ENTREVISTA: Lluís Sais, alcalde de la Bisbal d'Empordà.

La Bisbal d'Empordà.- Contra tot pronòstic, el binomi ERC-CiU va posar fi el passat 16 de juny a 12 anys de govern de Ramon Romaguera (PSC) a la capital del Baix Empordà. Gràcies als seus cinc regidors i a un 31,08% del total dels sufragis dipositats a les urnes el passat 27 de maig, el candidat republicà, Lluís Sais i Puigdemont, es va erigir com a nou alcalde de la Bisbal d'Empordà amb el suport dels dos representants de la federació nacionalista. Sais (La Bisbal, 1966), ceramista industrial casat i amb dos fills, fa una valoració positiva de la seva arribada al capdavant del consistori dos mesos després de la seva proclamació. 'El primer mes ha estat força complicat, de situació en podem dir, i bàsicament ha transcorregut en intentar esbrinar en quin estat es trobaven els temes més importants per a la ciutat', ha reconegut el batlle. 'Evidentment, i malgrat l'experiència d'haver estat ja vuit anys de regidor a l'oposició, a vegades et trobes que la realitat supera la ficció', ha continuat amb ironia Sais. 'El fet que el precedent alcalde portés algunes qüestions molt personalment feia que en determinats temes haguéssim de fer una mica d'investigació per saber en quin estat es trobaven', ha comentat l'alcalde republicà. 'Perquè dins de l'ajuntament ningú en podia donar compte', ha puntualitzat. Des de l'òptica d'ERC, la Bisbal d'Empordà es tracta 'd'una ciutat amb unes perspectives interessants que s'han de mirar de potenciar'. Segons Sais, hi ha projectes que estan iniciats però que falta concretar, consolidar i finalitzar com és el cas dels jutjats, l'arxiu o la biblioteca comarcal. I a banda, hi ha d'altres infraestructures que han quedat estancades de fa temps: Torre Maria o el teatre El Mundial, entre les més destacades. Supressió de les bandes rugoses i Torre Maria 'Per tant, cal posar fil a l'agulla per mirar de consolidar i acabar tots els equipaments pendents a la ciutat', ha afirmat l'alcalde amb vehemència. 'I també haurem de posar més èmfasi amb el que ens arriba de peu de carrer. Que el dia a dia estigui més cuidat', ha afegit el batlle baixempordanès. D'entrada, la imatge que s'ha volgut donar és la d'un consistori més obert per això s'ha redistribuït l'entrada principal de l'Ajuntament. 'Hem d'oferir una mobilitat perfecta a qualsevol persona que vulgui accedir-hi', ha assenyalat Sais. Una altra de les accions imminents que s'han endegat des de la casa de la vila és la supressió progressiva de les bandes rugoses que hi ha a diversos sectors de la població. 'Entenem que són una mesura excepcional prèvia a la construcció de passos elevats per a vianants', ha indicat l'alcalde. La intenció és que a finals de setembre s'hagin suprimit totes aquestes bandes rugoses i s'hagin executat els passos elevats en carrers com el Mas Clarà o el Paral·lel. Un tercer objectiu a curt termini seria l'entrada en funcionament de Torre Maria, 'tot i que en el pressupost actual no hi havia previsió de posar-ho en marxa'. 'Entenem Torre Maria com un equipament on s'hi ha d'ubicar l'àrea de Promoció Econòmica de la ciutat més l'àrea de Medi Ambient', ha enumerat l'alcalde. Per a Sais, la prioritat passa per estrenar el més aviat possible Torre Maria 'perquè no pot ser que una ciutat capital de comarca no tingui en funcionament una àrea de promoció econòmica ni una oficina de turisme'. Un cop l'edifici estigui a ple rendiment, es convocarà un concurs d'idees per veure quins usos es poden donar als terrenys de l'entorn, on abans hi havia un taller mecànic. El Mundial i el Parc de Bombers Un altre dels reptes de l'actual consistori és el de posar en marxa definitivament l'equipament cultural del Mundial després d'anys, o fins i tot podríem dir dècades, d'obres. 'Els treballs ja s'han acabat. Falten només qüestions a nivell de seguretat i de compliment de la normativa', ha explicat Sais. La voluntat, segons el batlle, és que a principis de 2008 ja es pugui concretar una programació estable al Mundial. Pel que fa a l'antic Parc de Bombers i l'escorxador, ERC, juntament amb els socis de CiU, es mostra partidària de convertir aquest espai 'en un equipament de caire cultural però a nivell de joventut'. 