La Sagrada Família elegida com la primera meravella de Catalunya

El Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona ha estat elegit per votació popular com la primera meravella de Catalunya, en la iniciativa promoguda per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio per trobar les 7 meravelles catalanes, amb la voluntat de divulgar el patrimoni cultural material català d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats. El procés per a elegir les 7 meravelles es va iniciar el mes de març amb la selecció de les 100 propostes que optaven a convertir-se en meravella de Catalunya. Durant els mesos d’abril i maig s’han votat setmanalment, agrupades per àrees geogràfiques, les propostes que aspiraven a convertir-se en meravella i, finalment, una vegada elegides les 7 meravelles de Catalunya s’ha votat l’ordre amb el qual es presentaran des d’ara nacionalment i internacionalment. Després de 35.514 vots d’arreu del territori (30.267 en l’elecció de les 7 meravelles i 5.247 en l’elecció de la meravella de les meravelles) les 7 meravelles de Catalunya són: 1 – Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona (41% dels vots emesos en la fase final) 2 – Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida (14%) 3 – Conjunt arqueològic de Tàrraco (11%) 4 – Centre històric de Vic (10%) 5 – Catedral de Girona (9%) 6 – Monestir de Sant Miquel de Cuixà (8%) 7 – Celler Cooperatiu de Gandesa (7%) L’elecció de les 7 meravelles de Catalunya s’ha fet per set àrees geogràfiques diferents, “per tal que el patrimoni de tot Catalunya tingués l’oportunitat de ser elegit”, explica Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana. Les 41 comarques de Catalunya i les 5 comarques històriques de Catalunya Nord tenien cadascuna, com a mínim, una proposta per optar a l’elecció. Segons Xavier Tudela “qualsevol de les cent propostes que optaven a convertir-se en meravella de Catalunya podia haver estat elegida, la qual cosa demostra que el nostre país té un patrimoni cultural molt ric que cal cuidar, promocionar i projectar”. En els propers dies s’establiran les dates en les quals es lliurarà el diploma corresponent a cadascuna de les 7 meravelles de Catalunya, en les localitats en les quals estan ubicades. Posteriorment s’iniciaran campanyes de promoció nacional i internacional d’aquest nou instrument de projecció de la cultura catalana que són des d’ara les 7 meravelles de Catalunya. L’elecció de les 7 meravelles de Catalunya és una iniciativa impulsada i desenvolupada per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, en el marc de les activitats extraordinàries al que es realitza a les ciutats designades com a capital cultural (Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008). Les 7 meravelles de Catalunya El Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, màxim exponent de l’arquitectura modernista catalana, es va començar a construir el 18 de març de 1882. Uns anys abans, el 1870, Josep Maria Bocabella i Verdaguer va fundar l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, amb la finalitat de promoure la construcció d’un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. Amb els donatius dels devots, l'any 1881, l'associació compra un gran terreny entre els carrers Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple. Tot i que inicialment s’encarrega la construcció a Francesc del Villar, als pocs mesos dimiteix i el 1883 s’encarrega la construcció de la Sagrada Família a Antoni Gaudí i Cornet, que aleshores tenia 31 anys. Gaudí planteja un nou conjunt de planta basilical, de cinc naus amb un creuer de tres i un cimbori de 170 metres d'alçada. Tot amb predomini vertical. Durant els restants 43 anys de la seva vida Gaudí va treballar intensament en l’obra, els darrers 15 de manera exclusiva. Degut als escassos mitjans, el creixement de les torres de la Sagrada Família fou molt lent. De fet, Gaudí només va veure acabada la torre de Sant Bernabé, una de les quatre de la Façana del Naixement. Actualment, la Sagrada Família té vuit torres construïdes, que són les que corresponen a les façanes del Naixement (declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2005) i la de la Passió, amb escultures de Josep Maria Subirachs. El projecte tindrà en total 18 torres. Les 12 més baixes, entre les que hi ha les vuit construïdes, corresponen a les tres façanes (Naixement, Passió i Glòria) i estan dedicades als apòstols. Quatre més, ubicades a una alçada superior, correspondran als evangelistes. Sobre l’absis, una columna de diàmetre més gran dedicada a la Mare de Déu i, finalment, la més alta que remata tot el temple estarà dedicada a Jesucrist. En els darrers temps la construcció de la Sagrada Família ha avançat força i s’espera acabar-la en el termini aproximat de vint anys. El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida està constituït per tres edificacions independents una de l’altra però a la vegada totalment integrades. Són la Catedral, que és