
Opinió | 07/07/2008 | 10:21 · Loste
Loste
Hem d’aprofitar els exemples positius del passat i , sobretot, tant en la qüestió de l’aigua com en la mobilitat.
De vell antuvi voldria dir, com a ciutadà català nascut a la magníficat ciutat de Girona i resident de tota la vida ( ara tinc 45 anys ) de les comarques gironines, que em voldria solidaritzar plenament amb la gent de la Plataforma del Ter. No vaig poder ser present a la manifestació de Girona del passat 14 de juny, però estic totalment d’acord amb les justes reivindicacions d’aquest col·lectiu sectorial i territorial : jo també vull el Ter viu. Dit això, m’agradaria esmentar i posar de manifest que existeix una relació directe – té com a comú denominador la manca de respecte per l’equilibri territorial – entre les legítimes reivindicacions hídriques de diversos col·lectius de La Selva, El Gironès i el Baix Empordà, i les justes i necessàries demandes ciutadanes de La Selva, El Gironès i, sobretot, l’Alt Empordà, per tal de consolidar un tren social decent, unes rodalies de Girona com cal, que facin possible una mobilitat sostenible, veritablement europea, a la Regió de Girona. Lògicament, aquesta mobilitat – com cal – en aquest territori concret, només serà possible amb el manteniment -amb soterrament - de l’actual estació de Figueres . l’estació central de l’Empordà . No vull deixar d’esmentar d’un detall històric, molt alliçonador, que existeix entre el riu Ter i el tren.. Així, almenys d’aquesta manera, s’ha escrit en diversos mitjans de comunicació que la gent gran de Girona - la població de més de 70 anys – recorda perfectament, com fa unes quantes dècades, el riu Ter baixava completament ple; suposa que aquesta gent també recorda que en aquella època , malgrat la manca de democràcia, existia un tren excel·lent, el TER ( Tren Expreso Ràpido ) entre Portbou-Llançà-Figueres Flaçà-Girona-Caldes-Massanet – Barcelona ; i a més existien , molts més trens regionals i , sobretot, uns carrilets ( trens de via estreta ) que, malgrat la dictadura, feien que la mobilitat fos molt més sostenible i social que en l’actualitat . Un dels greus errors dels temps moderns va ser apostar, exclusivament, per l’opció abassegadora de la carretera . En síntesi, hem d’aprofitar els exemples positius del passat i , sobretot, tant en la qüestió de l’aigua com en la mobilitat, apostar per una justa política de proximitat que, per damunt de tot, tingui en compte el conjunt de la població de les comarques gironines .https://gironanoticies.com/noticia/7667-el---ter--i--el---tren.htm