GIRONANOTICIES.COM - Logo

El mitjà valent! Apostem per la llibertat d'expressió


Clima de Girona

25/09/2022


::



Notícies més llegides



OLOT 'Ciutat dels Detalls'


Olot

Pep Berga: “Després de tres anys les Festes del Tura tornaran a ser les festes que tots coneixem”

OLOT 'Ciutat dels Detalls'  -  02/09/2022  -  19:17

L’alcalde d’Olot ressalta la dimensió cultural i folklòrica d’aquesta festivitat i fa balanç d’alguns dels reptes que queden damunt la taula abans d’acabar el mandat


Pep Berga

Pep Berga



Després d’un estiu que ha abaixat el teló amb bona nota des del punt de vista turístic, la ciutat d’Olot afronta la recta final d’aquesta estació amb una de les seves cites més assenyalades al calendari: les Festes del Tura (7-11 de setembre). Una festivitat que retorna enguany amb el seu format habitual, un cop superat el sotrac de la Covid, i que reivindica encara més la voluntat de la capital garrotxina de projectar-se a partir de la cultura: “Sempre hem intentat que la nostra ciutat s’expliqués cap enfora amb l’àmbit del paisatge, la gastronomia i la cultura. Això fa que donem un paper molt rellevant a la cultura al llarg de tot l’any, és una programació molt continuada: després de les Festes del Tura, per exemple, ja presentarem tota la temporada fins Nadal, que està plegada d’espectacles de teatre, dansa… I paral·lelament a tot això també tenim una colla de festivals que són de referència nacional, van més enllà del públic comarcal, que és el principal destinatari dels espectacles de setmana a setmana: trobem el MOT, el Sismògraf, Lluèrnia o les mateixes Festes del Tura…”, diu l’alcalde olotí, Pep Berga.

S’ha viscut un estiu de recuperació, a Olot?

Hem viscut aquesta temporada estiuenca amb total normalitat, sí, la recuperació ha estat completa. Hem tingut una ocupació molt alta durant els mesos d’estiu; de fet, durant els períodes Covid aquest turisme d’interior ja va funcionar molt bé, nosaltres no depenem d’una forma important del turisme estranger i, per tant, tot plegat ha fet que hagi estat una bona temporada..

 

Quin rol ha d’ocupar la ciutat en el pol turístic que és la comarca garrotxina?

Tot i ser una comarca amb moltes cases de turisme rural o amb molts càmpings, per exemple, un dels atractius per a les persones que decideixen passar les seves vacances a la comarca sempre passa per la capital, tant pel que fa a les compres com a les visites a museus o, ara, amb l’obertura de l’Espai Cràter. Tota l’activitat té lloc aquí, i encara que resideixin fora de la ciutat la capitalitat es nota, sí.

 

Parla de l’Espai Cràter. Quina valoració en fa d’aquest equipament durant els seus primers mesos d’activitat?

En fem una valoració molt positiva. És un equipament que va entrar en funcionament a finals de març i no sabíem exactament quina resposta tindria. En aquest tipus d’equipaments és molt important la manera com informen les persones que l’han visitat, i en aquest sentit sabem que el boca-orella funciona molt bé. La mitjana de les valoracions que ens fan les persones que l’han visitat és de 8,6, que és una nota alta, i hem vist que tothom valora molt positivament el fet que la visita sigui guiada, això ajuda molt: és un museu molt interactiu, amb moltes pantalles audiovisuals i de realitat virtual, sí, però si a tot això hi afegim una visita guiada l’experiència es pot aprofitar molt més bé. Fa pocs mesos que hem obert, però ja hem superat de llarg els 30.000 visitants, molt per sobre de l’expectativa que ens havíem fet. Això ens fa estar molt contents, perquè una part important de les persones que visiten la Garrotxa pel seu paisatge ara acaben descobrint Olot: aparquen al centre i això dinamitza tota la ciutat.

 

L’Espai Cràter era un dels grans projectes de l’equip de govern, tot i que compartia protagonisme amb altres reptes com ara la piscina municipal coberta. 

Sí, l’Espai Cràter tenia un finançament molt important de la Unió Europea, que ens donava el 50% de la inversió, partida que després es va veure complementada amb els diners de la Diputació de Girona i de la Generalitat; per tant, es tracta d’un equipament que a la ciutat li ha suposat molt pocs diners. En canvi, la piscina era un equipament que s’havia de finançar amb pressupost municipal, tot i que la Covid va retardar la redacció del projecte d’una manera important i, a més a més, una part destacada dels recursos que hi volíem destinar els vam haver de dedicar a frenar l’impacte de la pandèmia. Ara mateix, ens trobem en la fase de redacció del projecte i, tenint en compte que al mes de maig hi haurà eleccions municipals, correspondrà al nou govern adjudicar l’obra. L’objectiu és que es pugui adjudicar immediatament després de les eleccions, amb una execució de setze mesos: això vol dir que a finals del 2024, com a data de referència, hauríem de tenir la piscina coberta en funcionament.

 

I d’uns projectes incipients a una obra gairebé endèmica: la variant d’Olot. Amb el traçat definit ens trobem, ara sí, a la recta final?

Efectivament, ens trobem a la recta final amb el que fa referència a la planificació. Ha estat una obra molt complexa, hi havia moltes propostes de traçats, sobretot a la zona de Les Preses i la Vall d’en Bas, i finalment s’ha arribat a un acord definitiu després de passar totes les declaracions d’impacte ambiental i els projectes inicials pertinents. En aquest moment, per tant, s’està redactant el pla constructiu, que hauria d’estar acabat aproximadament abans de l’estiu de l’any vinent. Després, el Govern de la Generalitat, que és a qui correspon fer aquesta obra, ja estarà en disposició de començar-la quan es pugui. És una obra important i tenim moltes ganes de veure-hi màquines treballant a la zona tan aviat com sigui possible. 