l’edifici més gran; el castell del Rei o Suda i el Castell Principal o Ciutadella. A la Catedral de la Seu Vella hi ha el temple, que és una construcció romànica de tres naus i un llarg creuer; el claustre, de dimensions considerables amb disset arcades i situat a ponent de l’església; el campanar octogonal, de seixanta metres d’alçada i 238 esglaons fins al punt més alt, des d’on es pot veure una extraordinària vista de la ciutat de Lleida, i la Canonja, construcció per a la vida quotidiana dels canonges. El castell del Rei o Suda era la residència oficial dels comtes-reis de la corona aragonesa. El castell era un exemple típic de les residències fortificades del segle XIII. El Castell Principal, fortalesa iniciada en el segle XVII i completada durant el XVIII, conservava interiorment dos grans edificis medievals: el castell del Rei i la Catedral. Quatre baluards situats en cadascun dels punts cardinals articulen la fortificació. El baluard del Rei és el més alt, gran i millor conservat del conjunt. El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, està constituït per catorze monuments romans de Tarragona i la comarca del Tarragonès i el conjunt arqueològic del cas antic de la ciutat de Tarragona. Són els següents: - Fòrum Provincial - Fòrum de la Colònia - Les muralles romanes - El circ - L'amfiteatre - L’aqüeducte de les Ferreres - La pedrera romana del Mèdol - El recinte de culte del Fòrum Provincial - La torre dels Escipions - El teatre - La necròpolis paleocristiana - L’arc de Berà (a Roda de Barà) - La vil•la romana dels Munts (a Altafulla) - El mausoleu de Centcelles (a Constantí) - El conjunt arqueològic del casc antic El centre històric de Vic, de gran riquesa arquitectònica i cultural, té un conjunt medieval de cabdal importància i molts edificis d’arquitectura modernista. En aquesta àrea hi podem trobar, entre molts altres, la plaça Mercadal, que acull el mercat des de temps immemorials; la Casa de la Ciutat, que té com a base l’edifici gòtic construït l’any 1388; la Catedral, en la qual s’hi barregen estils que van del romànic al neoclàssic i que té unes pintures murals de Josep M. Sert que enriqueixen l’interès monumental del conjunt; el Palau Episcopal, l’origen del qual és del segle XII; moltes esglésies o convents com ara la de Sant Just (gòtica), Sant Domènec (barroc), Sant Antoni M. Claret, Dolors (barroc), Pietat (barroc), Santa Teresa (barroc), Sant Felip (barroc), Mercè (noucentista), Sagramentàries (eclèctic historicista); el Museu Episcopal, que disposa d’una de les col.leccions de pintura i escultura medievals més importants d’Europa; el Temple Romà, construït a principis del segle II, i Castell dels Montcada; l’Hospital de la Santa Creu, fundat el 1348; el Pont de Queralt, un dels antics portals de la Muralla; l’Albergueria, d’època romànica; les cases o palaus Bayés, Bojons, Clariana, Colomer, Cortada, Galadies, Masferrer, Ricart, Parella, Sala i Sant Miquel dels Sans; les muralles de Pere III, etc. La Catedral de Girona té la nau gòtica més amplia del món (22,98 metres) que és, alhora, la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de Sant Pere de Roma (25 metres). A l’exterior de la Catedral s’hi conserva el pòrtic gòtic de Sant Miquel al nord i el pòrtic dels Apòstols. El claustre romànic és del segle XII. Al Museu de la Catedral hi podem trobar el “Tapís de la Creació”, la peça més important de totes les de l'art tèxtil romànic que es conserven al món. El Monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat al peu del Canigó, a la Catalunya Nord, es va fundar el 879. El segle XI, Oliba, fill del comte de Conflent-Cerdanya, que l'any 1008 va ser abat de Ripoll i de Cuixà, bisbe de Vic i fundador de Montserrat, va promoure el 1026 la Treva de Déu contra les violències feudals, el que va reforçar el prestigi de l'abadia que esdevingué un lloc de pelegrinatge important. Sota l'abat Gregori, cap el 1130, van construir el gran claustre de marbre rosa del Conflent, que és la primera manifestació dels tallers rossellonesos d'escultura romànica. A la Revolució Francesa, l'Assemblea Nacional va decretar la nacionalització dels béns del clergat. El 1790, els darrers monjos van ser expulsats i l'abadia es va vendre com a bé nacional. Fou saquejat i els capitells del claustre desmuntats. Una part està actualment al museu de Nova York "The Cloisters". El 1919, Cuixà va renéixer de les cendres. És comprat i posat a la disposició dels monjos cistercencs de Fontfreda que s'hi van quedar fins l'any 1965. Des de aleshores, hi resideix una comunitat de monjos benedictins vinguda de Montserrat, que hi continua la vida monàstica iniciada fa onze segles. Sant Miquel de Cuixà és actualment el monument més interessant de l’arquitectura preromànica o del romànic inicial. Els elements més destacats són el claustre reconstruit, l’església de tres naus, la cripta i el campanar. El Celler Cooperatiu de Gandesa és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls 1888 – Barcelona 