Nova edició de la popular Festa de Pasqüetes de Castell d'Aro, del 21 al 23 d'abril de 2017, que manté viva l'antiquíssima tradició d'anar a cercar el millor pi del bosc i fer-ne una plantada pública a plaça i celebrar-ho amb una gran festa a l'entorn del primer diumenge després de la Pasqua Florida (i per això anomenada Pasqüetes). Aquest esdeveniment, que anys enllà se celebrava a tots els pobles de la Vall d'Aro per commemorar l'adveniment de la primavera -i per tant, una època d'abundor-, s'ha anat perdent progressivament. Avui només es conserva a Castell d'Aro, i també a Cornellà del Terri (El Pla de l'Estany).
Organitzada pel Casino Castellarenc amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, la festa comença divendres 21 d'abril a la seu de l'entitat amb un tast de vins (19.30 h) a càrrec d'Albert Amat, enòleg del Celler *la Vinyeta (places limitades a 50 persones amb inscripcions prèvia -3 euros socis del casino / 6 euros general-). El dissabte 22 d'abril és el moment de la festa del pi, que comença amb una cercavila des de la Plaça Poeta Sitjar (16.30 h) a la recerca de l'arbre escollit, tallat amb destral -al mateix lloc se'n planta un- i traslladat, de nou, a la plaça (18 h) on s'hi fa una cercavila popular, la plantada i un berenar per a tothom. Simultàniament (17 h) a la mateixa plaça hi actuaran els Trabucaires de Cardedeu.
Al vespre, l'activitat es concentra a la Sala Polivalent on s'hi fa una nova edició dels tastets de cuina (2 euros cadascun, venda de tiquets a partir de les 21 h -per als socis del casino venda anticipada dijous 20 d'abril de 19 a 21 h-) i ball popular amb l'Orquestra Montecarlo (23.30 h). L'endemà, diumenge 23 d'abril, hi ha missa solemne a l'Església de Santa Maria (12 h); i a la tarda a la Plaça Poeta Sitjar animació infantil amb País de Xauxa (17 h) i sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona (18 h), i botifarrada popular de fi de festa (18.30 h) -gratuïta per als socis del casino i 0,50 euros per a la resta-.
La primera data documentada d'aquesta celebració és l'edat mitjana, lligada a les ordinacions d'un canonge barceloní i a la institució de la Pia Almoina de la canonja, que va establir que es plantés un pi davant de la casa de cada canonge. Castell d'Aro va constituir durant segles la Pabordia d'Aro sotmesa al Capítol de la Pia Almoina de Girona. Així, des de llavors, un cop els joves de la vila han ullat el pi, aquest és tallat i repelat el brancatge, deixant només el plomall del cim, i s'introdueix al poble a braços o amb carro. Aquest pi és símbol de fertilitat i llibertat i antigament s'aprofitava l'avinentesa de la festa per fer broma i plantar el pi davant l'església o de casa d'algun particular.
Autor: Redacció