
Opinió | 25/03/2008 | 22:52 · Vicenc_m
Vicenc_m
Reprenc les ganes d’escriure que he tingut abandonades durant els dies de Setmana Santa.
Parafrasejant amb molta modèstia a Fra Lluís de Lleó quan va dir aquella famosa frase tot tornant de la presó: «como decíamos ayer...», reprenc les ganes d’escriure que he tingut abandonades durant els dies de Setmana Santa i algun dia més.Efectivament, tal com els hi comentava en l’últim escrit, he passat set dies (més un d’anada i un altre de tornada), a un per a mi encantador poble castellà de la província de Segòvia anomenat Carbonero el Mayor. I no pas a la presó, com el frare! És una llàstima que, per no poder fer publicitat en aquestes pàgines de GironaNoticies, no els pugui dir en quin lloc em vaig hostatjar. Però sí que els hi puc dir que en tot el poble de Carbonero només es pot dormir a un lloc pagant, això sí: molt bé de preu!, i és en un coquetó hostal. Si algú de vostès hi va, al poble, preguntin que ja els ho indicaran.Des del poble, a vegades amb el meu cotxe i altres amb el cotxe de línia, que per cert hi ha molt bona combinació, uns dies me n’anava a Segòvia capital,(amb autobús) que dista 23 quilòmetres de Carbonero, i altres m’arribava fins a Valladolid que està a 87 quilòmetres del poble. Això pel que fa a les capitals. Altres dies, sortia amb el meu cotxe després d’esmorzar al bar de l’hostal, i emprenia viatges de descoberta que en dic jo.Es tractava de viatges a petits pobles de la comarca on no hi havia estat mai.Tots aquests petits pobles castellans, amb una quantitat molt baixa d’habitants, són encantadors. Gairebé sempre s’hi troba algú que té ganes d’explicar la seva vida i miracles i coses del poble. Normalment solen ésser gent bastant gran (els joves han emigrat a les grans capitals) que, al trobar-se sols i havent-s’ho dit i explicat tot amb els altres conveïns, no desaprofiten la ocasió d’encetar conversa quan es topen amb un foraster. I si el foraster, com ara jo, té ganes d’escoltar i fer-la petar una estona amb ells o elles, la cosa pot esdevenir un moment molt agradós. A mi m’agrada molt xerrar amb les persones grans dels pobles, ja sigui per terres castellanes o per les nostrades. Moltes vegades, s’acaba entrant en el bar del poble perquè, vulgues que no, et conviden (normalment quan es xerra amb homes) a «unos vinos» i d’aquesta manera la conversa surt amb més “fluïdesa”. És clar que, però, a la fi acabes tu també convidant, faltaria més! I moltes vegades, amb aquells «vinos tintos» que es gasten per Castella, s’acaba sortint del bar un xic pet. A mi m’ha passat més d’una vegada. Però com que sortosament no tinc cap pressa perquè estic de vacances i jubilat, si surto «calent» del bar me’n vaig al cotxe, poso pla el respatller del seient, trec un coixí que sempre porto a punt, i a dormir una estona fins que el cap s’aclareix. Que no està la cosa com per sortir a la carretera “bufat”! I això que no m’agrada massa el vi, però que has de dir? Han estat uns dies magnífics en quan a fer noves amistats i coneixences per tots els pobles que he visitat. Però el fred i el vent glaçat no han deixat de molestar durant tots els dies. Fins i tot, el dia que vaig tornar, el diumenge dia 23, al moment d’anar a agafar el cotxe me’l vaig trobar ple de neu, de la nevada que havia caigut durant la nit. Sortosament la carretera estava expedita de neu, i no em va ésser dificultós emprendre la marxa de tornada cap a Sabadell. L’hostal m’ha sortit relativament barat de dormir. però els àpats que he anat fent per diferents llocs de la comarca, no ho han estat gens de barats. A Castella es menja molt bé, però s’ho fan valer. I de tota manera, els hi recomano que si algun dia no saben on anar, deixin-se caure per qualsevol poble de Castella i Lleó o, si ho prefereixen, al mateix Carbonero el Mayor. Dins la seva església parroquial hi un dels millors retaules d’aquelles contrades. per això, la seva gent i els bons tractes de l’hostal, val la pena el desplaçament. Si algú s’anima a anar-hi, ja em contarà com de bé s’ho ha passat.https://gironanoticies.com/noticia/6052-com-si-res-no-hagues-passat.htm