'Encarregarem un estudi previ per veure quins usos se l'hi pot donar i després decidirem', ha manifestat Sais. La biblioteca comarcal és un dels altres equipaments que han generat forta controvèrsia a la ciutat en els darrers mesos. La Biblioteca Comarcal 'Durant la passada legislatura va canviar d'ubicació unes tres o quatre vegades', ha rememorat l'alcalde. Al final, però, hi va haver un consens majoritari entre els grups i es va apostar pel Mas Plaja, al carrer Agustí Font. 'El que passa es que la finca és propietat d'una societat i encara no hi ha tancat cap acord definitiu ni cap conveni entre les parts', ha lamentat Sais. 'El que sí que hem fet és reprendre el contacte amb els propietaris per tal d'agilitar el màxim possible els tràmits perquè l'Ajuntament pugui adquirir el Mas Plaja', ha confirmat el batlle. En el terreny de l'educació, la Bisbal també preveu un fort creixement de l'alumnat a mig termini. 'El Departament d'Educació ja ha projectat una nova zona escolar de 10.000 metres quadrats que hauria d'implicar la construcció d'un nou centre de primària i un segon institut', ha calculat Sais. 'Nosaltres ja prevèiem aquesta nova zona educativa i dintre el nou POUM ja hi haurà una reserva de sòl', ha continuat l'alcalde. 'Això sí, encara no hi ha pensada cap zona en concret', ha puntualitzat. La travessera de la C-66 Pel que fa a la mobilitat interna, la Bisbal d'Empordà va iniciar el mes de febrer passat la primera fase de les obres de remodelació i millora de la travessera de la C-66. Acabats a finals de juny els treballs al tram central de les Voltes, que va implicar també l'eixamplament del pont sobre el riu Daró, falten ara els dos trams dels extrems que inclouen el sector comercial de l'Aigüeta i el carrer 6 d'Octubre de 1869. 'En aquests moments, no hi ha dates per completar la reforma de la travessera de la Bisbal', ha assegurat Sais. 'A la segona fase, que afecta a la zona de l'Aigüeta, comptem amb una revisió d'última hora del projecte per part de la Direcció General de Carreteres que s'haurà de decidir', ha explicat l'alcalde. Es tracta de fer la carretera de l'Aigüeta d'una sola direcció amb una línia d'aparcament o deixar-ho tot tal com està i mantenir les dues direccions. 'Un altre problema és pel que fa al finançament', ha afegit el batlle. La primera fase, amb uns 800.000 euros de pressupost, va estar sufragada en gran part per la Generalitat i el consistori bisbalenc només va contribuir amb uns 75.000 euros. 'En la segona i tercera fase de les obres, l'Ajuntament hauria de fer front al 50% de la despesa, que ronda el milió cent mil euros', ha calculat Sais. 'Evidentment, no podem fer front a la part que ens pertoca', ha assegurat. A banda, es vol parlar abans amb els veïns i consensuar les dates més adequades per iniciar els treballs ja que es tracta d'una zona comercial molt fràgil. 'Que no torni a passar com a la primera fase on els comerciants d'aquella zona no van tenir ni tant sols l'oportunitat d'opinar quines dates preferien per tal de minimitzar l'afectació dels seus negocis', ha assenyalat l'alcalde baixempordanès. Fer balanç d'aquí a quatre anys 'M'agradaria que en el Govern d'aquests quatre anys es visualitzés un canvi en el tarannà i la manera de fer', ha reflexionat l'alcalde republicà. 'Que es vegi també en certa forma una gestió acurada i responsable, tot i que abans de res algun grup determinat de l'oposició ja ho hagi posat en dubte', ha continuat. Una oposició, segons Sais, que hauria d'actuar amb 'més responsabilitat i sentit de ciutat' i acceptar 'que hi ha hagut un resultat que permet que hi hagi unes majories diferents de les que hi havia fins ara'. D'entrada, l'alcalde ha vist un PSC 'precipitadament dur i amb un alarmisme sense motiu de ser'. 'El balanç s'haurà de fer d'aquí a quatre anys. Llavors, la gent haurà de valorar si la nostra acció de govern ha satisfet les expectatives creades o no', ha comentat Sais. 'Quatre anys no dóna per solucionar-ho tot però si per marcar una tendència i perquè es visualitzi una ciutat amb una perspectiva i un futur diferent del que fins ara tenia', ha conclòs l'alcalde.

Font: GN

Autor: GN