Vincent Perfetti : “Vull la pau sí, però primer la victòria”

Vincent Perfetti és el president a França de «SOS Donbass», una ONG fundada el setembre de 2022 (pocs mesos després de l’intent d’invasió total d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus) amb seu a la ciutat francesa de Pau i que compta amb uns 300 voluntaris repartits en diferents països europeus.

Són una organització pro-russa i no se n’amaguen: al seu web diuen que un dels seus objectius és «ajudar les víctimes civils provocades per l’exèrcit ucraïnès amb les armes de l’OTAN» i també «denunciar les violacions i els crims d’Ucraïna contra la població civil del Donbas».

Perfetti, molt crític amb el paper de l’OTAN i la UE en la guerra d’Ucraïna, ha participat en varis combois humanitaris al Donbas i actualment n’estan preparant un pel proper gener per portar-hi material sanitari i escolar, una part del qual l’han donat localitats de les comarques gironines.

El nom de «SOS Donbass»...

És un acrònim de «sud-oest solidarité» perquè l’ONG va néixer al sud-oest de França, combinada amb la crida d’auxili coneguda a tot el món. En el nostre cas, per ajudar a la població civil del Donbas que pateix la guerra des del 2014.

Sou imparcials?

Som una associació exclusivament humanitària, nascuda de la societat civil i formada per voluntaris, que no és neutre i no ens n’amaguem: som una organització a favor de Rússia.

Una ONG russa?

No. Tenim membres originaris de Rússia, però la majoria son de països europeus: França, on tenim la principal xarxa, i també Bèlgica, Alemanya, Itàlia o Espanya. Som una ONG pro-russa, no russa.

Com us financeu?

A través de les donacions que rebem. Els nostres mitjans son modestos; em va xocar l’altre dia quan un amic rus que viu a París i que no és una persona rica va fer-nos una important donació pels nens del Donbas. Així ens financem: amb les aportacions que rebem dels nostres simpatitzants.

No rebeu diners del Kremlin?

Seré una mica provocador dient que malauradament no, tot i que això ens suposaria un problema jurídic perquè estaríem actuant a França a sou d’una potència estrangera.

Les autoritats europees us han posat pals a les rodes?

Sí, des de que vaig començar a militar a favor del Donbas al 2014 amb l’inici de la guerra a l’est d’Ucraïna, molt abans de la fundació de l’ONG, quan vam començar a organitzar manifestacions.

Quins problemes ha patit?

Des del meu primer viatge al Donbas el 2016 ja vaig comprovar que, quan viatjo en avió, als aeroports em fan un control més estricte i la policia em fa més preguntes abans d’embarcar que a la resta dels viatgers.

Se sent vigilat, doncs

Sí, se’m fa evident que d’alguna manera estic fitxat i sota vigilància. És una mena de control semblant al dels sospitosos de terrorisme com a persona que dóna suport a Rússia en el conflicte a Ucraïna. No puc dir que em persegueixin, però sí que em provoca molèsties quan he de viatjar, sobretot en avió. És el preu de formar part de la dissidència.

Com a ONG, quines activitats heu organitzat?

Hem fet diverses manifestacions a París i també a Brussel·les davant la seu de l’OTAN per mostrar el nostre suport a Rússia en el conflicte a Ucraïna, hem organitzat varis combois per portar material humanitari al Donbas, hem fet campanyes a Internet, actes d’homenatge... coses així.

Algunes accions en perspectiva?

Seguirem amb les activitats que ja hem engegat intentant donar més veu a les nostres accions i també crear una xarxa de col·laboració amb altres associacions europees. La nostra intenció és crear una xarxa associativa pro-russa i a favor del Donbas a Europa.

Quants cops ha anat al Donbas?

Quatre vegades: el 2016, dues durant el 2023 i el maig passat.

No serà l’últim...

No. Ja tenim previst enviar-hi un nou comboi amb ajuda humanitària el proper mes de gener, perquè ja tenim molt material i també a les persones preparades per conduir els camions.

Una petita part d’aquesta ajuda ve de les comarques gironines

Sí, sé que algunes escoles i centres sanitaris de la província de Girona ens han donat material mèdic i escolar i estem molt agraïts per aquesta generositat. Jo tinc una relació una mica sentimental amb la ciutat de Girona.

Per què?

Una part de la meva família, una cosina, va viure a Girona, però fa molt de temps d’això i jo no he visitat mai la ciutat, tot i que sempre me n’han parlat molt bé.

Tornem al Donbas, quines necessitats humanitàries us trobeu?

Son diverses, principalment mèdiques ja que hi manquen els medicaments més bàsics. El passat mes de maig, per exemple, vam portar productes de primera necessitat i puc assegurar que la gent va estar molt contenta de rebre’ls, així com les joguines que vam donar als nens.

Devien estar molt contents...

Sí, personalment em toca molt veure l’alegria dels nens quan veuen les joguines que els portem. Per aquest Nadal estem fent una col·lecta de diners per enviar-los a un contacte d’allà i comprar joguines als nens per a què passin les millors Festes possibles.

