Línies editorials i conceptuals d’ara i d’abans.

Opinió | 29/11/2007 | 11:55 · Santi_C

Santi_C

Com a català i com a periodista trobo que aquest és un canvi força important, i me n’alegro sincerament.

L’article editorial de La Vanguardia del diumenge dia 25 de novembre, titulat “La dignitat catalana” feia un elogi a la paciència exemplar que està mostrant la societat catalana davant els continus problemes patits en les seves infraestructures, i s’allunyava ostensiblement de les crítiques indiscriminades al nacionalisme y a les plataformes ciutadanes que li donen suport, tal com el diari dels Godó feia fa només poques setmanes. Avui doncs, l’opinió del diari monàrquic fa servir un to molt més comprensiu envers el catalanisme polític i social, molt apartat conceptualment al d’un altre editorial publicat el passat dia 24 de setembre, on lluny de destacar la paciència immensa dels catalans en la qüestió de la infraestructures, considerava que Catalunya hauria de canviar el seu fervor per paraules sensates. En aquest article esmentat el diari barceloní es posicionava contra els qui volen aprofitar els greus problemes que avui viu el Principat per a promocionar l’enèssima plataforma sobiranista. També hi destacava una reflexió que, segons aquesta línia editorial, això no resol res sinó que encara complica més les coses. És a dir que advocava que com sempre els catalans callessin i paguessin, que ja els ho arreglarien tot des de Madrid... també com sempre. Aquell escrit afirmava que “les plataformes sobiranistes són les protagonistes d’un vergonyós serial ideològic contra una suposada Espanya repressora”, mentre que la nova opinió editorial de La Vanguardia “considera comprensible que es convoquin iniciatives de protesta davant la situació actual”, i critica “la reacció lleugera i insultant d’una part de la opinió pública espanyola excitada per mercaders de l’oportunisme”. A més, també carrega contra les “ensopegades” del govern espanyol, titllant-les de “francament incomprensibles”. D’exemple, cita l’acudit -de molt mal gust per la soferta societat catalana- del president Rodríguez Zapatero al programa d’Andreu Buenafuente o el paper de la ministra Álvarez, que segons diu l’article, “s’ha embolicat amb la bandera d’Andalusia amb gestos de populisme meridional”. En el mateix sentit, denuncia “el greu col•lapse estival dels serveis bàsics” –en referència a l’apagada elèctrica- i “les presses governamentals per inaugurar l’AVE”, alhora que conclou que aquestes han comportat un “infaust fiasco ferroviari”. Home, sincerament i a jutjar per la trajectòria del rotatiu, aquesta és una notícia que cal celebrar, ja que s’acosta molt més a la realitat quotidiana del poble que no pas es mira la problemàtica social des de punts de vista absolutament allunyats dels ciutadans catalans que pateixen dia a dia aquests desoris. La diferència d’opinió del diari barceloní és notable, ja que fa només dos mesos menyspreava i desprestigiava de manera fefaent el sobiranisme que va titllar de “visceral”, “sorollós i embadalit”, i de ser com un “vol gallinaci, tan estrident com irreflexiu, fundat en els tòpics de la visió romàntica”, per acabar fent la consideració que aquest tenia un “tall maniqueista, amb freqüència mal educat i feridor, que enverina les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya”. Com a català i com a periodista trobo que aquest és un canvi força important, i me n’alegro sincerament. Perquè del dit aleshores a dir que la societat catalana té paciència, hi va un bon tros. Òbviament, no és que en l’editorial La Vanguardia exaltés desenfrenadament l’imaginari nacionalista, però com a mínim amb aquest text el rotatiu ha donat un cop de timó que l’allunya de les desqualificacions de fa dos mesos. I tenint en compte la situació de les infraestructures, passa a demostrar un major grau d’enteniment davant l’onada sobiranista que va in crescendo a mesura que les coses empitjoren i que generen en la ciutadania catalana sentiments “d’enuig, indignació, disminució de l’autoestima, orgull ferit i forta desafecció política, que són els diagnòstics més comuns”, tal com explicita clarament, ara sí, el rotatiu en aquell redactat. Coses que personalment reitero i comfirmo, alhora que penso que una situació de frustració ciutadana com la d’avui a Catalunya és molt perillosa, perquè mina la credibilitat del sistema i de les institucions democràtiques, i obre escletxes als discursos totalitaris i populistes. I encara que ja fa anys que al Principat parlem obertament de sobirania i de qüestions identitàries, ara resulta que la desafecció a Espanya, paradoxalment pels sectors més patrioteristes, pot tenir un contingut clarament econòmic i funcional. Benvingut doncs, aquest gir cap a la realitat ciutadana del diari barceloní per antonomàsia, que si diu el que diu deu ser veritat, ja que no és gens sospitós de ser un mitjà amb connotacions sobiranistes, ni amb proposits polítics de caire secessionista.

https://gironanoticies.com/noticia/4591-linies-editorials-i-conceptuals-dara-i-dabans.htm