
Opinió | 10/03/2008 | 11:50 · Vicenc_m
Vicenc_m
No hi tinc cap problema a l’hora de parlar en la llengua castellana.
Si em pregunten vostès on penso anar a esbargir la boira aquesta propera Setmana Santa, la resposta és concisa, concreta i clara: a un tranquil i petit poble de la província de Segòvia anomenat Carbonero el Mayor. ─Per què te’n vas a aquest poble Vicenç? ─Doncs perquè allà hi ha molta tranquil•litat. El preu de l’estada només en règim de dormir és molt temptador. I la gent amb la qual hi tinc tractes són molt bona gent. Tant els qui porten l’hostal on m’estaré, com la majoria de la gent del poble, que molts ja em coneixen, de les vegades que hi he anat. ─¡Mira ya llega el catalán de Sabadel! Sí, sí! Allà diuen que sóc de Sabadel perquè no saben pronunciar la «ella» final! ─Però si a Catalunya també hi ha pobles encantadors nano! I amb gent molt maca! ─Sí, però els preus no són pas tan atractius com a casa nostra! I la pensió no dóna per a gaire, saben! Anant a Carbonero el Mayor, que està a 750 quilòmetres de casa meva que, fet i fotut són entre anar i tornar i voltar per allà més de 1.000 quilòmetres amb àpats inclosos, em surt molt més a compte anar-me’n a terres castellanes que no pas quedar-me en terres catalanes, molt a pesar meu. Com Catalunya no hi ha res! Però, «la pela és la pela!» A més, molts indrets de Catalunya ja fa temps que me’ls conec. En canvi, Castella i Lleó, essent tan extensa, sempre hi ha algun racó per anar-hi a donar un tomb, i gaudir de les moltes meravelles que es troben a cada pas. No hi tinc cap problema a l’hora de parlar en la llengua castellana. Me la vaig haver d’aprendre a garrotades aquesta llengua imperialista, tal qual els hi ha passat a moltes catalanes i a molts catalans nascuts des de l’1 d’abril del 1939, fins al 20 de novembre del 1975 com és el meu cas, que vaig néixer el 1945. Però no hauria d’ésser així. No! Perquè si per terres castellanes s’hi acosta un francès, un anglès, un alemany, o l’estranger que sigui (pel que es veu, a catalans, euskalduns i a gallecs, a Espanya no ens tenen per estrangers), els castellans i tots els espanyols es desfan en afalacs intentant parlar la llengua del qui els visita. Sigui del país que sigui. Per què amb nosaltres catalans, bascos i gallecs fan diferències i no ens parlen en la nostra llengua quan els visitem? Raons lingüístiques a part que em farien omplir moltes pàgines sobre el tema, el cas és que, si tot es desenvolupa com s’ha de desenvolupar, la Setmana Santa d’enguany la passaré per «Tierra de Campos y de Pinares». Si em pregunten vostès a partir del dia 24 de març com m’ha anat per allà, doncs igual els ho explico quan torni a ésser a casa, perquè gaudint d’aquelles terres, de la seva gent, de les seves meravelles i de la seva gastronomia, no tindré pas temps d’asseure’m davant d’un ordinador. Primer perquè no tinc un portàtil. I segon perquè ajuntant-se a la manca de temps, s’hi ha d’afegir que el preu a tant l’hora dels ordinadors de lloguer en un espai Internet, que n’hi ha, no és del tot atractiu tal qual com a mi em convé.No els hi dic a adéu-siau , perquè avui tot just és dilluns i pot ser que encara escrigui alguna cosa més abans d’anar-me’n. Per tan val més que els digui fins d’aquí una estona, que tant poden ésser un o dos dies, com també unes poques hores.https://gironanoticies.com/noticia/5831-escapada-de-setmana-santa.htm