Aquest dimarts 30 de setembre es commemora el Dia Internacional del Dret a la Blasfèmia, una data impulsada l’any 2009 pel Center for Inquiry, una organització dedicada a promoure la ciència, la raó i els valors humanistes. L’objectiu de la jornada és recordar que criticar, qüestionar o fins i tot ridiculitzar les religions forma part del dret fonamental a la llibertat d’expressió, pedra angular de qualsevol democràcia.

Tanmateix, a Europa es lliura avui un pols complex: mentre alguns corrents polítics intenten criminalitzar la blasfèmia sota la cobertura de lleis contra la islamofòbia, els juristes adverteixen que aquestes iniciatives poden convertir-se en una llei encoberta contra la crítica religiosa, afeblint la llibertat de pensament.

Exemples recents demostren la gravetat del problema. A Barcelona, una operació antiterrorista va desmantellar una cèl·lula gihadista que havia planejat decapitacions de crítics amb l’islam i elaborat una llista d’objectius. Malgrat la contundència de les proves, sis dels onze detinguts van ser posats en llibertat amb càrrecs, una decisió judicial que ha generat alarma social i que, per a molts, transmet un missatge d’impunitat davant l’extremisme.

El cas recorda altres episodis tràgics com els atemptats contra la redacció de Charlie Hebdo a París, motivats precisament per la defensa del dret a la blasfèmia, o la recent detenció d’una cèl·lula a Barcelona amb consignes explícites d’atemptar contra aquells que blasfemessin. Aquests fets posen de manifest que la intimidació violenta busca silenciar la crítica religiosa, restringint un dret essencial de les societats lliures.

En el Dia Internacional de la Blasfèmia, resulta imprescindible reafirmar que cap religió ni ideologia ha de quedar al marge de la crítica, i que la resposta al fanatisme no pot ser limitar la llibertat d’expressió, sinó protegir-la amb fermesa. Perquè, com recorden els defensors d’aquest dret, la democràcia no es defensa censurant, sinó garantint que ningú pugui ser perseguit per les seves idees o per les seves paraules.

Autor: Redacció