Les noves tecnologies redescobreixen el patrimoni ocult de Besalú

Més enllà del patrimoni evident que llueix Besalú a banda i banda, la vila comtal també amaga altres riqueses imperceptibles a ulls humans, però no així a la mirada de la tecnologia. En aquest sentit, en el transcurs dels darreres mesos l'ajuntament besaluenc ha realitzat importants estudis en dos dels seus valors patrimonials més desconeguts, el túnel del Ganganell i la vil·la romana de Can Ring, uns treballs sustentats per les noves tecnologies i finançats gràcies a un conveni amb la Diputació de Girona.

En referència al túnel del Ganganell, possiblement la darrera gran joia que queda per descobrir a la localitat, ha agafat més forma que mai gràcies a la fotogrametria, tècnica que ha servit per elaborar un model en tres dimensions de les restes. La tasca, duta a terme per l'arqueòleg barceloní Bruno Parés, especialista en l'ús de noves tecnologies aplicades al patrimoni, permetrà que a partir d'ara es pugui estudiar el conjunt sense haver-hi d'accedir físicament. Paral·lelament, també es posarà a l'abast del públic un recorregut virtual de l'espai, una mesura transitòria fins que es puguin visitar les rutes 'in situ'.
La riera del Ganganell, que a dia d'avui passa sense fer soroll per sota dels carrers de Besalú abans d'unir-se al Fluvià, va ser durant segles el límit sud-est de la vila. A finals de l'Edat Mitjana, però, les muralles van quedar petites i es va decidir enderrocar parcialment el recinte defensiu i cobrir la riera amb una successió d'arcs i voltes edificats, la majoria, durant el segle XIV.

Un tresor als afores
Per la seva banda, el jaciment de Can Ring, ubicat a un petit turó al nord-oest del municipi, va ser descobert a mitjan del segle passat per qui va ser alcalde del poble, Martirià Costa, després que hagués recollit diversos fragments de ceràmica romana A la superfície d'un camp de cultiu. La troballa va incentivar un procés d'excavació dirigit per Marta Corominas, filla del metge i prehistoriador Josep Maria Corominas, que va descobrir murs, paviments i restes materials, tot i que no va tenir continuïtat i des de llavors només es van realitzar sondejos (al 1986, 1995 i 2005) sense resultats rellevants.

La situació es va reactivar a principis del passat mes de novembre, quan l'Ajuntament de Besalú va contractar una empresa especialitzada en la prospecció geofísica, SOT Proposecció Arqueológica, amb la voluntat de determinar l'extensió de la vil·la, l'única coneguda a la Garrotxa, i comprovar la seva conservació. Els resultats, sorprenents: una vil·la de dimensions mitjanes, amb un mínim de 1200 metres quadrats construïts i un mínim de quinze estances diferenciades, aixecada segons un model canònic, molt ben estructurat, amb un gran pati central envoltat per estances en com a mínim tres dels seus costats. Aquesta, que seria segurament la part residencial del conjunt, on habitarien els seus propietaris, comparteix protagonisme amb les restes d'un segon pati ubicades més al nord. Mitjançant els sensors magnètics s'ha pogut determinar que algunes parts del jaciment presenten evidències d'haver patit un incendi, una hipòtesi que caldrà verificar en futures intervencions.

Tenint en compte la importància històrica i patrimonial de les restes, el consistori avalua en aquests moments la possibilitat d'adquirir el camp, que pertany a un particular, per tal d'iniciar un projecte d'excavació en un futur.

Autor: J.N/ GN