Quines dificultats trobeu en els combois?

Mai sabem si podrem arribar al Donbas perquè, d’una banda, els camions que utilizem no són nous i, de l’altra, sempre pots trobar problemes burocràtics amb les autoritats a l’hora de creuar fronteres, sobretot als països bàltics que son obertament russòfobs. En les duanes podem tenir problemes administratius que poden endarrerir el nostre viatge.

I problemes de seguretat?

Evidentment allà correm el risc real de patir un atac perquè és una zona de guerra. En un comboi de l’any passat i degut a problemes de paperassa a la duana, vam arribar més tard del previst al magatzem on havíem de descarregar el camió. Quan finalment vam arribar, ja no hi havia magatzem perquè un míssil ucraïnès l’havia destruït el dia abans, el mateix dia que nosaltres havíem de ser allà si no haguéssim patit el retard.

És impossible saber on hi haurà atacs

Exacte, perquè la situació de seguretat pot canviar molt ràpidament i depèn molt de la zona on et trobis. L’any passat vam estar en una ciutat prop del front de guerra, Avdivka, que patia els atacs de l’artilleria ucraïnesa durant tot el dia.

Atacs directes contra la ciutat?

Sí. Hi havia atacs de l’artilleria ucraïnesa contra posicions militars russes però sobretot llançaments de míssils, donats per l’OTAN, sobre el centre de la ciutat que afectaven a la població civil. Això és el que retrec als ucraïnesos: que ataquin deliberadament als civils per castigar-los mentre ells només intenten seguir amb les seves vides. L’exèrcit ucraïnès no ha renunciat a atacar la població civil.

També s’han denunciat atacs de l’exèrcit rus contra civils ucraïnesos

En tota guerra hi ha víctimes civils, allò que els nord-americans des de l’invasió de l’Irak el 2003 anomenen cínicament «danys col·laterals». Morts que poden ser degut a un error, però els ucraïnesos molt sovint ho fan de forma deliberada.

Al web parleu de «crims de guerra perpetrats per Ucraïna»

Sí, perquè s’han produït.

Hi ha proves?

En el meu darrer viatge al Donbas vaig conèixer un home que havia treballat amb el primer ministre d’allà i que havia estat capturat pels ucraïnesos. Em va explicar i mostrar les tortures que havia patit a mans dels soldats ucraïnesos, que van trencar-li cames i braços, fins que va ser intercanviat per un personer ucraïnès capturat pels russos.

L’exèrcit rus no fa el mateix?

En totes les guerres hi ha excessos i, a vegades, per l’exaltació dels combats, aquestes coses poden passar i acaba morint població civil. Però no crec que l’exèrcit rus ho faci de forma deliberada.

I la matança de civils ucraïnesos a Butxa l’abril de 2022?

Els cas de Butxa és una mica especial perquè, després de la retirada de l’exèrcit rus, va aparèixer l’alcalde de Butxa explicant que està molt content al ser alliberat pels soldats ucraïnesos i tres dies després, de cop, els ucraïnesos comencen a dir que hi ha morts estirats als carrers de Butxa.

Però això va passar

Sí, no nego que hi havia morts. Jo també vaig veure els vídeos i em va semblar estrany que tots els morts que es van veure portessin el bracelet blanc d’identificació com a pro-rus. Crec que es tractava d’ucraïnesos favorables a Rússia executats per l’exèrcit d’Ucraïna, perquè no té cap sentit que els soldats russos matin a persones que estan a favor seu. Van ser executats i exhibits com a víctimes de Rússia davant dels mitjans de comunicació occidentals.

Un acte de propaganda ucraïnesa?

N’estic convençut. No és el primer acte de manipulació que fan els occidentals en aquesta guerra i, si un mira la història dels conflictes, sempre ho han fet: Irak, Afganistan, Líbia... En totes les guerres és totalment necessari demonitzar l’adversari, deshumanitzar-lo i Butxa va ser una maniobra d’Occident per demonitzar Rússia.

Què en pensa del conflicte d’Ucraïna?

És una guerra volguda sobretot pels Estats Units, ja que el seu l’objectiu és separar Rússia d’Europa. Per això els nord-americans van donar suport des del principi als ultra-nacionalistes ucraïnesos i van orquestrar la revolta de Maidan amb la intenció d’establir una Ucraïna pro-occidental a la frontera amb Rússia i provocar una reacció del Kremlin, cosa que va passar el 2014.

Un conflicte volgut pels Estats Units?

Sí, una guerra buscada per Occident i en la qual Rússia hi ha hagut d’intervenir militarment el 2014 i després el 2022 perquè no podia permetre que l’exèrcit ucraïnès seguís la seva agressió contra la població russa del Donbas ni tampoc l’existència d’un estat pro-occidental a la seva frontera.

Com recorda el dia de la invasió russa d’Ucraïna el 2022?

