ES DIU FIGUERES, I NO “DALI’S CITY”

 La Figueres més recent sempre ha sigut un bigoti corbat i un rellotge tou sobre el mapa cultural nacional i mundial. Fins i tot, algunes agències de viatges ens etiqueten com a “Dalí’s City”. Els figuerencs i les figuerenques, conformistes de mena, hem après a fer com les formiguetes dels quadres i recollir les engrunes que deixen els turistes al nostre sòl mentre dura la seva  curta estada a casa nostra: souvenirs, restaurants, botiguetes... i tot ben concentrat al centre per què els nostres visitants no es cansin i puguin marxar ràpidament cap a la Jonquera de compres, a Barcelona o a la Costa Brava a passar una setmana de sol i platja.

La ciutat ha permès  que els pàrquings d’autobusos se situïn just al costat del museu, de manera que molts dels visitants només hagin de fer 100 metres caminant fora del museu i puguin enllestir la visita en menys d’una tarda.

 Realment què coneixen de la ciutat quan marxen? Res. I quin profit en treuen els negocis més lluny de 100 metres del centre de la ciutat? Cap. Ens interessa un model turístic i cultural tant superficial? La resposta és no.

Figueres és una ciutat de genis; a part de Salvador Dalí també ha donat a llum a Narcís Monturiol (inventor del submarí, entre molts altres ginys), Alexandre Deulofeu (matemàtic, mestre, inventor i alcalde de la nostra ciutat durant un breu període de temps), Pep Ventura (el pare de la sardana moderna) i tants altres docents, metges, pensadors i artistes...

També té la seva història: la petita tribu ibèrica coneguda com a tribu dels indiketes, l’assentament romà conegut com a Joncaria que va donar peu al naixement de la ciutat, i ha tingut prou importància durant l’edat mitjana degut a la seva proximitat entre França i Girona. Ha sigut testimoni de totes les guerres i amistats amb la monarquia Francesa i també de les guerres internes espanyoles, sobretot durant la Guerra Civil en que va ser repetidament atacada i bombardejada pel bàndol franquista, motiu pel qual alguns historiadors l’anomenen “la Gernika catalana”.

Com a ciutat tenim els nostres edificis emblemàtics com el Castell de Sant Ferran (la fortalesa militar més gran d’Europa) , la quasi mil·lenària parròquia de Sant Pere, el museu Empordà, el del Joguet, el de la tècnica i el Dalí,,,

És per tot això, que des de JERC Figueres creiem que cal fer un canvi radical en la política cultural i turística de la ciutat. Que cal fer servir Dalí no com a únic bé de la ciutat, sinó com a esquer per descobrir el nostre patrimoni i la nostra ciutat a totes les nacions que ens visiten. Demanem utilitzar més energies per a dignificar monuments i espais ja existents, i sobretot obrir un procés de diàleg amb els comerços, empreses de serveis, entitats i veïns per definir un nou model de cultura que dignifiqui tota la ciutat.

Autor: Grau Quintana Segura/GN