 

L’Espai Cràter, la piscina coberta, la variant… Quins reptes queden damunt la taula durant l’últim any de mandat?

Tenim molts altres projectes ja iniciats, com ara la construcció de 86 pisos de lloguer protegits a la zona de Sant Cristòfor: ens trobem a la recta final, a punt de treure el concurs per fer-ne l’adjudicació. Damunt la taula també hi ha un Centre d’Atenció Primària a l’àrea de Sant Miquel, la Generalitat ja té el pressupost i les obres haurien de començar abans de començar el mandat, o una Oficina de Treball nova, que hauria d’estar acabada als voltants de Nadal. I tenim altres projectes, com ara l’Escola NOIMA, pensada per a aquells alumnes que no encaixen en el sistema reglat educatiu i que, des d’aquí, els hi podrem donar una educació més específica i pensada perquè puguin accedir a una feina -això ho tirem endavant amb col·laboració amb La Fageda-. D’altra banda, també ha suposat una injecció de projectes important l’arribada dels fons europeus Next Generation: en aquest moment es troben en fase de sol·licitud, i ahir mateix vam tenir coneixement d’un que havíem demanat per rehabilitar pisos, que ha estat concedit. A més, damunt la taula també tenim inversions en el volcà Montsacopa, en el Parc Nou… Hi ha moltes coses, en definitiva, molta feinada abans del maig de l’any que ve.

 

I on també es fa molta feinada és amb la cultura. Què suposa aquest sector per a la ciutat?

Sempre hem intentat que la nostra ciutat s’expliqués cap enfora amb l’àmbit del paisatge, la gastronomia i la cultura. Això fa que donem un paper molt rellevant a la cultura al llarg de tot l’any, és una programació molt continuada: després de les Festes del Tura, per exemple, ja presentarem tota la temporada fins Nadal, que està plegada d’espectacles de teatre, dansa… I paral·lelament a tot això també tenim una colla de festivals que són de referència nacional, van més enllà del públic comarcal, que és el principal destinatari dels espectacles de setmana a setmana: trobem el MOT, el Sismògraf, Lluèrnia o les mateixes Festes del Tura… Tenim una activitat important, i un pas rellevant que s’ha fet aquests darrers dos anys -hem estat un dels primers municipis de Catalunya en fer-ho, si no el primer- ha estat el d’unificar les àrees de Cultura i Educació: en aquest moment, tots els tècnics de Cultura i Educació treballen a les mateixes taules, estan en contacte permanent, perquè reconeixem que la dimensió pedagògica i formativa de la cultura és la que té més valor públic, i això és el que volem potenciar amb més claredat.

 

S’ha referit a les Festes del Tura: fins a quin punt és una de les edicions més esperades, la d’aquest 2022?

Això també s’ha notat en altres poblacions: la gent té moltes ganes de sortir, de tornar a recuperar les festes amb normalitat. Per tant, esperem molta afluència en aquestes Festes del Tura, que després de tres anys tornaran a ser les festes que tots coneixem: amb aquest model d’activitats gratuïtes, sense espectacles de pagament, concentrant els actes i les propostes al centre de la ciutat, repartides en tres o quatre escenaris depenent de les hores. Són unes festes que s’acompanyen de molta activitat associativa i, per tant, de molts actes paral·lels, com poden ser les cercaviles, la Turinada, la batalla de les flors o les Barraques. Si el bon temps acompanya, seran unes festes on esperem que vingui molta gent, unes festes que esperem que tothom en pugui gaudir amb civisme i amb ganes de divertir-se.

 

Estem parlant d’una programació molt transversal, molt oberta a tota mena de públics?

Sí. Si alguna cosa diferencia les Festes del Tura és la part de la faràndula: els gegants, els nans o els cavallets, per exemple. Tot això ho hem volgut reflectir aquest any amb un pregó que hem encarregat als qui han estat els constructors d’una part molt important d’aquesta faràndula dels darrers anys, els artistes Tavi Algueró i Àngel Rigall. I, d’altra banda, el cartell de les festes també fa referència a la gegantessa, aquest any. En definitiva, la faràndula és un tret diferencial de la nostra festa respecte a altres ciutats, però a part d’això trobem tota la resta d’elements propis d’una festa d’aquestes característiques, és clar.

 

Què suposen aquestes festes per als olotins i olotines?

Són un moment de trobada, un moment que tothom vol ser a la ciutat perquè si voltes pel centre et podràs retrobar amb amics, amb familiars… Són dies en els quals la gent s’ho vol passar bé, on la gent queda per fer dinars i sopars o per anar a veure correfocs o concerts. Les festes ja ho tenen, això, són un punt de trobada molt esperat durant l’any.


Autor: Redacció


#olot #alcalde #pepberga


#olot #alcalde #pepberga





Comentaris (0)


La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Ville de Perpignan
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt -

Jesús Domingo Martínez

Un infern demogràfic

La veritat és que una societat sense fills és, simplement i planament, una societat sense futur...


alt -

Jesús Domingo Martínez

Una bona formació sexual

Si es viu bé desapareixeran o disminuiran notablement els avortaments, com també els embarassos no...


Agenda



PATROCINADOS

Solicita los mejores préstamos en Matchbanker. Obtén de forma 100% online tus créditos.


Reseñas de empresas conocidas