El paper dels Ajuntaments en la política cultural

L’Auditori de Girona va rebre dilluns passat a Barcelona el guardó a la millor programació, concedit per l’associació que aplega els representants, promotors i mànagers de Catalunya. És un reconeixement a un projecte basat en la qualitat, que és capaç de potenciar intèrprets i creadors autòctons i alhora programar propostes internacionals d’alt interès. És una fórmula perfectament pensada, que és a la mida d’una ciutat com Girona i que ajuda a projectar-la com a capital cultural; ajuda a reforçar la seva posició estratègica en l’oferta cultural de Catalunya. I és una fórmula que ja dóna fruits en benefici de la ciutat.

També és una distinció que permet reivindicar el paper dels ajuntaments en la política cultural pública. Sovint no hi pensa gaire ningú, però n’hem de parlar més i ho hem de posar damunt la taula: els ajuntaments de Catalunya fan un esforç molt superior al de qualsevol altra administració. Un esforç que va en una triple línia. La primera, en inversió i recursos tècnics. La segona, en la quantitat de persones que de manera voluntària contribueixen a mantenir una activitat cultural en xarxa, significativament regidors i regidores dels municipis amb menys recursos. I la tercera, perquè el tipus de contingut cultural que afavoreix el món local és bàsic per al país. La cultura d’arrel popular, tradicional, participativa, de proximitat, de carrer… té en els ajuntaments un aliat indispensable. No sempre es pot arribar allà on faria falta, i no sempre es poden recolzar projectes de gran mèrit. Però en general, la programació cultural dels nostres municipis és extraordinària i carregada d’interès i inventiva.

Les dades en despesa pública destinada a cultura són clares, i convé que tothom les tingui clares:

    Generalitat (pressupost 2014): 225,7 M€
    Estat (pressupost 2014): 15,43 m€
    Ajuntaments: 556,4  M€
    Consells Comarcals: 3,6 M€

Autor: Carles Puigdemont/GN