1973), deixeble de Puig i Cadafalc i d’Antoni Gaudí. El febrer de 1919, Josep M. Serres, fundador i primer president del Celler Cooperatiu de Gandesa, va fer l’encàrrec de l’obra a aquest arquitecte modernista. Un any més tard l’edifici, elegit avui com una de les 7 meravelles de Catalunya, és una realitat. El celler conjuga l’arquitectura amb les necessitats dels pagesos per a l’elaboració del vi i l’oli. Sobre arcs parabòlics equilibrats de maó Martinell va construir la coberta de voltes catalanes de rajola plana, voltes de les anomenades de closca d'ou per facilitar dilatacions i contraccions d'origen tèrmic, distribuïdes a diferents alçades per deixar obertures de llum entre elles. La decoració exterior és sòbria, amb les obertures emmarcades per maó vist. També a l’exterior destaquen dos dipòsits d’aigua sostinguts sobre la coberta i les gàrgoles de terrissa envernissades en verd. A partir d’ara “les 7 meravelles de Catalunya seran un nou símbol de la riquesa patrimonial del país i el projectarem nacionalment i internacionalment, com a mostra de la potència cultural de la nostra nació mil.lenària”, conclou Xavier Tudela. L’elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya ha pres com a referència la de les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l’Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria. Les 100 propostes que han optat a convertir-se en alguna de les 7 meravelles de Catalunya Alt Camp Monestir de Santes Creus Alt Empordà Conjunt arqueològic d’Empúries Monestir de Sant Pere de Rodes Teatre-Museu Dalí de Figueres Alt Penedès Caves de Sant Sadurní de Noia Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès Alt Urgell Catedral de La Seu d’Urgell Alta Ribagorça Esglésies romàniques de la vall de Boí Anoia Castell de Claramunt Museu Molí Paperer de Capellades Bages Basílica de la Seu de Manresa Castell de Cardona Monestir de Sant Benet de Bages a Sant Fruitós de Bages Santa Cova de Manresa Baix Camp Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Institut Pere Mata de Reus Teatre Fortuny de Reus Baix Ebre Castell de la Suda de Tortosa Catedral de Tortosa Baix Empordà Castell del Montgrí Monestir de Sant Feliu de Guíxols Poblat Ibèric d`Ullastret Baix Llobregat Colònia Sedó d’Esparreguera Església de la Colònia Güell Pont del Diable de Martorell Baix Penedès Casa Museu Pau Casals Barcelonès Casa Batlló Casa Milà Casa Vicens Conjunt arqueològic de Badalona Gran Teatre del Liceu Hospital de Sant Pau Palau de la Música Catalana Palau Güell Parc Güell Poblat Ibèric Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Sagrada Família Santa Maria del Mar Berguedà Església de Sant Jaume de Frontanyà Església de Sant Martí de Puig-Reig Colònies tèxtils del Berguedà i del Bages Capcir Crist de Sant Vicenç de la Llaguna Cerdanya Basílica de Santa Maria de Talló de Bellver de Cerdanya Farmàcia Esteva de Llívia Conca de Barberà Monestir de Poblet Recinte emmurallat de Montblanc Conflent Monestir de Sant Martí del Canigó Monestir de Sant Miquel de Cuixà Garraf Cau Ferrat de Sitges Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú Garrigues Conjunt de La Vila Closa de Juneda Poblat Ibèric Els Vilars d’Arbeca Garrotxa Conjunt monumental de Besalú Conjunt monumental de Castellfollit de la Roca Gironès Barri del Call de Girona Catedral de Girona Maresme Vil•la romana de Torre Llauder a Mataró Castell de Palafolls Montsià Pintures rupestres d'Ulldecona Pont Penjant d’Amposta Noguera Castell de Montsonís Plaça Mercadal de Balaguer Osona Conjunt monumental de Vic Església de Santa Maria i Castell de Lluçà (Lluçanès) Monestir de Sant Pere de Casserres Pallars Jussà Església Santa Maria de Covet Pallars Sobirà Antiga Abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal Ecomuseu de les Vall d'Àneu Església de Sant Joan d’Isil Pla de l'Estany Parc de les coves prehistòriques de Serinyà Pla d'Urgell Conjunt historicoartístic de Linyola Priorat Cartoixa d’Escaladei a La Morera de Montsant Ribera d'Ebre Castell de Miravet Ripollès Monestir de Sant Joan de les Abadesses Monestir de Santa Maria de Ripoll Pont Nou de Camprodon Via Romana del Capsacosta Rosselló Castell de Salses Claustre d’Elna Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà Segarra Universitat de Cervera Segrià La Seu Vella de Lleida Selva Castell de Montsoriu a Arbúcies Solsonès Catedral de Solsona Santuari del Miracle Tarragonès Catedral de Tarragona Conjunt arqueològic de Tàrraco Terra Alta Celler cooperatiu de Gandesa Celler cooperatiu del Pinell de Brai Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan Urgell Monestir de Vallbona de les Monges Vall d'Aran Església de Santa Maria d’Arties Vallès Occidental Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès Torre de l’Aigua de Sabadell Vallès Oriental Església de Sant Martí de Sant Celoni La Porxada de Granollers Termes Romanes de Caldes de Montbui Vallespir Claustre i Santa Tomba d’Arles Museu d’Art Modern de Ceret

Font: Redacció

Autor: Redacció