Sincerament, me’n vaig alegrar perquè no ho considero una invasió sinó una alliberació: una intervenció militar justa en defensa dels habitants del Donbas contra el règim de Kyiv.

Pensava que aquella intervenció duraria poc temps?

Molta gent ho pensava en aquell moment però, malauradament, el conflicte s’ha allargat fins avui per culpa de l’OTAN i la UE que, des del principi, han donat armes i diners al govern ucraïnès amb una intenció política amagada que, per a mi, és molt clara.

Quina?

Ajudar Ucraïna a defensar-se dels russos és només una excusa, perquè la intenció geopolítica real dels nord-americans és allunyar Rússia d’Europa per evitar l’existència d’un bloc euroasiàtic que competeixi amb els EUA i amenaci la seva hegemonia política i econòmica.

Una Europa aliada amb Rússia i en contra dels EUA?

Seria una aliança molt necessària com a contrapès de la influència nord-americana, que cada cop és més forta en la política internacional. Rússia avui ha esdevingut un pol de resistència a aquest globalisme, com també a la ideologia LGTBI i en defensa dels valors tradicionals.

N’està molt convençut

Sí, perquè ja ho hem vist amb el gas: abans del conflicte a Ucraïna, Alemanya el comprava barat a Rússia a través dels gasoductes i ara el compra als nord-americans, liquat i per via marítima, molt més car. Al govern dels Estats Units li interessa una Rússia separada d’Europa. Per això ha impulsat aquest conflicte i és especialment preocupant el què ha passat darrerament.

A què es refereix?

A l’autorització del president Biden per a què l’exèrcit ucraïnès pugui llançar míssils nord-americans directament contra territori rus, perquè aquesta decisió irresponsable dels EUA ens porta a una inevitable escalada del conflicte que pot ser molt perillosa i amb conseqüències imprevisibles.

Com veu el paper d’Espanya en el conflicte?

És membre de l’OTAN i de la UE i ha de seguir les seves polítiques. He vist que a Espanya les reaccions a les xarxes en contra de Rússia han sigut més agressives que a França.

Per què creu que passa?

Pot ser degut a l’anticomunisme del franquisme o al record del paper que va jugar la Unió Soviètica durant la guerra civil espanyola... Potser també hi han influït els mitjans de comunicació.

Creu que diuen la veritat sobre la guerra d’Ucraïna?

Els occidentals en general no. La majoria són parcials i això es veu en coses com: l’enfocament que tenen, els fets que destaquen, quines històries expliquen, el llenguatge que utilitzen i que moltes vegades no expliquen el per què passen les coses, no donen context dels fets.

Per què creu que ho fan?

Potser segueixen el dictat dels governs occidentals que volen comprovar la paciència de Rússia fins a provocar-la... Per sort, Putin sembla una persona raonable. Tot i això, si demà un boig des d’Occident llança un míssil contra un objectiu dins del territori rus, Rússia respondria contra un objectiu occidental i llavors ja entraríem en una escalada que qui sap on pot arribar.

És possible tendir ponts entre Rússia i Europa avui?

Només si hi ha un canvi de líders polítics a Europa, perquè els actuals dirigents son uns simples vasalls dels EUA. Sense aquest canvi, un diàleg real per assolir la pau és molt difícil.

Quan Trump sigui president dels EUA, què canviarà?

Algunes coses seran diferents. Sota la seva primera presidència els EUA no van començar cap guerra i ell no té la intenció ara de començar-ne cap, però tampoc espero miracles. Trump és un patriota nord-americà i els interessos dels EUA guiaran el seu mandat. No serà un enemic de Rússia ni d’Europa. Espero que moderi el suport militar dels Estats Units a Ucraïna.

Forçarà Zelensky a negociar amb Putin?

No estic dins el cap de Trump. Crec que hi ha coses que ell podrà fer i d’altres que no perquè l’estat profund nord-americà li ho impedirà. Per això em mostro prudent. Amb Trump de president potser hi ha una millora de les relacions entre Rússia i els EUA, ja veurem.

Com penseu que s’acabarà la guerra?

Amb una negociació per a un acord de pau, que és com solen acabar la majoria de les guerres. Jo sóc partidari de la pau, però després de la victòria, d’una bona victòria.

Què seria una bona victòria?

Alliberar les ciutats de Kharkiv i Odessa i assegurar que l’amenaça d’Ucraïna quedi anul·lada almenys pels propers 15 anys. Vull la pau sí, però primer la victòria. 

Per acabar, si algú volgués col·laborar amb l’ONG...

Poden contactar-nos directament a través del nostre web i les nostres xarxes socials. Si volen fer una donació, dir-los que ara ja tenim els magatzems plens de material i a punt per enviar-lo al Donbas i per tant ara donem prioritat a les donacions econòmiques per comprar material ja allà. Gràcies perquè qualsevol ajuda i col·laboració serà benvinguda.

Autor: Simón Vall-llosera